“Sembla que hi ha dos Canets: el del centre i el dels barris”

Cert. Vam gua­nyar amb 1.296 vots i vam ser la pri­mera força. A més, cal remar­car que la resta de for­ces que esta­ven gover­nant, totes van per­dre vots i, per tant, van per­dre la con­fiança dels seus matei­xos votants. El 2019 Cane­tencs, el par­tit de l’actual alcalde, va que­dar segona força i nosal­tres els vam ofe­rir el nos­tre suport perquè acon­seguís l’alcal­dia. La seva res­posta va ser que ells sem­pre res­pec­ta­rien la volun­tat del poble, i si havia gua­nyat ERC, ERC havia de gover­nar. No vaig enten­dre que no complís la seva paraula i quan l’any pas­sat vam que­dar pri­mers nosal­tres no va res­pec­tar la volun­tat del poble i no ens va donar suport per obte­nir l’alcal­dia.

Vam que­dar en un empat tècnic amb qua­tre regi­dors el PSC i qua­tre Cane­tencs. Vaig par­lar amb en Pere Xirau i li vaig ofe­rir l’alcal­dia dos anys. També vam esten­dre la mà als Comuns. Tot i això teníem molt coll avall que es ree­di­ta­ria el pacte del 2019, però també con­fi­ava en la paraula donada, que és el més impor­tant que té un polític. Em vaig equi­vo­car de ple.

Més del mateix. Són els matei­xos mal­grat que hagin can­viat les cadi­res. La forma de tre­ba­llar manté una direcció idèntica encara que ara el govern no el capi­ta­negi ERC, sinó Cane­tencs. Cert que hi ha entrat Junts, però no obli­dem que la seva cap de llista és una exre­gi­dora d’Esquerra. Em fa gràcia quan des del govern s’argu­menta que les coses s’han de fer de mica en mica. Aquesta seria la meva excusa si hagués entrat jo, que no hi he estat mai, en el govern, i volgués anar apli­cant el meu pro­jecte. Però par­lem de gent que hi porta deu anys, i aquest “de mica en mica” ja no con­venç ningú. No pots tirar pilo­tes fora eter­nit­zant els recur­sos del Sunsi Mora, o el cla­ve­gue­ram de l’avin­guda Maresme quan cada vegada que plou s’inun­den els apar­ca­ments. Has de tenir clares unes pri­o­ri­tats que ja ho eren fa deu anys!

Per a nosal­tres és molt impor­tant, entre d’altres, el tema de l’habi­tatge. Tenim un parc limi­tat que hau­ria de cobrir les neces­si­tats que hi ha. Tenim gent dor­mint al car­rer, i això un muni­cipi de 15.000 habi­tants en ple 2024 no s’ho pot per­me­tre. També és pri­o­ri­tari un casal per a la gent gran que muni­ci­pis molt més petits ja en gau­dei­xen. Hem d’eli­mi­nar els bar­ra­cons de l’ins­ti­tut i ento­mar una nova cons­trucció. Canet és molt ric en tei­xit asso­ci­a­tiu i espor­tiu, i s’ha d’apos­tar fort pels equi­pa­ments, com ara el pavelló, que està satu­rat.

A Canet tenim el con­tracte del trac­ta­ment de resi­dus urbans més car de tot el Maresme, amb un cost de prop de 2 mili­ons d’euros anu­als. A banda de la reco­llida, tenim dele­ga­des les com­petències de neteja viària, plat­ges i dei­xa­lle­ria. Soc con­se­llera comar­cal, i el 2021 vaig entrar una queixa que l’empresa adju­di­catària, que depèn del Con­sell, no estava com­plint amb el con­tracte. La res­posta del govern va ser que no els cons­ta­ven els pro­ble­mes i que només eren sen­sa­ci­ons. El 2022 aquest mateix govern va dema­nar una audi­to­ria externa a la Dipu­tació amb el resul­tat que totes les man­can­ces que com a PSC ja havíem denun­ciat eren del tot cer­tes. Hem estat pagant per un ser­vei que no es com­plia al cent per cent.

