Política

estat francès

L’extrema dreta guanya per primer cop les eleccions legislatives

L’esquerra i els macronistes fan una crida a col·laborar en la segona volta dels comicis per evitar una majoria del Reagrupament Nacional

L’extrema dreta ha gua­nyat, per pri­mera vegada, les elec­ci­ons legis­la­ti­ves a l’Estat francès, tal com havien pre­vist totes les enques­tes. Segons els resul­tats publi­cats pel Minis­teri francès de l'Inte­rior, el Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal de Marine Le Pen, que pre­senta Jor­dan Bar­de­lla com a can­di­dat a pri­mer minis­trem hau­ria obtin­gut el 33,15% dels vots.

L’aliança d’esquer­res, el Nou Front Popu­lar, que­da­ria en segona posició amb el 27,99% dels suports, men­tre que el bloc lide­rat pel pre­si­dent, Emma­nuel Macron, ocu­pa­ria la ter­cera posició amb el 20,76% dels sufra­gis. Els Repu­bli­cans, la dreta tra­di­ci­o­nal, es queda com a quarta força amb el 10,23% dels vots.

Cata­lu­nya Nord

A la Cata­lu­nya Nord també ha gua­nyat el Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal. A la pri­mera, la ter­cera i la quarta demar­cació elec­to­ral, el par­tit de Marine Le Pen ha obtin­gut entre el 45% i el 47% dels vots en pri­mera volta i pas­sen direc­ta­ment a la segona volta de diu­menge que ve, segons informa l’ACN. En la quarta cir­cums­cripció, la can­di­data de RN Anaïs Saba­tini ha acon­se­guit la majo­ria abso­luta, amb el 54,98% dels sufra­gis, i ja ha estat ele­gida dipu­tada a l’assem­blea Naci­o­nal.

Segons les pri­me­res pro­jec­ci­ons dels mit­jans i a falta tant del recompte de vots com de la segona volta elec­to­ral, l’RN té pos­si­bi­li­tats d’obte­nir la majo­ria abso­luta a l’Assem­blea Naci­o­nal, con­dició que Bar­de­lla ha posat per aspi­rar a ser pri­mer minis­tre.

Bar­de­lla ha asse­gu­rat que la seva victòria en la pri­mera volta és “ina­pel·lable” i ha dema­nat als elec­tors que con­tinuïn mobi­lit­zats per a la segona volta del 7 de juliol. La líder del par­tit, Marini Le Pen, per la seva part, ha dema­nar per al segon torn “una majo­ria abso­luta” que no deixi una altra pos­si­bi­li­tat al pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, que nome­nar Jor­dan Bar­de­lla, pri­mer minis­tre.

El pre­si­dent francès,a qui molts retre­uen que es va pre­ci­pi­tar a l’hora de con­vo­car elec­ci­ons legis­la­ti­ves anti­ci­pa­des després de la des­feta dels comi­cis euro­peus, ha dema­nat, en fer-se públi­ques les enques­tes a peu d’urna, “una unió àmplia clara­ment democràtica i repu­bli­cana” davant l’extrema dreta en la segona volta de les legis­la­ti­ves. De la crida de Macron s’infe­reix que esta­ria dema­nant als can­di­dats que s’hagin clas­si­fi­cat en ter­cera posició en les dife­rents cir­cums­crip­ci­ons que dema­nin el vot per als aspi­rants més ben situ­ats per evi­tar el tri­omf de la ultra­dreta.

El líder de La França Insub­misa, Jean-Luc Mélenc­hon, ha qua­li­fi­cat la pri­mera volta de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves com una “gran des­feta” de Macron i ha fet una crida a obte­nir una majo­ria abso­luta per a la segona volta per poder fre­nar l’extrema dreta.

També ha dema­nat sumar esforços per bar­rar el pas a l’extrema dreta els pri­mer minis­tre, Gabriel Attal, qui ha adver­tit que “la lliçó d’aquesta nit és que l’extrema dreta és a les por­tes al poder”. El pre­mier ha asse­gu­rat que la seva pri­o­ri­tat és evi­tar que el Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal “tin­gui majo­ria abso­luta, domini l’Assem­blea Naci­o­nal i governi el país amb un pro­jecte funest com el seu”. Com han fet abans els líders de l’esquerra, Attal s’ha com­promès a reti­rar els can­di­dats del bloc macro­nista que hagin que­dat en ter­cera posició, per faci­li­tar l’elecció de dipu­tats “repu­bli­cans” davant els can­di­dats ultra­dre­tans.

La clau per a la majo­ria en la segona volta estarà en el gran nom­bre d’elec­ci­ons tri­an­gu­lars que hi haurà en les cir­cums­crip­ci­ons fran­ce­ses. Com que en els comi­cis d’aquest diu­menge ha cres­cut molt la par­ti­ci­pació, hi ha molts can­di­dats que han obtin­gut el 12,5% dels vots neces­sa­ris per pas­sar a la segona volta. En el pri­mer torn de les legis­la­ti­ves del 2022 la par­ti­ci­pació va ser del 47,5% i només va hi va haver vuit tri­an­gu­lars, men­tre el 7 de juliol n’hi podria haver més de 200. Les tri­an­gu­lars dis­per­sen el vot i podrien afa­vo­rir els can­di­dats del Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal, que sur­ten com a favo­rits, tret que l’NFP i els macro­nis­tes reti­rin els seus can­di­dats que han que­dat ter­cers com han asse­nya­lat aquest diu­menge.

La jor­nada elec­to­ral d’aquest diu­menge ha estat mar­cada per una alta par­ti­ci­pació, que hau­ria estat del 67,5%, segons i una pri­mera esti­mació d’Opi­ni­onWay, és a dir, 21 punts més alta que la de les legis­la­ti­ves del 2022. A les cinc de la tarda havia asso­lit el 59,39%, una xifra que està molt per sobre de la que es va regis­trar al final de la jor­nada dels comi­cis de fa dos anys. En les ante­ri­ors elec­ci­ons del 2022 la par­ti­ci­pació a aquesta mateixa hora havia estat del 39,42%, i va arri­bar 47,51% al final de la jor­nada, segons asse­nya­len les dades del Minis­teri de l’Inte­rior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.