Política

Joan Vila

Cap de l’oposició de Palafolls (PSC)

“El teixit associatiu és bàsic per mantenir l’essència de poble”

“L’abstenció en les ordenances fiscals va estar condicionada per la resposta que es dona al tractament i la gestió dels residus”

“La llista de reptes a resoldre és llarga, però l’encapçala la falta d’habitatge protegit i la construcció del nou CAP”

El govern s’ha compromès a tenir-nos en compte en l’elaboració del pressupost

El PSC, que tenia a Pala­folls un dels seus feus històrics al Maresme, va escurçar distàncies res­pecte a ERC en les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals amb Joan Vila estre­nant-se com a cap de llista. Vila encapçala un grup crític amb el govern, cons­ci­ent que poden tenir la clau de la gover­na­bi­li­tat, però asse­gura que també està dis­po­sat a nego­ciar els grans temes, “sem­pre que siguin en bene­fici del poble”.

A prin­ci­pis d’aquest any deia que no aban­do­nava defi­ni­ti­va­ment la idea d’un pacte de gover­na­bi­li­tat amb ERC. Encara és del mateix parer?
Sí. Des del PSC mai no hem aban­do­nat la pos­si­bi­li­tat d’entrar al govern. Bé amb ERC, bé amb l’altre par­tit que va que­dar com nosal­tres a l’opo­sició, Pala­folls Som.
S’han abs­tin­gut en la votació de les orde­nan­ces fis­cals per al 2025 pro­po­sa­des pels repu­bli­cans i han apla­nat el camí perquè tirin enda­vant.
El nos­tre vot va estar con­di­ci­o­nat prin­ci­pal­ment per la res­posta que es dona al trac­ta­ment i la gestió dels resi­dus. No ens hi podíem posar de per­fil, perquè és un pro­blema a escala mun­dial i vam creure que la pro­posta pre­sen­tada pel govern era prou cohe­rent i justa. Par­lem que el 2025 per llei no hi pot haver un dèficit entre la taxa que es recapta per trac­tar els resi­dus i el cost del ser­vei, i els números que ens van pre­sen­tar ana­ven en aquest sen­tit. La mit­jana que s’apuja en el rebut dels domi­ci­lis és d’un 10%, que equi­val a un inter­val d’entre 3 i 21 euros l’any, depe­nent del tipus d’habi­tatge. Gràcies també a la revisió i actu­a­lit­zació del padró dels resi­dus s’han acon­se­guit uns ingres­sos nous i s’ha equi­li­brat la part comer­cial tal com reco­ma­nava la Dipu­tació.
Aquest camí d’entesa obre la porta a votar a favor del pres­su­post?
Vam par­lar amb l’equip de govern poste­ri­or­ment i vam obte­nir el com­promís que ens tin­dran en compte en l’ela­bo­ració del pres­su­post i a l’hora de rebre i estu­diar les nos­tres pro­pos­tes.
Quins són els prin­ci­pals rep­tes que s’hau­rien de resol­dre?
Hi ha una llista llarga, però crec que prin­ci­pal­ment s’hau­ria de resol­dre la falta d’habi­tatge pro­te­git. Els llo­guers del mer­cat són molt alts i fan molt difícil que el nos­tre jovent es pugui eman­ci­par amb garan­ties. És cert que fa poc ja s’ha apro­vat la posada a lici­tació d’una pri­mera pro­moció de 20 pisos al car­rer Pi i Mar­gall, però no són sufi­ci­ents ni de bon tros. Un altre dels temes impor­tants és la cons­trucció del nou CAP, que ja dis­posa dels ter­renys reser­vats. No depèn direc­ta­ment de l’Ajun­ta­ment, però el fet de no tenir-lo afecta direc­ta­ment la ciu­ta­da­nia, que es veu pri­vada d’un millor ser­vei sani­tari. També cal garan­tir una plan­ti­lla de la poli­cia local esta­ble i evi­tar la fugida dels agents a altres pobles, actuar amb més con­tundència per posar fi a les bar­re­res arqui­tectòniques i habi­li­tar apar­ca­ments dis­su­a­sius perquè els cot­xes no col·lapsin els car­rers i es millori la mobi­li­tat urbana, entre altres mesu­res.
Pala­folls pot per­dre l’essència ara que ja pràcti­ca­ment arriba als 10.000 habi­tants?
