Baralla permanent

La nit del 12 de maig, en la primera compareixença per valorar els resultats de les eleccions al Parlament, Carles Puigdemont va assegurar: “Estem en condicions de construir un govern sòlid d’obediència catalana.” El cap de llista de Junts també va allargar la mà als republicans per afrontar una reflexió conjunta sobre “els efectes de la desunió i la falta d’estratègia compartida de l’independentisme”; un debat que, a parer seu, s’ha ajornat “massa temps”. Puigdemont reconeixia que aquest “ajornament” havia provocat que una part significativa de l’electorat independentista seguís “sense mobilitzar-se i en l’abstenció”, a diferència del votant “unionista”, que s’havia sentit apel·lat per “l’estratègia d’espanyolització” de la campanya electoral per part del PSOE.

De moment, la crida de Carles Puigdemont no ha trobat resposta en la resta de partits independentistes. La CUP no s’ha mullat, però ha deixat molt clar que prèviament calia que Junts i ERC es deslliguessin del PSOE i fessin un gir social cap a l’esquerra. De totes formes, la cap de llista dels anticapitalistes, Laia Estrada, va reclamar “no vendre fum”; i va recordar que la investidura de Carles Puigdemont necessitava l’abstenció del PSC. Per la seva banda, els republicans, que intenten digerir els mals resultats electorals i el degoteig de dimissions, han proclamat de totes les maneres possibles que la ciutadania els ha situat a l’oposició; i s’han rentat les mans davant la possibilitat d’un pacte de govern, sigui amb qui sigui. La mateixa nit electoral, Pere Aragonès va assegurar: “No pretenem facilitar una investidura del PSC”, i es va inhibir davant la possibilitat de participar en un acord d’investidura: “Seran ells els que s’hauran d’entendre. Nosaltres hem decidit assumir que anirem a l’oposició.” Alguns dies després, el president del partit, Oriol Junqueras, va tornar a insistir en la mateixa idea i va deixar molt clar que “les forces que han fet oposició contra el govern d’ERC ara s’han de posar d’acord per governar”. En la reacció dels republicans no només pesen els resultats electorals, sinó la dolorosa experiència de la legislatura, en què s’ha consumat la trencadissa entre els partits independentistes, primerament amb la CUP i després amb Junts.

En tot cas, sembla bastant improbable que es produeixi algun acostament fins després de les eleccions europees, que no donen cap treva en un cicle electoral frenètic. L’acord d’investidura sembla aparcat momentàniament, però la unitat dels partits independentistes difícilment deixarà de formar part del debat electoral. Significativament, la darrera dirigent d’ERC que s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió ha estat la cap de llista al Parlament Europeu. En l’acte d’obertura de la campanya, Diana Riba va reptar Junts a pactar la investidura de Carles Puigdemont amb el PSC. Si es donés aquest supòsit, va assegurar, els republicans no la blocarien: “Si Puigdemont acorda la seva presidència amb el PSC, que és imprescindible, a ERC no blocarem. Però que es posin d’acord primer ells, no nosaltres.” Paradoxalment, en el mateix acte, la dirigent republicana va retreure que “la sociovergència s’ha aliat de nou”; una referència a l’abstenció del PSC i al vot en contra de Junts, que van impedir validar el decret del govern de Pere Aragonès per regular el lloguer de temporada en la diputació permanent del Parlament.

Tampoc sembla gaire probable una abstenció dels socialistes que permetés la investidura de Carles Puigdemont. El PSC ha guanyat àmpliament les eleccions i, tal com va proclamar durant la campanya, les veu com una oportunitat de girar full i tancar el cicle del procés independentista. Tant Salvador Illa com Pedro Sánchez van deixar molt clar que descartaven “completament” abstenir-se per facilitar la investidura del cap de llista de Junts. Els socialistes insisteixen que les eleccions del 12 de maig van “tancar definitivament el procés” i que ara toca encetar una nova etapa: “La meva lectura és que els catalans i les catalanes, amb el seu vot, han dit: «S’ha acabat, cal obrir un nou temps»”, va sentenciar Pedro Sánchez. Les opcions de mantenir un president independentista en el govern de la Generalitat dependrien de l’abstenció dels socialistes i un acord entre Junts i ERC; una possibilitat que sembla bastant remota si tenim en compte el clima de desconfiança existent entre les dues formacions, sobretot després del trencament del pacte de govern que havien subscrit el 2021.