Nosal­tres n’hem fet un dels nos­tres cavalls de bata­lla. Estem en un moment de crei­xe­ment pel que fa a les ocu­pa­ci­ons, tant d’habi­tat­ges com en el cas par­ti­cu­lar de les fàbri­ques aban­do­na­des amb epi­so­dis com el de l’incendi de Can Xume­tra, que va estar a punt de con­ver­tir-se en una desgràcia. Hem pas­sat d’una tren­tena de casos a una qua­ran­tena. Hem tin­gut autènti­ques màfies dins de la Pulli­gan. Això genera por i sen­sació d’inse­gu­re­tat. L’ocu­pació per a mi no està mai jus­ti­fi­cada, perquè si és un pro­blema social és el govern de torn el que ha de tro­bar una solució i, evi­dent­ment, les delinqüenci­als no es poden per­me­tre de cap de les mane­res. Pel que fa a la presència poli­cial, a Canet no es veuen els agents pels car­rers. Hi pots veure els cot­xes vol­tant, però no la poli­cia a peu. És una llàstima, però sem­bla que hi ha dos Canets: el del cen­tre i el dels bar­ris, els de la perifèria, que que­den més aban­do­nats. I no ens podem per­me­tre aques­tes dues rea­li­tats.

Tenim un muni­cipi no de deu, d’onze! Amb mar i mun­ta­nya, amb unes pecu­li­a­ri­tats que el fan únic, amb una riquesa cul­tu­ral enorme i on et pots tro­bar pel car­rer o fent un cafè a en Lluís Homar, en Xavier Sardà o en Miquel Àngel Pas­qual de La Trinca. Sovint des del govern es treu pit d’unes qua­li­tats de les quals no n’és res­pon­sa­ble. Tenim la ban­dera blava per la qua­li­tat de l’aigua de mar, però ens ve donada. On son els lava­bos a la platja? Tenim qua­tre guin­gue­tes quan al muni­cipi de cos­tat n’està ple. On és la pro­moció tan a nivell comer­cial, turístic o d’oci. Sim­ple­ment no hi és dins la car­tera d’aquest govern.

Aquest govern l’està ofe­gant. Ara tan­quen al trànsit de vehi­cles la riera Bus­ca­rons els caps de set­mana, una de les artèries prin­ci­pals del muni­cipi! Amb la majo­ria de comer­ci­ants en con­tra, perquè s’hi estan jugant el pa. Van reco­llir qua­tre-cen­tes sig­na­tu­res per evi­tar el tan­ca­ment i la res­posta de l’alcalde va ser que li era igual que por­tes­sin qua­tre-cen­tes que qua­tre mil perquè la decisió ja estava presa. No pots gover­nar d’esquena a la gent. Pots pro­po­sar mesu­res per mini­mit­zar l’impacte de la cir­cu­lació al cen­tre urbà, però en cap cas a canvi de per­ju­di­car tot un sec­tor. Quan els hi pre­gun­tes perquè tan­quen la riera Bus­ca­rons et res­po­nen que és perquè s’hi pugui pas­se­jar. Doncs hi ha un magnífic pas­seig de la Mise­ricòrdia per poder-ho fer, o un pas­seig Marítim que no ens l’aca­bem i que, per cert, amb el que por­tem d’any ja s’hi han car­re­gat vint pal­me­res. I no poden dir que s’ho han tro­bat perquè por­ten molts anys a govern i el que calia era pre­venció, no tallar els arbres.

Estu­di­a­rem les dife­rents opci­ons que hi hagin i tri­a­rem la que sigui més bene­fi­ci­osa per a la ciu­ta­da­nia, evi­dent­ment. Par­lem d’un con­tracte a llarg ter­mini i mal­grat que no s’ha de tan­car cap porta hem de saber ben bé que repre­senta. A Mataró fun­ci­ona la muni­ci­pa­lit­zació i a Pineda el con­tracta amb Agbar. És impre­cin­di­ble fer un estudi acu­rat, sense apri­o­ris­mes ni amb deci­si­ons pre­ses abans de conèixer els resul­tats. Que pel fet de ser d’esquer­res no ens decan­tem per la muni­ci­pa­lit­zació sense abans saber quin cost pot repre­sen­tar per l’Ajun­ta­ment haver d’assu­mir el per­so­nal. Cal recor­dar que d’un pres­su­post de 16 mili­ons d’euros, el per­so­nal s’endú la mei­tat. S’ha de ser molt curós perquè par­lem de diner públic.

A prin­cipi del man­dat pas­sat l’actual tinent d’alcalde, Lluís Llo­vet ens va dir que era invi­a­ble. Quan la Gene­ra­li­tat el 2022 li va pre­sen­tar un pro­jecte amb un semàfor per­fec­ta­ment via­ble després sí que es podia fer, però no hi havia diners. Això sí, inver­tim en un altre semàfor a la car­re­tera N-II a pocs metres del que ja hi ha davant la poli­cia local i per bene­fi­ciar només als cli­ents del càmping El Globo Rojo. Quan dema­nem expli­ca­ci­ons ens ho jus­ti­fi­quen dient que es tracta de l’únic càmping que tenim a Canet de pri­mera cate­go­ria i que el semàfor també ser­virà perquè els infants puguin uti­lit­zar es ins­tal·laci­ons del Club Vela. Un Club Vela que no es troba pre­ci­sa­ment en les millors con­di­ci­ons.

La pre­gunta és qui va ser el pro­mo­tor de la com­pra de l’Odèon? Un alcalde soci­a­lista, Quim Mas. A Canet s’ha apos­tat molt per la cul­tura sí, perquè per la neteja i la segu­re­tat segur que no s’ha fet. S’han dei­xat molts diners en aquest equi­pa­ment i en la com­pra de la Rec­to­ria Vella. Però encara se’n dei­xa­ran molts més en la reha­bi­li­tació. Amb el que s’ha inver­tit en la recu­pe­ració del tea­tre es podrien haver cons­truït set d’Odèon. Tor­nem amb l’elecció de pri­o­ri­tats. Que calia fer obres al Cen­tru perquè és un equi­pa­ment emblemàtic, d’acord. Que calia com­prar la Rec­to­ria Vella per dotar de ves­ti­dors un tea­tre que no en té, també d’acord. Però pot­ser és tan o més impor­tant tenir un casal de la gent gran, que fa mes falta. Nosal­tres estem a favor de la cul­tura, però Canet no és només cul­tura, sinó que és també enti­tats soci­als i espor­ti­ves, és segu­re­tat, és neteja, son parcs i jar­dins de qua­li­tat… Està molt bé jugar fort per un pro­jecte en con­cret, però que no faci des­a­parèixer tots els altres.

La inversió en el camp de fut­bol. La gespa la va posar en Quim Mas en el seu man­dat i ara quan calia can­viar-la s’ha fet. També ha estat un encert l’APP ÉsCa­net que faci­lita el con­tacte i la interacció de la ciu­ta­da­nia amb l’Ajun­ta­ment. Nosal­tres ja la por­ta­ven en el pro­grama del 2019 perquè ens vam fixar en una experiència sem­blant que hi havia a Cal­des d’Estrac. El 2023 la vam tor­nar a por­tar, quan ningú del govern la con­tem­plava.

Nosal­tres tre­ba­llem el dia a dia i ho fem per aten­dre les neces­si­tats i els reque­ri­ments de tots els ciu­ta­dans, inde­pen­dent­ment de a qui votin. Ho estem fent de forma efec­tiva, efi­ci­ent i eficaç des del 2019 quan vam començar a pujar i l’aug­ment de vots s’ha man­tin­gut des de lla­vors. Espe­rem no només con­so­li­dar els suports obtin­guts sinó sumar-ne de nous d’aquí a tres anys i neces­si­tar els menys pac­tes pos­si­bles. Tot i això, és evi­dent que es coa­li­ci­ons for­men part habi­tual de la política, perquè en última instància els pac­tes no els fan els par­tits, sinó les per­so­nes. Poden pas­sar mol­tes coses.