Gemma Badia
Alcaldessa de Gavà (PSC)
“L’aeroport no pot tenir pistes independents de cap manera”
“Trobo d’un ridícul espantós les declaracions de Pere Aragonès en què parla d’insonoritzar habitatges o comprar-los”
“El discurs que ens carreguem el bosc no té ni cap ni peus. Es juga amb imatges desproporcionades, amb un fals relat”
-
L’alcaldessa, amb una vista panoràmica de la ciutat al darrere JUANMA RAMOS. -
Gemma Badia va substituir Raquel Sánchez a l’alcaldia ara farà tres anys, quan Sánchez va ser nomenada ministra al govern espanyol de Pedro Sánchez JUANMA RAMOS. -
L’alcaldessa, amb una vista panoràmica de la ciutat al darrere Juanma Ramos.
Entenc la mesura, però si pots pujar el patinet al tren o al bus, la mobilitat millora moltíssim A la Generalitat de Catalunya li ha faltat moltíssima sensibilitat amb els pagesos
Està molt bé que s’ampliï la zona d’especial protecció per a les aus, sempre que hagis fet la feina prèvia
Badia va substituir Raquel Sánchez a l’alcaldia de Gavà el juliol del 2021, quan Sánchez va ser nomenada ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. En les últimes eleccions va revalidar l’alcaldia socialista, tot i que va perdre la majoria absoluta. El PSC governa amb Junts.
Quines són les línies mestres de l’acció del govern municipal?
Ens basem molt en l’Agenda Urbana, que ja ens marcava unes finalitats. Prevalen sobretot les polítiques socialistes, amb polítiques d’ajut i, sobretot, ser al costat de la ciutadania que no ho està passant bé. Això va amb el nostre ADN i no sé fins a quin punt és novetat. I després hi ha la part de promoció de la ciutat en l’àmbit esportiu, que per a mi és un dels eixos principals, i l’habitatge i la protecció del medi ambient. Al juliol entrarà en funcionament la zona de baixes emissions conjuntament amb l’Àrea Metropolitana, però a Gavà hem estat molt ambiciosos i la zona que es delimitarà és gran. Hem implantat, a més, la zona verda a la platja; volem que hi hagi una mobilitat tranquil·la.
Venim de moments complicats, com la covid, la guerra d’Ucraïna i la inflació. Com ha impactat a la ciutat i com s’hi ha donat resposta des de les polítiques municipals?
Ha impactat en la capacitat de compra de veïns i veïnes, amb limitacions en moltes activitats de pagament. La pobresa energètica també ens preocupa molt. Encara no s’ha revertit la pujada dels preus dels subministraments ni del cistell de consum, i no s’espera que es reverteixi. La pujada de salaris hauria de ser en coherència amb aquesta pujada i hauríem de tenir un nivell de vida bastant més elevat en aquest país i no és així. Dins de l’Ajuntament ens han afectat les retallades amb les valoracions del càlcul de la plusvàlua, la pujada de subministraments i les pujades de salaris dels funcionaris. Moltes vegades és complicat, però el que volem és acabar de retallar tot allò que no és gaire necessari per tirar endavant les polítiques que són més necessàries.
En què i com han de retallar?
Doncs actes que tenim programats els fem en més petit format, o càterings que normalment fèiem ja no els fem tant, o en comptes de contractar un grup perquè vingui a fer una animació infantil en contractem un altre... Són retallades que fem sense que vagin en detriment de l’oferta cultural. I també prioritzem les actuacions. Si hem de canviar la gespa d’un camp de futbol i encara pot aguantar, ho fem més tard.
Ha assenyalat la necessitat d’afavorir l’accés a l’habitatge. El pla de Ponent, amb prop de 5.000 pisos previstos, ha de poder pal·liar aquesta necessitat?
És obvi. I més tenint en compte que el 40% són habitatges assequibles, de protecció oficial. Ens interessa donar sortida com més aviat millor a aquest tipus d’habitatge. Hem de mirar pels joves que es volen independitzar i oferir-los pisos dignes a un preu adequat, i per la gent gran, pensant en quin model d’envelliment i amb autonomia volem.
El fet és que, dels 2.000 pisos protegits del pla de Ponent, se n’han fet 163. Quan veurem una acceleració en la construcció?
Depèn del pla d’etapes del planejament. Es preveu començar fent els primers vials amb la preservació de tota la part boscosa. Per fer una zona d’habitatges, has de tenir una zona protegida d’inundabilitat. Això implica començar fent unes basses, que han de permetre que la pluja no baixi torrencialment i inundi la zona urbanitzada. Hem de tenir molt clar que el que s’urbanitza és un 15%, i un 85% del terreny és obert, entre parcs i bosc. El bosc avui està degradat i amb el pla de Ponent passa a mans públiques i estarà preservat. Se’n conserva tota la part central, que permet que hi hagi el connector biològic amb la resta del parc agrari. El que s’ha volgut, i he explicat als col·lectius ecologistes, és començar per preservar i posar-hi ordre, i que la gent vegi que el discurs que ens carreguem el bosc no té ni cap ni peus. Es juga amb imatges desproporcionades, amb un fals relat d’aus que passen per la zona i amb granotes que no hi són. No hi estic d’acord.
