Política

PACÍFIC

Els gendarmes enviats per Macron per frenar la revolta canac arriben a Nova Caledònia

Un centenar dels 600 agents pertanyen a una unitat d’elit antiterrorista

Els independentistes protesten contra una reforma de la Constitució francesa per afavorir els unionistes de l’arxipèlag

Els sis-cents gen­dar­mes envi­ats per París s’han des­ple­gat ja aquest diu­menge a Nova Caledònia, ter­ri­tori sota domini francès en el Pacífic, per garan­tir l’accés a l’aero­port inter­na­ci­o­nal de Numea, ino­pe­ra­tiu des de fa dies pels blo­que­jos aixe­cats per inde­pen­den­tis­tes.

En el sisè dia de la revolta dels canacs –inde­pen­den­tis­tes aborígens–, en què s’han regis­trat sis morts, el govern d’Emma­nuel Macron està deci­dit a “posar ordre a l’illa, costi el que costi”, segons ha dit aquest diu­menge el repre­sen­tant del pri­mer minis­tra a Nova Caledònia, Louis Le Franc, en una al·locució tele­vi­sada.

En un mis­satge a les xar­xes soci­als, també el minis­tre francès de l’Inte­rior, Gérald Dar­ma­nin, ha anun­ciat la posada en marxa d’“una gran ope­ració” per res­ta­blir la cir­cu­lació dels 60 quilòmetres de car­re­tera entre Numea i l’aero­port. Un cen­te­nar dels 600 gen­dar­mes des­ple­gats aquest diu­menge per­ta­nyen a la uni­tat d’elit anti­ter­ro­rista GIGN.

Nova Caledònia, un ter­ri­tori de 270.000 habi­tants amb prop de la mei­tat de la població abo­ri­gen i amb anhels inde­pen­den­tis­tes, està des de dime­cres sota l’estat d’emergència decre­tat pel govern de Macron, que ja ha des­ple­gat prop de 3.000 efec­tius a la zona.

El con­flicte va escla­tar quan, dilluns pas­sat, l’Assem­blea fran­cesa va apro­var una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que allarga el cens elec­to­ral de Nova Caledònia. La reforma per­ju­dica els inde­pen­den­tis­tes perquè inclou nous votants pro-fran­ce­sos, cosa que afa­vo­reix la segona comu­ni­tat de l’arxipèlag, els cal­doc­hes, des­cen­dents majo­ritària­ment de colons blancs i favo­ra­bles a la unió amb França.

Rere la indig­nació dels joves aborígens canacs que pro­ta­go­nit­zen la revolta, hi ha un sen­ti­ment d’injustícia per la colo­nit­zació fran­cesa i l’exclusió social i econòmica, apunta a Efe la inves­ti­ga­dora del cen­tre CNRS Isa­be­lle Merle, una de les prin­ci­pals espe­ci­a­lis­tes en la història de Nova Caledònia.

Merle es mos­tra molt crítica amb l’acti­tud del govern de Macron, al qual acusa d’haver “atiat el foc amb una reforma que sabien que era infla­ma­ble”, la de la extensió del cens elec­to­ral. La inves­ti­ga­dora con­si­dera que una sor­tida per rebai­xar la crisi seria la sus­pensió de la reforma men­tre denun­cia “la repressió” per part de l’Estat francès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia