Política

Josep M. Ganyet

Enginyer informàtic expert en intel·ligència artificial

“Som vulnerables perquè depenem de les xarxes”

“Elon Musk ha baixat als inferns i està redifonent odi, cridant a la guerra civil, creant conspiranoia”

“Les campanyes a les xarxes socials no busquen convèncer els teus, sinó desmotivar els altres perquè no vagin a votar”

La intel·ligència artificial pot beneficiar moltíssima gent. Tot depèn de l’ús que se’n faci

L’expert en tec­no­lo­gia Josep M. Ganyet alerta en La democràcia mor al núvol (La Magrana) del perill del mal ús de les tec­no­lo­gies i de l’impacte de la intel·ligència arti­fi­cial i les xar­xes soci­als, tant en la vida quo­ti­di­ana com en el debat polític.

Què vol dir que la democràcia mor al núvol?
És un calc del Water­gate. Bob Woow­dard va dir que la democràcia mor a la fos­cor, en aquell cas en la fos­cor del Water­gate. Com que en el lli­bre hi ha una part que parla del Cata­lan­gate, em va sem­blar que aquest calc de la democràcia mor a la fos­cor, adap­tat al segle XXI, és la democràcia mor al núvol.
Mor al núvol i les xar­xes soci­als?
Les eines de par­ti­ci­pació més potents de la huma­ni­tat, les xar­xes soci­als, el que han fet no és esti­mu­lar una àrea glo­bal on tots puguem deba­tre, sinó matar el debat glo­bal, perquè, com que rebem infor­ma­ci­ons per­so­na­lit­za­des, no hi ha punts sobre els quals deba­tre.
Se supo­sava que les xar­xes soci­als havien de ser una eina de demo­cra­tit­zació.
Els tec­no­hip­pies de l’època, i jo m’hi incloc, pensàvem que seria fantàstic, que tot­hom podria tenir la seva veu, però les xar­xes soci­als tenen una agenda, que és la dels seus pro­pi­e­ta­ris i inver­sors, per maxi­mit­zar els diners i, per tant, maxi­mit­zar l’atenció. Hi ha uns algo­rit­mes d’intel·ligència arti­fi­cial que fan el que els sem­bla que pot maxi­mit­zar més aviat aquests bene­fi­cis. I com que la intel·ligència arti­fi­cial no entén el con­tin­gut ni l’efecte social, ni té empa­tia, ni sap si això pro­voca divisió o sen­ti­ment de culpa a la cana­lla més jove o una mala accep­tació del cos a les nenes, els és igual, i aquí per­dem la democràcia. Després, hi ha la part política, quan les agències de segu­re­tat dels estats uti­lit­zen aques­tes tec­no­lo­gies per espiar-nos.
Vostè va ser espiat per Pega­sus. Ha can­viat els hàbits digi­tals?
No. Pri­mer, perquè no tenia res per ama­gar lla­vors i perquè si algú volia saber què feia podia mirar Twit­ter, on explico el que penso, el que m’agrada i el que no m’agrada. Si estigués en con­tacte amb ter­ro­ris­tes o amb Hez­bol·là, pot­ser sí que hau­ria can­viat d’hàbits. El que sí que soc és més cons­ci­ent que si algú amb poder et vol des­truir no hi pots fer res.
Som molt vul­ne­ra­bles.
Som molt vul­ne­ra­bles perquè som molt depen­dents de la xarxa per a la dieta infor­ma­tiva, per al nos­tre apre­nen­tatge, tant en el no reglat com en el reglat. A la uni­ver­si­tat, tenen Goo­gle; a les esco­les de primària, eines de Goo­gle. Els núvols del món són en mans d’Ama­zon, Net­flix, Apple... Com pot un govern regu­lar o atu­rar una ini­ci­a­tiva d’Ama­zon? El poder de nego­ci­ació és rela­tiu.
X és en mans d’Elon Musk, que fa cam­pa­nya per Trump.
Seguir Elon Musk –jo no ho faig per higi­ene men­tal– és veure el des­cens als inferns a càmera lenta d’algú que ho ha estat tot i és una per­sona bri­llant i d’èxit. I veus com està redi­fo­nent odi, cri­dant a la guerra civil, cre­ant cons­pi­ra­noia. L’altre dia, va embo­gir amb el segon atemp­tat a Trump i va fer un tuit en què es dema­nava per què ningú no es plan­teja dis­pa­rar con­tra Kamala Har­ris i Biden. Aquest home té 200 mili­ons de segui­dors.
Després, hi ha Tay­lor Swift, que ha donat suport a Kamala Har­ris i ha fet que molta gent s’ins­cri­gui per votar.
Sí, i això és molt bo. No trec mèrits a les xar­xes soci­als. Crec que ens apor­ten molt i el balanç con­ti­nua sent posi­tiu, però hi ha molta gent, cana­lla jove, espe­ci­al­ment nenes, a Ins­ta­gram que tenen uns pro­ble­mes ter­ri­bles d’accep­tació del cos. I, quan això dona bene­fi­cis, tot­hom mira cap a una altra banda.
X pot fer que gua­nyi les elec­ci­ons Donald Trump?
Tot compta. Musk té 200 mili­ons de segui­dors. A aquesta gent no els influirà el que digui l’amo de Twit­ter, però aques­tes cam­pa­nyes no bus­quen convèncer els teus, sinó des­mo­ti­var els altres. Trump va per­dre en vots amb Hillary Clin­ton. En va treure menys que McCain quan va per­dre amb Obama. El dife­ren­cial no va ser el que va gua­nyar Trump, sinó el que van per­dre els demòcra­tes. Aquest dife­ren­cial de gent que poden ser dones, lla­ti­no­a­me­ri­cans, negres, gent més pro­gres­sista, es van que­dar a casa. Molta gent va anar a votar amb l’agu­lla d’esten­dre al nas, i si hi vas així vol dir que no has fotut la tabarra a tots els amics inde­ci­sos, els dos mesos pre­vis, i aquests són els que decan­ten la balança.
La intel·ligència arti­fi­cial ens farà més vul­ne­ra­bles encara?
Si la fem ser­vir per gene­rar cam­pa­nyes enga­nyo­ses i vídeos de Trump amb immi­grants men­jant gatets, no hi ha debat. Si, en canvi, la fem ser­vir perquè als països on és econòmica­ment impos­si­ble o als entorns on és econòmica­ment invi­a­ble por­tar-hi medi­cina, conei­xe­ment, un mes­tre... donem accés a la Viquipèdia, a Goo­gle, al ChatGPT, això és un altre debat.
Vist aquest pano­rama, encara creu en la tec­no­lo­gia?
La tec­no­lo­gia és només una expressió de la capa­ci­tat humana i la intel·ligència arti­fi­cial és mera­ve­llosa. L’ús que en fem pot bene­fi­ciar moltíssima gent. Si ho enfo­quem perquè ens ajudi amb el canvi climàtic, a dis­tri­buir millor la riquesa, en el con­trol de les armes… ens pot donar mol­tes ale­gries. La qüestió és l’ús que se’n fa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.