“Castellfollit de la Roca no té cap model de poble”

Tenia la segu­re­tat en mi mateixa, fona­men­tada en l’esforç i la il·lusió, i sabia que havia de tenir una com­pen­sació. Sem­pre em vaig espe­rar aquest resul­tat i va bé, perquè estar a l’opo­sició és un període durant el qual s’aprèn molt.

L’he mamat des de ben jove, perquè el besavi, l’avi i el meu pare havien estat als ajun­ta­ments de la Vall de Bia­nya i Olot.

Per un con­junt de coses. Des que estic a Cas­tell­fo­llit, he detec­tat molta deso­ri­en­tació en la gestió, i també –ho he de dir– un cert caci­quisme, que avui dia con­si­dero que és fora de lloc.

Actuen sense tenir gaire en compte les opi­ni­ons de la ciu­ta­da­nia i hi ha una manca de con­sens i comu­ni­cació. I hem d’escol­tar-nos que l’alcalde és l’alcalde i que si no estàs amb ells hi estàs en con­tra, diri­git a tot el poble, no només a l’opo­sició.

Sí, la idea de tenir un pro­jecte molt clar per a Cas­tell­fo­llit em va aca­bar d’impul­sar i, final­ment, des de la humi­li­tat, crec que si tens algun talent amb el qual pots afa­vo­rir la família, els amics i la soci­e­tat, aquest talent no només ha de fluir sinó que s’ha de com­par­tir.

Vam pre­sen­tar-nos amb un pro­grama que té tres eixos. Com a opo­sició veníem a sumar i a cons­truir, però no n’hem pogut fer val­dre cap, perquè tot ha cai­gut en un sac buit. Després d’un any a l’Ajun­ta­ment i de tre­pit­jar el poble de Cas­tell­fo­llit, el faria ben dife­rent.

Perquè la rea­li­tat és que Cas­tell­fo­llit no té cap model de poble. I l’equip de govern fa una gestió a bat­ze­ga­des: no es pla­ni­fica, s’impro­visa i veus cons­tant­ment un munt de con­tra­dic­ci­ons i inco­herències, i es cons­tru­eix sobre men­ti­des i mani­pu­la­ci­ons.

Ens hem que­dat sense farmàcia i el pri­mer impuls és dir que la culpa és de la far­macèutica, quan fa dos anys que ella ja havia dit que tan­cava per motius de salut. A base de la pressió de la gent, es va posar una far­ma­ci­ola, on hi havia d’haver aire con­di­ci­o­nat, però no s’ha ins­tal·lat. Quan el recla­mes, la pri­mera reacció és dir que s’hi està tre­ba­llant, i després et diuen que no cal fer dues des­pe­ses tenint en compte que la farmàcia es tor­narà a obrir. Però la farmàcia pagarà el seu aire con­di­ci­o­nat i a la far­ma­ci­ola hi ha molta medi­cació que no pot pas­sar de 20 graus.

Dibui­xa­ria un model de poble. Segui­ria la tònica dels tres eixos abans esmen­tats, però pri­mer faria una audi­to­ria per posar-ho tot al dia i per treure tot allò que fos pres­cin­di­ble i que genera una sobrecàrrega al poble. Si estem en una eco­no­mia de guerra, l’Ajun­ta­ment ha de ser el pri­mer a estrènyer-se el cin­turó.

Pri­mer cal­dria bus­car una solució al tema de l’habi­tatge. Cas­tell­fo­llit encara pot créixer una mica en aquest camp. Tenim una sèrie d’edi­fi­cis que estan buits i algun ter­reny del qual es podria treure pro­fit. Tenint en compte que la Gene­ra­li­tat està desen­vo­lu­pant l’esta­tut del món rural, que posa èmfasi en muni­ci­pis com el nos­tre, es podria començar a posar fil a l’agu­lla.

El turisme. Cas­tell­fo­llit és un poble obert al món. Som un poble que està sobre una cúpula basàltica, la més repre­sen­ta­tiva de la zona volcànica de la Gar­rotxa. Ens hi pas­sen molt i molts turis­tes. Però et tro­bes que et dema­nen on és el cin­gle, perquè no està ben indi­cat; de lloc amb lavabo, només en tenim a la plaça Cata­lu­nya, però no al punt on hi ha més movi­ment de per­so­nes; han tan­cat nego­cis de res­tau­ració i no hi ha coor­di­nació d’hora­ris entre els que que­den...

Crec que cal­dria bus­car siner­gies entre els efec­tes sobre els veïns i els bene­fi­cis que aporta a l’eco­no­mia del poble. Bus­ca­ria els avan­tat­ges i els incon­ve­ni­ents i arri­ba­ria a un con­sens amb la població.

És la cohesió social de tot el poble, perquè he pogut pal­par que està total­ment divi­dit. No sé dir si és sobre la base de l’estratègia de divi­dir per vèncer o de l’estar amb mi o con­tra mi. Un poble divi­dit no avança.

Agru­pa­ria els col·lec­tius en trams d’edat i pri­o­rit­za­ria ser­veis bàsics per a la gent més gran, sense dei­xar de tenir cura dels altres. Tenim una població molt enve­llida i mol­tes vega­des les famílies neces­si­ten suport, un cen­tre de dia o altres ser­veis.

Sí, paral·lela­ment a tot això, cal­dria man­te­nir el poble en per­fecte estat de revista per fer més agra­da­ble el fet d’estar a la via pública. I, a més, tre­ba­lla­ria en tots aquests pro­jec­tes fomen­tant la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana.

En una borsa d’habi­tatge, crear un iti­ne­rari turístic, pro­mo­ci­o­nar el comerç de pro­xi­mi­tat, paci­fi­car l’entorn a la plaça de les Fila­do­res, més neteja i més enllu­me­nat, estu­diar l’accés al barri vell... Però tot ha cai­gut en sac buit.