“Replanificar cada mandat seria anar fent cops de timó”

Ha estat un any de tran­sició per cohe­si­o­nar un nou equip de deu per­so­nes amb OTE i ERC, però hi ha molt bona sin­to­nia, i l’esforç de gestió dels qua­tre anys ante­ri­ors està donant fruits. Era impor­tant sane­jar comp­tes i hem reduït l’endeu­ta­ment que ens havíem tro­bat del 72 al 34%. Però sense dei­xar de fer obres i pre­pa­rar, tot i que alguns pro­jec­tes s’han endar­re­rit una mica. Ara ja n’estem pla­ni­fi­cant de nous.

Hi hem tre­ba­llat tot aquest any i no només per al que resta d’aquest man­dat, sinó ja en l’horitzó del 2030, en la línia que ja havíem fixat. No cal fer pla­ni­fi­ca­ci­ons cada qua­tre anys, perquè seria anar fent cops de timó, sinó pot­ser recon­duir pro­jec­tes a mesura que s’avança.

És cert que s’ha hagut d’ajor­nar alguna de les inver­si­ons, com ara els lava­bos o el camp de fut­bol vell, però també hem mirat de resol­dre pro­ble­mes sobre­vin­guts, o pen­dents, com ara l’adqui­sició o l’expro­pi­ació forçosa de par­cel·les pri­va­des que s’havien qua­li­fi­cat per a equi­pa­ments els anys 2002 o 2010. Fins que vam actuar, el 2022, no s’hi havia fet res.

Estan en aquest àmbit de l’escola Gui­llem de Montgrí, la part més alta del nucli urbà, a peu del massís, i volem con­so­li­dar-hi una zona de tran­sició cap al parc, al vol­tant de l’avin­guda Pau Casals. En aquesta franja d’uns 100 metres hi cap un espai de ben­vin­guda, amb lava­bos, panells infor­ma­tius i apar­ca­ments tant per als visi­tants com per al per­so­nal docent o les famílies dels alum­nes. I sense come­tre aber­ra­ci­ons que s’havien plan­te­jat anys enrere.

En temps de l’alcalde Jordi Cor­don havien estu­diat que s’hi pogues­sin aixe­car sis blocs d’apar­ta­ments a tocar del parc natu­ral, sal­tant més amunt d’aquesta bar­rera simbòlica de l’avin­guda Pau Casals.

A banda d’aca­bar la zona espor­tiva, també pre­ve­iem adqui­rir una par­cel·la per a dife­rents ser­veis públics a l’Estar­tit, on també tenim el repte de millo­rar el front marítim. Però l’altra pri­o­ri­tat són millo­res gene­ra­lit­za­des en el con­junt dels bar­ris. A més de la zona nord, al car­rer Figue­res o l’Eixam­ple cap a la Creu de la Rut­lla. Cal que el con­junt faci un salt de qua­li­tat urbana, i també con­ti­nu­a­rem amb el pla d’eli­mi­nació de bar­re­res arqui­tectòniques als car­rers del nucli antic, amb pla­ta­for­mes úniques, que són un incen­tiu per al comerç. I ges­ti­o­nar el turisme.

És un altre gran pro­jecte que ja tenim en marxa, el pla de sos­te­ni­bi­li­tat turística, que ve de l’ante­rior man­dat i que ja va ser pio­ner a tot l’Estat. Ja hem començat a veure’n acci­ons plas­ma­des: tres noves pla­ces públi­ques als Gri­ells, la Jac­ques Cous­teau a l’Estar­tit, car­rils bici o la nova senya­lit­zació patri­mo­nial i la reforma inte­gral de Can Cas­tells a Tor­ro­e­lla, un edi­fici històric que donarà molta força al nucli antic amb les ofi­ci­nes de Turisme, de Pro­moció Econòmica, i alhora seu de l’asso­ci­ació de comer­ci­ants, de Ràdio Montgrí i un coworking. Però també el nou pro­jecte Hidro­net Baix Ter.

Pretén pal·liar les inun­da­ci­ons al vol­tant de les car­re­te­res del Baix Ter, tant entre Tor­ro­e­lla i l’Estar­tit com cap a Gualta i Ullà. Con­sis­teix a fer bas­ses de lami­nació en camps, que per­me­tin cana­lit­zar i con­te­nir les aigües en una de les zones amb més risc d’inun­da­bi­li­tat de Cata­lu­nya.

Són qua­tre parts dife­rents, i tres ani­rien rela­ti­va­ment bé. L’Estat n’assu­mi­ria un parell: tot el front de la platja gran fins a la pineda. I la con­nexió dels Gri­ells amb la Ple­tera, tot i que hi ha un pro­blema amb un par­ti­cu­lar que espe­rem que s’acla­reixi aviat. I la Gene­ra­li­tat, des d’Acció Climàtica, tre­ba­lla en la con­nexió entre el Ter Vell amb la Pineda i els Gri­ells, amb recor­re­guts i apar­ca­ments dis­su­a­sius, un pro­jecte de 3 mili­ons d’euros amb el fons Next Gene­ra­tion. El més com­pli­cat és el tram del port fins al Freu, perquè Ports de la Gene­ra­li­tat des­carta fer nous pas­se­jos marítims. Estem explo­rant, tant l’Ajun­ta­ment com l’EMD de l’Estar­tit, acords amb la mateixa Gene­ra­li­tat o amb l’Estat, per tro­bar finançament per poder començar una pri­mera fase, almenys, aquest man­dat, i aca­bar en el futur.

Una part segur que sí, però la intenció seria recu­pe­rar-ne dins del mateix pas­seig, en el pro­jecte de l’Estat. I després caldrà con­ti­nuar habi­li­tant noves bos­ses de pàrquings a l’entrada de l’Estar­tit, que asse­gu­rin no haver de patir per dèficit de pla­ces en el futur.

Pot­ser no són grans obres, si les quan­ti­fiquéssim en mili­ons, però inver­si­ons de for­mi­gueta, que van millo­rant el dia a dia de la gent. O com l’Espai Medes, que a finals d’any també veurà la llum. De pro­jec­tes, en tenim, el pro­blema és que no hi ha prou calés per fer-ho tot de cop, tot i que bus­quem sub­ven­ci­ons, com ara una altra de l’ACA per obrir Tor­ro­e­lla al rec del Molí i el curs del Ter.

És un pro­jecte pri­vat, que depèn de les fun­da­ci­ons Cous­teau i Mas­cort, però que ens fa molta il·lusió i ens agra­da­ria veure ini­ciat i aca­bat tan aviat com fos pos­si­ble. Han doblat pres­su­post, perquè inten­ten fer-lo encara més gran, i tenir-lo aquí, a tocar de les Medes, seria molt bo, perquè ja som una potència en eco­no­mia blava però hi enfor­tiríem la recerca uni­ver­sitària i científica.

Estem en un coll d’ampo­lla on cal tro­bar una alter­na­tiva per a la mobi­li­tat de tota la Costa Brava, el màxim d’adap­tada a la xarxa exis­tent. Però que resol­gui el forat negre entre el pont del Ter a la C-31 i el gira­tori de l’antic empalme. La pilota és al teu­lat de la Gene­ra­li­tat, però calen solu­ci­ons que tin­guin pre­sent també els trac­tors i que cada cop hi ha més ciclo­tu­risme.