Pala­folls sem­pre serà Pala­folls, amb 300 habi­tants o amb 10.000. I aquí el tei­xit asso­ci­a­tiu és bàsic per man­te­nir l’essència de poble. Són les asso­ci­a­ci­ons les que encapçalen el paper inte­gra­dor del muni­cipi amb els nous veïns i veïnes, i gràcies a la seva feina estic con­vençut que no hem de patir perquè Pala­folls canviï si no és cap a millor. La nova gent de Pala­folls tri­garà poc a sen­tir-se de Pala­folls.
La diver­si­fi­cació econòmica del muni­cipi és un avan­tatge o un incon­ve­ni­ent?
Els sec­tors indus­trial, de ser­veis i agrícola poden con­viure per­fec­ta­ment i crec que fins i tot ho fan amb una certa har­mo­nia, perquè física­ment estan molt dife­ren­ci­ats. El polígon dona cabuda a empre­ses molt potents i refe­rents inter­na­ci­o­nals del seu sec­tor; pel que fa als ser­veis, la dife­ren­ci­ació que ha anat crei­xent amb els comerços de l’out­let ens ha apor­tat sin­gu­la­ri­tat, i, pel que fa al sec­tor pri­mari, és de vital importància man­te­nir l’Espai Agrícola en fun­ci­o­na­ment en un moment en què la falta de relleu gene­ra­ci­o­nal és la prin­ci­pal amenaça. Cal remar­car que el PSC va dei­xar l’Ajun­ta­ment en una bona situ­ació econòmica, amb deute zero i molt sane­jat. Una línia que ha man­tin­gut el nou govern i que ha permès dis­po­sar de diners als bancs. Nosal­tres cre­iem, però, que aquests diners no han de ser als bancs, sinó als car­rers, en els ser­veis soci­als o en les actu­a­ci­ons urbanísti­ques.
Què li reco­neix, a ERC?
Ha sabut endreçar les àrees de l’Ajun­ta­ment per millo­rar-ne l’eficiència.
I què li retreu?
Quan tenia majo­ria abso­luta, la relació amb l’opo­sició no era la cor­recta. Ara, que no en té, sem­bla que la cosa ha can­viat i ja hi ha més comu­ni­cació, més debat i ens té més en compte. Però crec que podria millo­rar.
Quin seria el pro­jecte que tira­ria enda­vant el PSC per sobre de tots?
Difícil triar-ne un, perquè tots els que t’he comen­tat abans són pri­o­ri­ta­ris. Pot­ser cal­dria afe­gir-hi també la paci­fi­cació dels car­rers i la pri­o­rit­zació dels camins esco­lars…
Fa dos anys deia que se sen­tia un pèl acla­pa­rat pel fet d’ocu­par el lloc de l’històric Valentí Agustí. Ja té apa­mat el càrrec?
En Valentí sem­pre serà un refe­rent en el món soci­a­lista amb 36 anys com a alcalde, però el temps m’ha aju­dat molt a tro­bar el meu lloc dins el par­tit i en la tasca de cap de l’opo­sició. Ha estat una immersió total en el dia a dia del poble, he pogut anar avançant en el con­tacte amb el tei­xit asso­ci­a­tiu i en el fun­ci­o­na­ment de l’Ajun­ta­ment, he afron­tat amb més conei­xe­ment les dife­rents pro­blemàtiques del muni­cipi i, en defi­ni­tiva, m’he anat sen­tint més pre­pa­rat i més còmode.
Aquesta bicefàlia dins el par­tit amb Dolors Agüera s’ha demos­trat efec­tiva o és indici de certa divisió?
Des del prin­cipi amb la Loli vam bus­car el tàndem que per­metés afron­tar amb més garan­ties la feina que ens tocava fer. Vam acor­dar que ella, amb l’experiència acu­mu­lada en governs ante­ri­ors, s’encar­re­ga­ria de la tasca més vin­cu­lada al fun­ci­o­na­ment de l’Ajun­ta­ment, de por­tes endins, i jo seria la cara visi­ble a l’exte­rior, en el con­tacte amb enti­tats i asso­ci­a­ci­ons. Ho por­tem molt bé.
Pre­ci­sa­ment retreia al govern que havia per­dut el con­tacte amb les enti­tats i asso­ci­a­ci­ons, que en certa manera se sen­tien aban­do­na­des, a diferència de quan gover­nava el PSC. Con­ti­nua igual?
Sent curo­sos, hauríem de trac­tar cas per cas, però crec que la situ­ació ha millo­rat, tant perquè hi ha més pre­dis­po­sició del govern com per l’adap­tació als can­vis. Tot i això, també crec que hi ha hagut per part del govern una falta de con­si­de­ració amb el lle­gat social, artístic i cul­tu­ral que es va tro­bar.Per exem­ple, actes com el pregó i els sopars a la fresca refe­rents de la festa major, i també peces artísti­ques que ara no estan expo­sa­des al públic com ho esta­ven abans i han estat arra­co­na­des.