Quan es farà això evident?
Jo espero que d’aquí a un parell d’anys o tres es pugui començar a tenir clar el primer edifici. Hauríem de començar per les dues parts que toquen més al nucli de Gavà i de Castelldefels.
A banda del tercer CAP, ja projectat, hi ha més equipaments previstos o necessaris a Gavà?
Vam comprar l’any passat el centre cultural, que pertanyia a l’Església. És un centre immens, amb un teatre maquíssim protegit en clau de patrimoni, i aquí volem fer un espai per a entitats i activitats culturals. El centre s’obrirà a la Rambla, i això farà que sigui molt més popular i centralitzat. Cal una inversió importantíssima perquè està bastant degradat, però potser la primera fase la veurem abans d’acabar el mandat.
En l’apartat de mobilitat, es veurà un canvi important amb l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions al juliol. Gavà tanca bona part del perímetre urbà als vehicles contaminants.
La zona és ambiciosa, però tampoc estem tan afectats a Gavà. Dels 2.000 vehicles que no tenen l’etiqueta, gairebé 600 són els que es belluguen i que per tant no podran circular en l’horari en què estiguin limitats entre setmana. Tindrem diversos aparcaments dissuasius i zones on es podran acumular més o menys vehicles al voltant de la ciutat. Entenem que és molt important que el transport públic sigui competitiu.
Ho és, veient com de malament funciona Rodalies?
Pel que fa als autobusos, s’ha fet una actuació encertadíssima: la creació de la línia M5 entre Castelldefels i Cornellà per la C-245. Fa una connectivitat imprescindible. Encara es pot millorar més, perquè per anar a Martorell amb transport públic s’ha de fer una gran volta.
El bus urbà també pot millorar?
Només teníem el GA1 i ara tenim el GA1 i el GA2. A l’estiu fem un augment de la periodicitat i, a més, tenim el gratuït, que va a la platja. Ens va fer molt de mal la prohibició de pujar el patinet al transport públic. Entenc que és una mesura de seguretat necessària vistos els incidents que hi ha hagut, però si pots pujar el patinet al tren o al bus, la mobilitat millora moltíssim. Jo no sé quina és la solució, però ja m’agradaria que hi hagués algun tipus de control de seguretat que pogués permetre l’accés del patinet al transport públic.
Però no creu que al patinet encara li falta integració a la ciutat, des del punt de vista de la convivència i el civisme?
Ens falta mentalitat en el moment en què tu tens una ciutat 30 i vas a 50 per hora. Falta paciència i previsió. I ser curosos per fixar quina és la convivència entre les bicicletes, els patinets, els vehicles privats, els autobusos i també els vianants. Però hi ha gent que encara no entén que una bicicleta pugui circular en sentit contrari perquè està en un carrer 20, de prioritat invertida, on tenen la prioritat els vianants i la bicicleta pot transitar com un vianant en tots els sentits.
A Gavà Mar s’estrena l’aparcament regulat, amb la zona verda. Ha costat fer el pas? L’Ajuntament s’hi havia negat durant anys.
A la zona s’han intentat moltes fórmules i la realitat és que la gent s’esforça a arribar-hi amb transport públic quan l’aparcament és de pagament. Gavà Mar tenia molta pressió perquè era com una illa de gratuïtat, ja que a Castelldefels, el Prat i Viladecans es paga per aparcar a la platja. I, a més, també hi ha un tema de mobilitat i de seguretat. Perquè un barri amb el trànsit col·lapsat no és segur, i Gavà Mar és un barri de carrers d’un sol sentit.
Parlar de Gavà Mar és parlar de l’impacte de l’aeroport.
És parlar d’avions. Fa 41 anys que visc a Gavà Mar. Quan jo no tenia res a veure amb la política, estava a l’associació de veïns tallant l’autovia el 2006, amb el funcionament de la tercera pista. Quan vaig venir a viure a Gavà Mar amb la família, és veritat que hi havia un aeroport al costat, però no tenia el funcionament que té ara; la tercera pista no existia. No compro el relat de qui diu que ja sabíem on anàvem a viure. Després, quan va començar a funcionar la tercera pista i els avions aterraven i sortien per sobre de casa nostra, jo vivia a dos carrers de Castelldefels, i no podíem parlar quan passava un avió per sobre. Estaves a casa dinant, passava un avió fent-nos ombra i no senties el que et deia la persona que tenies al davant de la taula. Mirant la televisió et perdies trossos de pel·lícula i de les notícies. Em va agafar en l’època d’estudiant i era molt complex poder estudiar a casa, ho acabava fent de nit. Era un soroll profund, continu, que afectava la salut perquè et podia posar en un estat de crispació important. Hi havia gent que prenia pastilles per suportar-ho. Si anem a aquest detall, s’ha d’entendre quina era la bel·ligerància de l’època i quina és la por que tenim ara, quan es planteja el retorn a les pistes independents.
