Política

Pròxim Orient

Segona onada d’explosions al Líban

La sensació de vulnerabilitat s’apodera dels libanesos en veure les hostilitats estendre’s a tot el país

El suposat atac destrueix la comunicació interna de Hezbol·là i afecta també la moral de la milícia

Netanyahu s’ha fixat com a prioritat el retorn a casa dels israelians que han hagut de marxar del nord
Els successos dels darrers dies han col·lapsat la capacitat dels serveis sanitaris del país

La sen­sació de vul­ne­ra­bi­li­tat s’apo­dera del Líban. El país pateix atacs des de l’octu­bre pas­sat a causa del con­flicte entre l’Estat d’Israel i la milícia liba­nesa Hez­bol·là, però les hos­ti­li­tats impac­ta­ven per norma gene­ral al ter­ri­tori fron­te­rer del sud del Líban. La població de la resta del país podia pen­sar que estava rela­ti­va­ment al marge del con­flicte. Ara, en canvi, tot­hom és sus­cep­ti­ble de ser víctima.

Ahir, quan el país ja estava engo­lit pel caos i la con­fusió, una segona onada d’explo­si­ons va escla­tar a l’uníson a tot el país. Van regis­trar-se deto­na­ci­ons a Bei­rut, a Sidó, a Tir i a altres punts del país. Les explo­si­ons, de nou, tenien lloc a causa de dis­po­si­tius recon­ver­tits en peti­tes bom­bes.  Al ves­pre, algu­nes fonts par­la­ven de vint vícti­mes mor­tals con­fir­ma­des a banda d’una xifra de ferits que algu­nes infor­ma­ci­ons ele­va­ven fins als 450.

Aquest hipotètic atac se sumava al que havia tin­gut lloc el dia ante­rior, quan els bus­ca­per­so­nes emprats per Hez­bol·là havien escla­tat de manera simultània a tot el país. Aquesta pri­mera onada havia pro­vo­cat 12 vícti­mes mor­tals, dues de les quals eren infants. També havia ferit pràcti­ca­ment 3.000 per­so­nes, unes 200 de les quals esta­ven en estat crític, fet que feia pro­ba­ble que la xifra final de vícti­mes mor­tals fos encara més ele­vada.

Els mem­bres de la milícia liba­nesa no fan ser­vir telèfons regu­lars per motius de segu­re­tat. Ahir, quan ja s’havien des­fet dels bus­ca­per­so­nes per por de noves explo­si­ons, va ser el torn dels walkie-talkies –i pos­si­ble­ment d’altres dis­po­si­tius–, que van escla­tar en cases, vehi­cles o super­mer­cats. Algu­nes d’aques­tes deto­na­ci­ons van dei­xar cal­ci­nats cot­xes i moto­ci­cle­tes, i van pro­vo­car petits incen­dis en edi­fi­cis resi­den­ci­als.

Els milers de ferits que acu­mu­len els supo­sats atacs de les dar­re­res 48 hores sobre­pas­sen les capa­ci­tats del sis­tema de salut, que es reco­neix col·lap­sat i que ha hagut d’aban­do­nar part dels seus ser­veis habi­tu­als per cen­trar-se en l’emergència. Es creu que aquests dis­po­si­tius també eren emprats pels equips mèdics que for­men part de l’orga­nit­zació de Hez­bol·là, i que no són mili­ci­ans que com­ba­tin al front. El fet que aques­tes explo­si­ons s’hagin produït en espais públics pro­voca les crítiques d’experts en drets humans, que sense acu­sar direc­ta­ment Israel per la manca de pro­ves sí que cata­lo­guen els fets com una vio­lació greu. “Aquests atacs vio­len el dret inter­na­ci­o­nal”, va dir ahir Volker Türk, comis­si­o­nat dels drets humans de les Naci­ons Uni­des. “Podrien, fins i tot, cons­ti­tuir una vio­lació del dret inter­na­ci­o­nal huma­ni­tari”, va con­cloure.

Tant els bus­ca­per­so­nes com els walkie-talkies són els dar­rers models de cada un d’aquests pro­duc­tes en arri­bar a les mans de Hez­bol·là fa cinc mesos, ja amb la guerra en marxa. Es creu que aquests dis­po­si­tius van ser mani­pu­lats durant la cadena de sub­mi­nis­tra­ment. A l’inici, totes les mira­des apun­ta­ven con­tra Gold Apo­llo, l’empresa taiwa­nesa la marca de la qual apa­rei­xia als bus­ca­per­so­nes. La teo­ria gua­nyava força pel fet que pels vol­tants de l’abril, quan aquests bus­ca­per­so­nes van ser entre­gats a Hez­bol·là, una dele­gació isra­e­li­ana va visi­tar les auto­ri­tats del Taiwan.

Però els res­pon­sa­bles de Gold Apo­llo neguen tenir-hi res a veure i redi­ri­gei­xen les mira­des cap a BAC Con­sul­ting, una firma hon­ga­resa que tin­dria permís d’uti­lit­zar la marca regis­trada de l’empresa taiwa­nesa. Gold Apo­llo, això no obs­tant, no ha apor­tat pro­ves que ho cor­ro­bo­rin.

