Política

José Andrés Martín

Alternativa en Comú

“La majoria absoluta a Abrera és una anomalia, és personalista”

“Compte amb els eslògans. Dir que la família és l’eix principal és no dir res si no et preocupes pels diversos tipus de famílies”

“Una de les nostres prioritats en aquest mandat serà combatre l’extrema dreta i garantir la convivència al municipi”

En habitatge protegit no s’ha fet res fins fa molt poc. I el lloguer ha pujat un 30% aquest agost

El repre­sen­tant d’Alter­na­tiva en Comú és José Andrés Martín. És infer­mer de pro­fessió i antropòleg i arqueòleg de for­mació, i asse­gura que és en política per con­vicció. Defensa que la seva for­mació repre­senta una plu­ra­li­tat tan sem­blant com és pos­si­ble a la rea­li­tat social d’Abrera.

Com valora el fet que el PSC hagi tor­nat a reva­li­dar la majo­ria abso­luta?
Cre­iem que és una ano­ma­lia. L’alcalde Naharro és un exem­ple clar d’un estil que impera en mol­tes alcal­dies del PSC, que és per­so­na­lista, popu­lista, sovint poc dia­lo­gant i amb una cons­trucció bas­tant abso­lu­tista.
En aquesta ocasió, no hi ha hagut pacte amb ERC?
La presència d’ERC al govern no va mar­car gaire diferència res­pecte a les pri­o­ri­tats i les polítiques del PSC. Esquerra no va ser un actor que canviés sig­ni­fi­ca­ti­va­ment les mane­res de fer del PSC al govern.
L’alcalde asse­gura que l’eix pri­o­ri­tari del seu govern con­ti­nua sent la família. Què els sem­bla aquesta afir­mació?
Que cal anar amb compte amb els eslògans. Dir que la família és l’eix ver­te­bra­dor d’una acció de govern és dir ben poca cosa sobre les polítiques con­cre­tes. Perquè hi ha molts models de família. Aquest govern, per exem­ple, no s’ha interes­sat gens per aque­lles famílies que tenen pro­ble­mes per acce­dir a un habi­tatge, o que l’han per­dut, o que estan en risc de per­dre’l. No s’ha interes­sat gens per aque­lles famílies amb fills ado­les­cents que veuen com l’oferta cul­tu­ral és molt limi­tada. Hi ha molt mis­satge comu­ni­ca­tiu, però res més.
Un dels rep­tes pen­dents als muni­ci­pis és unir els bar­ris amb el nucli urbà. Què en pen­seu?
La con­nexió dels bar­ris és una neces­si­tat que el govern ja ha uti­lit­zat de manera elec­to­ral mol­tes vega­des, en mol­tes con­te­ses elec­to­rals. Ja el 2021, per fer cam­pa­nya, va pre­sen­tar a les asso­ci­a­ci­ons de veïns uns plans de xoc, que després, una vegada gua­nya­des les elec­ci­ons, van caure en l’oblit. Les coses que s’estan fent, els diners que s’estan inver­tint, tam­poc arri­ben a les quan­ti­tats que ja es pre­ve­ien en aquests plans de xoc que jo li comento del 2019. I s’espera que es facin coses des de fora per dir que s’han fet des de l’Ajun­ta­ment.
Abrera està reco­ne­gut com a muni­cipi ten­si­o­nat pel que fa a habi­tatge. Què cal fer?
El repte més impor­tant d’Abrera és l’habi­tatge. No dis­po­sem d’un parc d’habi­tatge acces­si­ble sufi­ci­ent. Només en els dar­rers mesos s’ha començat a fer alguna cosa, però calia fer-ho molt abans. La tasca del govern, dels dife­rents governs, ha estat pràcti­ca­ment ine­xis­tent. Pensi que, des del 2010, a Abrera no s’havia fet habi­tatge de pro­tecció ofi­cial. Estem en una situ­ació molt pre­o­cu­pant. Molt pre­o­cu­pant. Som ofi­ci­al­ment una zona d’habi­tatge amb el preu ten­si­o­nat. Això implica que les admi­nis­tra­ci­ons han de fer un esforç en matèria d’habi­tatge, i aquest esforç a Abrera no s’està fent, ni s’ha fet mai. Tenim mol­tes famílies que han de mar­xar d’Abrera perquè no poden acce­dir a un habi­tatge. La nos­tra aposta és optar també per l’habi­tatge de llo­guer, l’habi­tatge de pro­tecció ofi­cial de llo­guer, i hi tre­ba­lla­rem en tot aquest man­dat. Pensi que, per exem­ple, aquest agost el preu del llo­guer ha aug­men­tat un 30%, l’aug­ment més impor­tant de tot el Baix Llo­bre­gat.
Quina és la situ­ació als polígons indus­tri­als?
Ja el 2007, un estudi del Con­sell Comar­cal detec­tava múlti­ples dèficits als polígons indus­tri­als d’Abrera. En temes d’accés a la ciu­tat, de feina externa i interna, trans­port públic i pri­vat i trans­port col·lec­tiu. Hi ha la qüestió de l’apar­ca­ment de cami­ons de gran tonatge, d’il·lumi­nació, de pavi­men­tació, de reco­llida de resi­dus, també qüesti­ons de comu­ni­cació... I tots aquests aspec­tes defi­ci­ta­ris es con­ti­nuen donant en més o menys grau. Sí que és cert que caldrà veure si donen fruits les dar­re­res modi­fi­ca­ci­ons urbanísti­ques de sòl indus­trial per faci­li­tar la implan­tació de noves indústries. Cal tenir en compte que a Abrera hi ha sòl indus­trial sense ocu­par. Cal garan­tir la màxima ocu­pació del sòl exis­tent.
El muni­cipi és una gran cruïlla de vies de comu­ni­cació. Quins rep­tes hi veuen?
Abrera està en una situ­ació geogràfica molt deter­mi­nada, a la vegada som un muni­cipi molt dis­pers amb rea­li­tats a banda i banda del riu. Aquesta situ­ació fa que l’abor­datge de la mobi­li­tat tant local com inter­mu­ni­ci­pal sigui com­plex. Històrica­ment, el pas de grans infra­es­truc­tu­res com ara l’A-2, la B-40, i la C-55 no ha estat ben dis­se­nyat i això ens limita moltíssim. Lla­vors, espe­rem que les admi­nis­tra­ci­ons vegin com poden des­fer aquest dis­seny mal entès. En aquest àmbit, nosal­tres hem fet mol­tes pro­pos­tes, en clau de muni­cipi, amb una posició con­sen­su­ada.
Qui­nes pri­o­ri­tats tenen com a opo­sició en aquest man­dat?
Tenim el repte de l’ela­bo­ració d’un pla d’acció per a l’ener­gia sos­te­ni­ble i el clima, que per a nosal­tres és molt impor­tant. I també tenim el repte de com­ba­tre el dis­curs d’odi que porta la implan­tació de la ultra­dreta. Per garan­tir la con­vivència i el res­pecte a les diver­ses cul­tu­res que hi ha a Abrera, tenim l’obli­gació de llui­tar con­tra aquest aug­ment de la ultra­dreta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia