Política

Iran

Obren els col·legis electorals en les presidencials de l’Iran

El règim allarga quatre hores el tancament dels col·legis i fa una crida a votar per evitar una abstenció alta davant l’apatia entre els 61 milions de votants

Les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als anti­ci­pa­des han arren­cat aquest diven­dres a l’Iran sense un clar favo­rit i entre la indi­ferència ciu­ta­dana per la mala situ­ació econòmica i el des­en­can­ta­ment amb la República Islàmica.

Uns 58.000 col·legis elec­to­rals van obrir les por­tes a les 08.00 hora local (4.30 GMT) i està pre­vist que tan­quin a les 18.00 h. (14.30 GMT) en tot el país, on estan cri­dats a les urnes més de 61 mili­ons de per­so­nes, segons ha infor­mat l’agència Fars.

“A causa de la gran assistència dels ciu­ta­dans en les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als de tot el país, s’amplia l’horari de votació en tots els col·legis del país fins a les 22.00 hores”, ha indi­cat la comissió Elec­to­ral ira­ni­ana. Ante­ri­or­ment, les auto­ri­tats ira­ni­a­nes ja havien allar­gat l’horari de tan­ca­ment ori­gi­nal de les 18.00 hores fins a les 20.00 hores.

S’espera que els resul­tats finals de l’escru­tini s’anunciïn demà dis­sabte.

Sense un clar favo­rit, els ira­ni­ans deci­di­ran entre el pragmàtic con­ser­va­dor Moha­mad Baqer Qali­baf, l’ultra­con­ser­va­dor Saeed Jalili i el refor­mista Masoud Pezeshkian per a suc­ceir al pre­si­dent Ebra­him Raisi, qui va morir en un acci­dent al maig.

El pre­si­dent iranià té capa­ci­tat de decisió en qüesti­ons naci­o­nals i en menor mesura en política exte­rior i de segu­re­tat a l’Iran, on el líder suprem, Alí Kha­me­nei, exer­ceix de cap d’Estat amb grans poders.

Les dades de les enques­tes locals apun­ten a una pos­si­ble segona volta en una set­mana atès que sem­bla que cap can­di­dat acon­se­guirà un 50% dels vots.

Com és tra­di­ci­o­nal, el líder suprem de l’Iran, Alí Kha­me­nei, ha votat a pri­mera hora davant les càmeres de tele­visió i ha tor­nat a fer una crida a par­ti­ci­par en els comi­cis.

“És impor­tant una alta par­ti­ci­pació i que el poble voti. És una neces­si­tat per a la República Islàmica”, ha afir­mat la màxima auto­ri­tat reli­gi­osa i política del país, en una crida que ha repe­tit en els últims dies.

Escep­ti­cisme entre els votants

Entre els votants regna, no obs­tant això, l’escep­ti­cisme i l’apa­tia enmig d’una eco­no­mia llas­trada per una inflació del 40%, un rial deva­luat i un 20% de deso­cu­pació jove.

A això se suma el des­en­can­ta­ment de molts ira­ni­ans, espe­ci­al­ment joves, amb la República Islàmica davant la falta de les lli­ber­tats soci­als, espe­ci­al­ment el vel islàmic, un tema can­dent des de la mort de Mahsa Amini en 2022 després de ser detin­guda per no por­tar ben posat el vel islàmic, que va pro­vo­car for­tes pro­tes­tes con­tra les auto­ri­tats.

Aquesta apa­tia entre els 61 mili­ons de votants pre­o­cupa la República Islàmica, que atorga una gran importància a la par­ti­ci­pació en les elec­ci­ons com a mos­tra de la seva legi­ti­mi­tat i suport popu­lar.

En les elec­ci­ons par­la­mentàries de març es va regis­trar la par­ti­ci­pació més baixa en els 45 anys de la República Islàmica quan només un 41% de l’elec­to­rat va acu­dir a les urnes, men­tre que en les pre­si­den­ci­als de 2021 va votar un 48%.

Per això, Kha­me­nei ha cri­dat els ira­ni­ans a votar en les elec­ci­ons per a “der­ro­tar a l’ene­mic” i ele­gir a un pre­si­dent que cre­gui en els prin­ci­pis de la Revo­lució Islàmica de 1979.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.