Política

Lloret, el paradís del turisme

Lloret és la població que més ha crescut en el conjunt de les comarques de Catalunya en nombre d’habitants

Junts va abandonar l’equip de govern a principis d’estiu i ara governen el PSC i En Comú en minoria

Segons les dades aportades per la policia local, aquest any ha disminuït el nombre de delictes més greus

Els veïns es declaren “farts” del turisme de baix cost que arriba a Lloret

El muni­cipi de Llo­ret de Mar és cone­gut arreu del país i gran part de l’estran­ger, sobre­tot a la tem­po­rada d’estiu. Llo­ret, que per­tany a la comarca de la Selva, té una extensió de més de 48 quilòmetres qua­drats i està for­mat pel nucli urbà i per un seguit de veïnats i 39 urba­nit­za­ci­ons. Dins d’aquesta extensió de ter­reny, es tro­ben més de set quilòmetres de platja amb ban­dera blava: la platja Gran de Llo­ret de Mar –és la platja de més lon­gi­tud, de més d’un quilòmetre–, la platja de Fenals, sa Boa­de­lla, sa Caleta, cala Trons, Santa Cris­tina, platja Treu­mal i cala Canye­lles.

Al muni­cipi hi viuen 41.159 per­so­nes, segons dades del padró del 2023, un 6,72% més que l’any ante­rior, cosa que con­ver­teix Llo­ret en la població que més ha cres­cut en el con­junt de les comar­ques de Cata­lu­nya en nom­bre d’habi­tants l’últim any, i també en la quarta loca­li­tat de la demar­cació de Girona amb més població, dar­rere de Girona, Figue­res i Bla­nes. Però a l’estiu aquest nom­bre d’habi­tants s’incre­menta de manera expo­nen­cial: a mesura que arriba l’època esti­val, els car­rers s’omplen de gent, de vida, de música i, també, d’actes incívics que tant el govern actual de l’Ajun­ta­ment com la resta de grups de l’opo­sició volen des­ar­re­lar per acos­tar-se a un turisme més ama­ble i pro­per amb els veïns i veïnes de Llo­ret que hi viuen tot l’any. Es cal­cula que la població arriba fins als 180.000 habi­tants en tem­po­rada alta.

A més a més, Llo­ret de Mar té una de les qua­tre llicències de joc de Cata­lu­nya, amb el Gran Casino Costa Brava, i un reco­ne­gut turisme LGT­BIQ+, gràcies als locals d’ambi­ent que hi ha des de la dic­ta­dura fran­quista, als anys sei­xanta, i al caràcter obert i extra­ver­tit dels llo­re­tencs, que han aju­dat a cons­truir un destí turístic inter­na­ci­o­nal i variat. Un poble cos­ta­ner, anti­ga­ment de pes­ca­dors, que va saber trans­for­mar el motor de la seva eco­no­mia i aug­men­tar any rere any la seva població i riquesa, tant cul­tu­ral com de ren­di­bi­li­tat. De fet, apro­xi­ma­da­ment el 42% de la població de Llo­ret és d’ori­gen estran­ger, amb més de cent naci­o­na­li­tats, i aquest feno­men s’explica per una eco­no­mia basada fona­men­tal­ment en el turisme.

Però Llo­ret no és només festa i xeri­nola: pot pre­su­mir de joies arqui­tectòniques i de patri­moni natu­ral com l’església de Sant Romà, al cen­tre del nucli antic de la vila, d’estil gòtic català i decla­rada patri­moni arqui­tectònic de Cata­lu­nya. També té el cemen­tiri moder­nista, únic cemen­tiri de la demar­cació giro­nina inte­grat a la Ruta Euro­pea de Cemen­ti­ris i l’Asso­ci­a­tion of Sig­ni­fi­cant Ceme­te­ries in Europe (ASCE) per la seva sin­gu­la­ri­tat artística i històrica, així com poblats ibèrics, cas­tells medi­e­vals, ermi­tes i jar­dins, com el de Santa Clo­tilde, amb una extensió de 26.830 m² i una esce­no­gra­fia vege­tal cre­ada per l’arqui­tecte Rubió i Tudurí, que com­bina molts tipus de vege­tació i arbres amb escul­tu­res roma­nes de l’època impe­rial.

Evo­lució política

Des de l’arri­bada de la democràcia als muni­ci­pis de l’Estat espa­nyol, el 1979, el govern de l’Ajun­ta­ment de Llo­ret de Mar ha estat repar­tit entre l’antic par­tit Con­vergència i Unió (CiU), que va ser el pri­mer d’assu­mir l’admi­nis­tració local, i el PSC. Després dels qua­tre pri­mers anys de man­dat, els veïns van votar el Par­tit dels Soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya, i es van anar alter­nant els grups muni­ci­pals al poder fins al 1991, que van gover­nar els soci­a­lis­tes fins al 2003, i del 2003 fins al 2023 va tor­nar CiU; Junts per Cata­lu­nya, l’últim any.