La sin­gu­la­ri­tat arqui­tectònica de Pala­folls, amb edi­fi­cis com el Pala­uet d’Arata Iso­zaki i la bibli­o­teca d’Enric Mira­lles, està prou apro­fi­tada?
En Valentí Agustí, artífex de l’arri­bada d’aquests pro­fes­si­o­nals de renom al poble, va ser capaç de posar Pala­folls al mapa i va anar més enllà, perquè ho va com­bi­nar amb una gran par­ti­ci­pació social inno­vant en la festa major amb els pre­gons, per exem­ple, i també en els actes de car­rer. Ens va donar un pro­ta­go­nisme que no hauríem de dei­xar per­dre i, en el cas dels refe­rents arqui­tectònics, crec que sí que se’n podria treure més pro­fit.
L’actu­ació al cas­tell de Pala­folls és un pri­mer pas per revi­far-la?
Sens dubte. S’ha aca­bat una pri­mera fase per con­di­ci­o­nar l’espai i s’està en espera de la segona. El cas­tell és el nos­tre ADN i l’estruc­tura que ens marca com a muni­cipi. Estem molt d’acord amb les millo­res que s’hi estan fent.
Sem­bla que final­ment estan a punt de començar les obres de la rotonda d’accés a la població des de la car­re­tera cap a la Costa Brava. Una vella rei­vin­di­cació.
Cert. Si tot va bé, s’ini­ci­a­ran a finals de novem­bre i tenen un ter­mini d’exe­cució de vuit mesos. Fa massa anys que es demana una solució millor als semàfors que hi ha ins­tal·lats, però ens pre­o­cupa que l’actu­ació s’allar­gui massa i no s’hagi aca­bat a l’estiu, quan aquesta car­re­tera és un dels prin­ci­pals acces­sos cap a la Costa Brava i per on cir­cu­len milers de vehi­cles.
Durant la cam­pa­nya elec­to­ral, vostè es va com­pro­me­tre a tirar enda­vant un seguit de pro­pos­tes si acon­se­guia l’alcal­dia. Algu­nes de les quals se les ha fet seves el govern?
Cap, però entenc que eren pro­pos­tes molt per­so­nals, com ara fer més fàcils els tràmits i les ges­ti­ons de l’Ajun­ta­ment a la gent gran. Les he guar­da­des al calaix per a quan em facin falta.
Em deia a l’inici de l’entre­vista que no des­car­tava un pacte de govern. Des­carta una moció de cen­sura?
En prin­cipi no la pre­ve­iem. Amb Pala­folls Som, que teòrica­ment hau­ria d’acom­pa­nyar-nos en cas de pre­sen­tar-la, ja vam nego­ciar la pos­si­bi­li­tat de fer govern un cop cone­guts els resul­tats elec­to­rals. Vam par­lar de pro­jec­tes i de regi­do­ries, perquè ens unien afi­ni­tats, i fins i tot hi havia gent que ja donava per tan­cat el pacte. Però no va poder ser. Ara entenc que les con­di­ci­ons no han can­viat i no hi ha hagut cap esce­nari que pro­piciï una moció de cen­sura. Ara, tam­poc des­car­tem pac­tes pun­tu­als tant amb Som com amb el govern d’ERC.
La ciu­ta­da­nia entén la feina que fa l’opo­sició o se cen­tra només a exi­gir resul­tats al govern?
És evi­dent que és més exi­gent amb qui pot obte­nir resul­tats i amb qui pot tirar enda­vant un pro­grama perquè ha gua­nyat les elec­ci­ons i ha de deci­dir i ges­ti­o­nar. A nosal­tres, però, també ens atu­ren pel car­rer i ens lle­gei­xen la car­ti­lla, però no al mateix nivell ni de bon tros.
Queda encara mig man­dat. Con­vençut de repe­tir?
Ple­na­ment. L’experiència està resul­tant enri­qui­dora. M’agrada i em sento bé.
Per què Pala­folls és un bon lloc on viure?
Perquè és un lloc tran­quil i aco­lli­dor. Un lloc on s’han criat els meus fills i on els he vist créixer en un espai com si fos un gran com­plex de vacan­ces, on es mouen amb lli­ber­tat per tot arreu i on gau­dei­xen d’un pai­satge únic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.