“L’Ajuntament no es pot gestionar com una empresa”

Hem pujat. ERC sem­pre havia tin­gut un regi­dor, i en les elec­ci­ons ante­ri­ors en vam treure qua­tre i vam que­dar a vint vots de l’alcal­dia. Només hi con­cor­rien CiU, la CUP i nosal­tres i, en canvi, en les actu­als també hi havia el PSC i Gent de Poble, i en vam acon­se­guir dos. Vam pro­po­sar pac­tes, però després de mol­tes nego­ci­a­ci­ons ens vam ado­nar que hi havia un pacte fet ante­rior a les elec­ci­ons, entre Junts i el PSC, i s’hi va afe­gir, després, la CUP, cosa que ens va sor­pren­dre molt.

Volíem un govern fort, fun­ci­o­nal, que estirés... Hem estat cons­truc­tius i hem estat crítics, perquè la nos­tra feina és fis­ca­lit­zar, però, de fet, de crítics ho hem estat sem­pre.

Només de veure una regi­do­ria d’Hisenda feble, que pre­senta els pres­su­pos­tos i les orde­nan­ces al mes d’octu­bre, cre­iem que no anem bé. Vam veure que aquests pres­su­pos­tos tenien un caire d’empresa pri­vada, i un ajun­ta­ment no ho és.

No, vam voler aju­dar i vam pre­sen­tar unes esme­nes per poder donar-los suport.

A fer la requa­li­fi­cació dels llocs de tre­ball, que és una eina molt impor­tant per a l’Ajun­ta­ment, perquè orga­nitza tota la part tècnica i l’orga­ni­grama. També vam pro­po­sar una par­tida exclu­siva per a les anti­gues esco­les.

Per evi­tar que no cai­gui l’edi­fici.

Pro­posàvem fer-hi pisos tute­lats en una part i, en una altra, pisos de pro­tecció social. És un puzle per­fecte, perquè tenen l’hos­pi­tal i el soci­o­sa­ni­tari allà mateix, tot ho tens molt lli­gat. I, en l’espera, ara, vam pro­po­sar que no cai­gui l’edi­fici, perquè hi ha hagut actes vandàlics i la degra­dació d’un edi­fici tan­cat.

Tenim una planta pota­bi­lit­za­dora que com­par­tim amb Ripoll. El ter­reny és nos­tre, però es ges­ti­ona des de Ripoll. Vista la pro­blemàtica de presència d’arsènic a l’aigua i que la gent havia de com­prar aigua de boca, vam encar­re­gar un estudi biològic i el vam por­tar a l’equip de govern perquè posés fi a aquest pro­blema. Pre­veu omplir amb cis­ter­nes un dels dos dipòsits que tenim quan es pro­du­eix l’incre­ment d’arsènic i bar­re­jar-la amb l’altre dipòsit per rebai­xar els nivell d’aquesta substància. Era una solució pro­vi­si­o­nal. Calia par­tir el con­tracte amb Ripoll i bus­car una solució per a Camp­devànol amb pous nous o anant a bus­car l’aigua a un altre punt d’abas­ta­ment que no fos el Fre­ser.

Que cos­tava una boge­ria de diners. Però nosal­tres no hem posat mai preu a la salut.

No, no. Ens van dir que sí a tot. També a la petició d’equi­par el gimnàs i el bar del pavelló, que porta molt de temps tan­cat. Vam abs­te­nir-nos per donar-los un vot de con­fiança.

Però no s’ha com­plert res. Ens vam equi­vo­car i havíem de seguir la nos­tra línia de sem­pre.

Que ja s’anirà fent, que són coses que cos­ten molts diners. De fet, por­tem un lle­gat de molts pres­su­pos­tos expan­sius i, ara, és per fer-nos ho mirar, amb molta pèrdua de poder adqui­si­tiu. El 2021 era de 3,9 mili­ons; el 2022, de 4 i, el 2023, de 5,8 mili­ons. Bons pres­su­pos­tos, ana­ven pujant, es podien fer més coses. Ara és de 4,2 mili­ons. Com deia, això no és una empresa pri­vada, on pots ges­ti­o­nar d’una altra manera la pèrdua de poder adqui­si­tiu o aba­ra­tir des­pe­ses. En una empresa pública saps que un tant per cent se’n va en per­so­nal; un tant per cent, en ser­vei, i et queda molt poca cosa per inver­tir.

Que van aco­tar par­ti­des i eli­mi­nar-ne de supèrflues, però els vaig posar l’exem­ple de Sant Joan de les Aba­des­ses. Més o menys tenim els matei­xos habi­tants, i ells tenen un pres­su­post de 6 mili­ons, fan coses. Estan endeu­tats, però hi ha molt pocs ajun­ta­ments que no ho esti­guin. Se suposa que, a l’octu­bre, es por­ta­ran al ple orde­nan­ces i nous pres­su­pos­tos. A veure per quin cos­tat ens sor­ti­ran. Si pre­sen­tem esme­nes, les lli­ga­rem d’una altra manera, perquè no pot ser que ens pren­guin el pèl.

Vam començar bé, però ara ja no n’hi ha tanta. Van crear unes comis­si­ons infor­ma­ti­ves, a les quals nosal­tres vam donar suport total­ment, on vèiem tots els temes. Com en governs ante­ri­ors, ja no es fan.

Només han arre­glat el car­rer del davant de les esco­les, que és un pro­jecte ante­rior al man­dat actual i hi vam donar suport per un tema de segu­re­tat i ser­veis via­ris. S’havia d’haver vist alguna cosa més. El pavelló, però, con­ti­nua sense bar; el gimnàs, tan­cat i hi ha pèrdues d’aigua al sos­tre; les vore­res i pas­sos de via­nants son catastròfics, i l’únic pro­jecte clar que tenen és el canvi de gespa del camp de fut­bol, cosa que s’havia d’haver fet fa deu anys. Casu­a­li­tat que el regi­dor d’Hisenda era el pre­si­dent del club de fut­bol?

No aspi­rem a pre­sen­tar grans pro­jec­tes. Ens els guar­dem per a les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals, perquè no ens fan cas. Pres­si­o­nem perquè s’arre­glin les vore­res i el muni­cipi esti­gui net, i per con­tro­lar les coses a les quals s’ha com­promès l’equip de governi, i llui­tem a fons per la nova depu­ra­dora.