Política

Opa de Junts a l’independentisme

El partit convoca a l’octubre un congrés extraordinari per guanyar transversalitat i captar els votants desencantats amb ERC

També es preveu que Puigdemont, pendent d’aclarir el seu futur al Parlament, torni a assumir la presidència

Junts per Cata­lu­nya, que mal­grat no haver pogut dis­cu­tir la victòria al PSC el 12-M, amb 35 dipu­tats va recu­pe­rar l’hege­mo­nia indis­cu­ti­ble de l’inde­pen­den­tisme, vol apro­fi­tar la pro­funda crisi oberta a ERC, i el seu sí a la inves­ti­dura d’un pre­si­dent com Sal­va­dor Illa que va donar suport al 155, per rei­vin­di­car-se i con­so­li­dar-se com la força “cen­tral” i “de referència” del movi­ment. “Això can­via el con­text, la situ­ació, i volem con­ver­tir aquest pro­blema en una opor­tu­ni­tat. Volem ampliar sen­si­bi­li­tats a gent de fora del perímetre de Junts”, jus­ti­fi­cava el secre­tari gene­ral, Jordi Turull, que anun­ci­ava el 12 d’agost un congrés extra­or­di­nari del par­tit per al 25, 26 i 27 d’octu­bre, data en què es com­pli­ran set anys de la DUI. En efecte, els jun­tai­res, que acu­sen ERC d’haver tren­cat el bloc inde­pen­den­tista, veuen l’opor­tu­ni­tat ara de pes­car en aigües tèrbo­les i plan­te­gen una veri­ta­ble opa per aglu­ti­nar els votants des­en­can­tats amb l’estratègia repu­bli­cana d’acos­ta­ment al PSC que com­par­tei­xin “l’objec­tiu naci­o­nal” de la inde­pendència. La for­mació s’hi vol atan­sar a par­tir d’un congrés en què es pro­posa cons­truir una alter­na­tiva molt més “trans­ver­sal” i alhora defi­nir “un nou full de ruta” per al país des del punt de vista polític i ins­ti­tu­ci­o­nal, en con­tra­po­sició amb el que Turull defi­nia fins i tot aquell dia com a “tri­par­tit uni­o­nista” a la Gene­ra­li­tat. “No es tracta de recom­pon­dre un par­tit, sinó de recom­pon­dre i rellançar l’inde­pen­den­tisme des del lide­ratge de Junts”, pro­cla­mava, i es pro­po­sava com a segon gran objec­tiu cons­truir “una alter­na­tiva clara” al nou govern soci­a­lista. Per això, anun­ci­ava un congrés “molt obert i par­ti­ci­pa­tiu, amb volun­tat de créixer en sen­si­bi­li­tats i en fres­cor”, i ins­tava a par­ti­ci­par-hi els afi­li­ats, però també “aquells que se sen­ten molt com­pro­me­sos amb la inde­pendència i no volen dei­xar-ho estar, abai­xar els braços i ren­dir-se”.

L’exe­cu­tiva de Junts apro­vava aquest dilluns el regla­ment del congrés, que se cele­brarà a Cale­lla i que pro­posa l’ela­bo­ració i apro­vació de tres grans ponències: d’estratègia, model de país i orga­nit­zació. En el redac­tat i en el comitè que les con­tro­larà, hi esta­ran con­vi­dats a par­ti­ci­par no tan sols els afi­li­ats, sinó també inde­pen­dents “de rellevància” en clau naci­o­nal, ter­ri­to­rial o sec­to­rial, que podran tenir veu en el congrés, si bé no vot. En aquest sen­tit, també podran par­ti­ci­par en la cita tres dele­gats de cadas­cun dels par­tits que han fet coa­lició amb Junts en l’últim cicle elec­to­ral, com ara Demòcra­tes i Movi­ment d’Esquer­res.

En tot cas, el congrés ser­virà igual­ment per a una reor­ga­nit­zació interna gens menor, ja que s’hi vota­ran també els càrrecs que han de for­mar la nova direcció del par­tit, i les seves fun­ci­ons. I aquí la intenció poc dis­si­mu­lada és que es visi­bi­litzi de nou el lide­ratge indis­cu­ti­ble de Car­les Puig­de­mont, fun­da­dor i últim can­di­dat de Junts, amb el seu retorn a la pre­sidència ofi­cial, un càrrec del qual s’apar­ta­ria així Laura Borràs, que en els dar­rers temps s’ha dis­tan­ciat de la direcció del tàndem Puig­de­mont-Turull. Ja s’ha anun­ciat, de fet, que el pre­si­dent a l’exili tindrà una par­ti­ci­pació “activa” en el procés pre­con­gres­sual i fins i tot en el mateix congrés a Cale­lla, al qual altre cop “no es des­carta”, segons fonts de Junts, que pugui assis­tir en per­sona. Això sí, Puig­de­mont va anun­ciar abans del 12-M que no seria el cap de l’opo­sició si no acon­se­guia ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, i també caldrà veure si con­ti­nua o no com a dipu­tat o fa algun anunci en aquest sen­tit.

D’altra banda, tot i que Puig­de­mont és el gran fac­tor de cohesió del par­tit, i Turull ha asse­gu­rat que la posició en l’exe­cu­tiva següent a la seva irrupció fugaç a Bar­ce­lona el 8 d’agost va ser “unànime” en el sen­tit que havia fet “allò cor­recte”, cal veure fins a quin punt no hi ha algun punt crític, o bé sur­ten més veus de Junts o del seu entorn que apos­ten per un canvi de lide­ratge. El seu suc­ces­sor a la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, ja li va recla­mar la set­mana pas­sada que faci una “reflexió” sobre si no hau­ria de ple­gar també, i el congrés pot ser un fòrum per veure si és un parer estès entre més gent de la seva òrbita.

La CUP, en el tram final
De totes les forces independentistes, la CUP va ser la primera que va iniciar, a finals del 2023, un debat intern, batejat coma “procés de Garbí”, que ha de culminar el dia 21 de setembre en una assemblea en què la formació haurà de visibilitzar una refundació pel que fa a discurs, estratègia i lideratges. El paper que la CUP ha de tenir a partir d’ara en l’esfera institucional és un dels punts centrals d’aquesta discussió de portes endins, i hi tenen molt a dir figures emergents com ara l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el de Berga, Ivan Sánchez.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.