Actu­al­ment, a la població governa el PSC, amb Adrià Lame­las d’alcalde, junt amb Llo­ret en Comú. A l’inici del man­dat també van pac­tar amb Junts, però el grup va aban­do­nar l’equip de govern el 2 de juliol d’enguany per “dis­crepàncies greus” amb Lame­las i altres regi­dors del seu par­tit. Amb aquesta renúncia, el govern de Llo­ret queda en mino­ria, amb el PSC (8 regi­dors) i Llo­ret en Comú Podem (1), o sigui 9 regi­dors d’un total de 21. Així i tot, l’alcalde va anun­ciar que con­ti­nu­a­rien gover­nant en mino­ria i que volen par­lar amb la resta dels grups d’esquer­res de Llo­ret per arri­bar a un pacte que afa­vo­reixi el poble i asso­lir la majo­ria per­duda.

Segu­re­tat, neteja i mare­gassa

La segu­re­tat i la neteja, entre altres qüesti­ons, són temes que pre­o­cu­pen la població de Llo­ret, tant, que van con­vo­car una mani­fes­tació el 18 d’agost pas­sat per dir “prou” i dema­nar a les enti­tats gover­na­men­tals més segu­re­tat, una neteja més acu­rada dels car­rers i un turisme més selecte, perquè cre­uen que el turista de “baix cost” com­porta inci­visme i poc retorn mone­tari al poble i el seu man­te­ni­ment. Aquest estiu, però, tot i la sen­sació d’aug­ment d’inse­gu­re­tat res­pecte a l’any ante­rior, el cap de la Poli­cia Local de Llo­ret de Mar, César Martínez, va fer públi­ques les dades delic­ti­ves d’enguany res­pecte a les del 2023 i havia dis­minuït el nom­bre de delic­tes més greus i aug­men­tat lleu­ge­ra­ment, un 1,59%, el dels furts. En tot cas, l’Ajun­ta­ment ha incre­men­tat les actu­a­ci­ons con­tra la fal­si­fi­cació d’arti­cles i va arri­bar a un acord amb els empre­sa­ris de l’oci noc­turn per dis­po­sar una desena d’auxi­li­ars per millo­rar la con­vivència a la zona. No obs­tant això, al con­sis­tori reco­nei­xen que cal con­ti­nuar tre­ba­llant per can­viar aquesta sen­sació d’inse­gu­re­tat, així com avançar en el nou con­curs d’escom­bra­ries.

D’altra banda, el pas­seig de Fenals, que va que­dar malmès el 9 de març arran d’un tem­po­ral de garbí, ja ha estat repa­rat. L’obra va cos­tar 1,6 mili­ons d’euros al Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i ha durat uns tres mesos, però va ser pen­sada perquè un tem­po­ral no tornés a empor­tar-se part del pas­seig. Entre altres actu­a­ci­ons, s’han recons­truït 300 metres line­als del mur de con­tenció, s’ha aixe­cat una escu­llera de pro­tecció i s’han repo­sat els ser­veis públics afec­tats, com ara el cla­ve­gue­ram i la xarxa d’aigua pota­ble.

Final­ment, també hi ha una remo­de­lació sobre la taula del nucli antic de Llo­ret, per fer-lo més pacífic i ama­ble per als veïns i veïnes, i el con­sis­tori con­si­dera que aquesta repla­ni­fi­cació urbanística aju­darà a modi­fi­car com­por­ta­ments incívics.

Lloret no és només oci i platges de bandera blava
El municipi té el certificat de vila esportiva, gràcies a l’ampli ventall d’equipaments esportius i la professionalitat en la gestió dels esdeveniments. Alguns dels equipaments són tres camps de futbol, pista d’atletisme, tres pavellons, parc de patinatge, piscina municipal i pista de petanca. Tot això fa que part del turisme que rep sigui esportiu. La vila també disposa d’un gran teatre, que es va inaugurar l’any 2011 al costat de la masia Can Saragossa, patrimoni arquitectònic i on es porten a terme exposicions d’arqueologia ibèrica, entre altres. Per ampliar el ventall cultural a la població, també l’any 2011 es va inaugurar la Casa de la Cultura, amb una superfície de 8.000 metres quadrats, on trobem biblioteca, ludoteca, sales d’exposicions, centre de la tercera edat i centre ocupacional. Un projecte ambiciós amb un disseny singular. A més a més, Lloret té museus de gran interès, com el Museu del Mar. Està situat a l’antiga casa Garriga, construïda en la segona meitat del segle XIX i ubicada al passeig de Verdaguer. L’edifici és part del llegat dels indians lloretencs que van fer fortuna a les Amèriques.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.