Per què creu que falta sensibilitat amb les persones que hi viuen?
A Gavà Mar hi ha gent que té molts diners i gent que rep beques menjador. No ens hem de fixar en quina és la teva renda per saber si tens drets, i tothom té dret a viure tranquil i a la salut acústica a què al·ludeix la Unió Europea. Trobo d’un ridícul espantós les declaracions d’Aragonès en què parla d’insonoritzar habitatges o comprar-los.
Per què és tan important ampliar l’aeroport?
Hi ha una qüestió clara, que és la competitivitat en l’àmbit econòmic, de les empreses que tenen necessitat d’un transport aeri potent en grans punts competitius de la Xina, els Estats Units, l’Amèrica del Sud, l’Índia, els països àrabs..., sense passar per Madrid o Múnic. Això implica una ampliació, evidentment. Però l’aeroport no pot tenir pistes independents de cap manera. Ho deixo per als que saben de medi ambient i d’enginyeria. Jo crec que s’han de valorar moltes coses. Hem rebut una carta de requeriment europea per ampliar la zona d’especial protecció per a les aus. Està molt bé que s’ampliï, sempre que hagis fet la feina prèvia. A la Generalitat li ha faltat moltíssima sensibilitat amb els pagesos. No entenc la dicotomia entre medi ambient i pagesia. M’agrada molt que siguem ambiciosos mediambientalment, però no pots fer un examen del Proficiency si no has aprovat el First.
Com està el projecte del ‘hub’ agroalimentari?
A mi m’agrada dir-ne conjunt. Es tracta de poder unificar produccions agràries per tal que siguin més productives. Aplicant la tecnologia i modernitzant l’activitat. Res més que això. Quan vam començar a parlar d’aquest hub, em vaig comprometre a no posar un gra de ciment dins del parc agrari. Ara mateix, el parc agrari està com no es mereix. No es respecta la normativa del parc agrari, hi ha caravanes, llocs on es llença brossa, activitats econòmiques no permeses. Hauríem d’intentar posar-hi una mica d’ordre d’acord amb els propietaris, per poder tenir espais més grans i després buscar l’interlocutor, empreses i la universitat, per aconseguir una producció bona i, sobretot, de quilòmetre zero. El que importa és poder tenir magatzems molt a prop del parc agrari, però dir que posarem ciment al mig sense preguntar és una afirmació molt aventurada.
Com està el projecte de la Roca? Aportarà una bossa d’habitatges al centre de la ciutat.
Fins a 400 habitatges al bell mig de la ciutat amb un projecte molt ambiciós. Una part de la central d’oficines de la Roca que es queda a Gavà, i també el Museu Roca. A Gavà ens toca tota la part de desenvolupament tecnològic amb un showroom, que és molt important. La part de producció tindrà un percentatge molt petit a Gavà i la resta anirà a Viladacans. Crec que el planejament es començarà a tancar en breu per portar-lo a aprovació inicial i això vol dir que potser quan acabi el mandat ja en podrem començar a veure alguna cosa.
El perfil
Una especialista de la comunicació
Badia (Barcelona, 1970) va arribar a la política pel seu pare, que era militant del PSC i la va animar a entrar a l’agrupació local. L’alcaldessa anterior, Raquel Sánchez, la va incloure en la llista electoral la primera vegada que s’hi va presentar com a candidata i Badia va aterrar a l’Ajuntament el 2015 com a regidora d’Igualtat i de Barris. L’actual alcaldessa provenia del món del màrqueting, la comunicació i la consultoria, i ràpidament va traslladar aquest coneixement professional al consistori. Va compaginar les regidories amb la secretaria de Comunicació, càrrec que li va donar una visió transversal de tota la política municipal, i la va traslladar a les xarxes socials. “El que no s’explica no existeix”, diu, referint-se a un dels mantres de la comunicació corporativa. I, ara que és alcaldessa, és evident l’ús de les xarxes socials: Badia és assídua a Instagram, no tant per allò del postureig i la campanya política com per comunicar i compartir amb la ciutadania les coses que es fan a Gavà i fomentar l’interès per la política més propera. Badia es va estrenar amb un discurs davant de Pedro Sánchez i la plana major socialista el Dia de la Rosa, i recorda entre riures els nervis de la seva posada de llarg.
Badia, mare d’un fill, és diplomada en ciències empresarials i té un postgrau en publicitat. També té estudis en ciències químiques amb especialitat en materials i un diploma de postgrau en gestió pública de la seguretat local. Fins a la seva arribada a l’Ajuntament estava molt vinculada al món educatiu a través de l’AMPA i la coordinadora d’associacions de famílies d’alumnes, així com del Consell Escolar. És membre de l’executiva local del PSC i de l’executiva comarcal com a secretària de Polítiques Feministes. També és consellera delegada de Polítiques Socials i d’Igualtat de l’Àrea Metropolitana.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