Hagi estat a Taiwan o a Hon­gria, tot sem­bla indi­car que algú ha pogut implan­tar petits explo­sius a aquests dis­po­si­tius. I això també revela una debi­li­tat de Hez­bol·là. Israel ha bom­bar­de­jat Bei­rut en dues oca­si­ons aquest 2024. Pri­mer, al gener, quan va eli­mi­nar en un atac de pre­cisió un alt càrrec de Hamàs. I ara, al juliol, en què ha eli­mi­nat el més alt coman­dant de Hez­bol·là. Tots dos fets supo­sen fra­cas­sos d’intel·ligència de Hez­bol·là, que tin­dria per­so­nes a les seves files o molt a prop que pas­sen infor­mació a Israel. Ara, la pene­tració de dis­po­si­tius mani­pu­lats fins al cor de la milícia podria supo­sar també l’existència de mem­bres del grup que no revi­sen amb prou atenció els dis­po­si­tius adqui­rits.

El doble cop con­tra els dis­po­si­tius dels dar­rers dies deixa malmès el sis­tema de comu­ni­cació intern de Hez­bol·là en temps de con­flicte. Una debi­li­tat que se suma al cop moral que supo­sen aquests fets, ja que uns dis­po­si­tius en què els mili­ci­ans con­fi­a­ven han estat deto­nats men­tre els duien en la seva vida diària, en espais que for­men part de la seva inti­mi­tat.

La deso­ri­en­tació que sac­seja les files de Hez­bol·là fa impro­ba­ble que sigui la milícia liba­nesa la que aposti per una esca­lada con­tra Israel durant els pro­pers dies. Aquests supo­sats atacs, de fet, han tin­gut lloc en el mateix moment en què el govern isra­elià apuja el to quan fa referència a la fron­tera amb el Líban. Dimarts, hores abans que hi hagués les pri­me­res explo­si­ons dels bus­ca­per­so­nes, el pri­mer minis­tre, Ben­ja­min Neta­nyahu, va ele­var el retorn dels isra­e­li­ans del nord del país a la cate­go­ria de màxima pri­o­ri­tat de la guerra, jun­ta­ment amb l’eli­mi­nació de Hamàs i el retorn dels cap­tius.

Més de 60.000 isra­e­li­ans resi­dents al nord del país viuen des­plaçats a altres punts d’Israel des de fa mesos a causa de les hos­ti­li­tats amb Hez­bol·là, i aquest des­plaçament –que finança l’Estat d’Israel– suposa un des­gast pro­fund per a les arques de l’estat, que cen­tren bona part dels seus esforços en l’ofen­siva a la Franja. Ara, part de la classe política isra­e­li­ana argu­menta –segons ana­lis­tes isra­e­li­ans– que “can­viar la situ­ació a l’altra banda de la fron­tera” és quel­com que corre pressa. Cal­cu­len que l’hivern endu­rirà les con­di­ci­ons a les mun­ta­nyes liba­ne­ses de la Bekaa, on Hez­bol·là té presència, i que no actuar ara per limi­tar les capa­ci­tats de Hez­bol·là podria supo­sar haver d’espe­rar la pri­ma­vera i ajor­nar el retorn dels isra­e­li­ans cap al nord mig any més. Men­tres­tant, a la Franja de Gaza ja són més de 41.000 les per­so­nes mor­tes, i es tem que les morts per malal­ties i lesi­ons aca­ba­ran arri­bant a xifres supe­ri­ors.

60.000
israelians
de la frontera amb el Líban viuen desplaçats a altres parts del país a causa de les hostilitats amb Hezbol·là.

Nou atac contra una escola de la Franja

Almenys vuit palestins van morir ahir i un nombre indeterminat van resultar ferits en un bombardeig de l’exèrcit israelià contra l’escola Ibn al-Haytham, al nord de la ciutat de Gaza, on els responsables militars van dir que Hamàs ocultava un “centre de comandament i de control”. “Abans de l’atac, es van prendre nombroses mesures per mitigar el risc de fer mal a civils, entre les quals l’ús de municions precises, vigilància aèria i intel·ligència addicional”, afirma el text castrense recollit per Efe.

Israel ha bombardejat en diverses ocasions escoles i centres de refugiats palestins els darrers mesos. L’11 de setembre van morir 22 persones més en el bombardeig contra l’escola Al-Jaouni de Nuseirat, entre les quals sis empleats de l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). Segons dades de l’agència de l’ONU, l’escola Al-Jaouni ha estat atacada cinc vegades des que va començar la guerra a Gaza a l’octubre, uns atacs que han causat la mort d’una quarantena de persones. L’últim atac sobre aquest centre es va produir el 6 de juliol i va matar 16 palestins i en va ferir 50 més.

Segons Al-Jazeera, des de l’inici de la guerra a Gaza a l’octubre, més de 500 escoles han estat atacades. En tan sols 10 dies a l’agost, cinc centres educatius del nord de la ciutat de Gaza van ser bombardejats i hi van perdre la vida 179 persones. El comissionat de la UNRWA, Philippe Lazzarini, va alertar fa dues setmanes que més del 70% de les escoles d’aquesta entitat, el principal proveïdor d’educació i sanitat a la Franja, han estat malmeses o destruïdes, la qual cosa impedeix l’inici d’un nou curs escolar.

Els atacs israelians a la Franja de Gaza han causat ja, en total, 41.272 morts, la majoria dones i nens, segons dades del govern de Gaza. El nombre de ferits ha superat els 95.550 després de més d’onze mesos d’ofensiva israeliana. A més, es calcula que hi ha prop de 10.000 cossos sepultats sota la runa. Els equips de rescat són incapaços de moure’s amb seguretat entre les destrosses provocades pels bombardejos israelians i, a més, no tenen la maquinària necessària per netejar les zones afectades. El Ministeri de Sanitat de Gaza va informar ahir de dos nous atacs “contra famílies de la Franja de Gaza” que van provocar la mort d’una vintena de persones i van deixar un total de 54 ferits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.