Política

orient mitjà

El TPI ordena la detenció de Netanyahu i l’antic ministre de Defensa israelià per crims de guerra

També s’ha ordenat l’arrest del cap de l’ala militar de Hamàs, Mohammad Diab al-Masri

El Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal (TPI) ha dic­tat aquest dijous ordres de detenció con­tra el pri­mer minis­tre d’Israel, Ben­ja­min Neta­nyahu, i el seu ante­rior minis­tre de Defensa, Yoav Gallant, per pre­sump­tes crims de guerra i con­tra la huma­ni­tat per­pe­trats en la guerra con­tra la Franja de Gaza.

El tri­bu­nal amb seu a la Haia ha orde­nat també l’arrest del cap de l’ala mili­tar de Hamàs, Moham­mad Diab al-Masri, cone­gut com a Abú Deif, després que altres diri­gents del movi­ment isla­mista asse­nya­lats prèvia­ment, entre ells Yahya Sinwar i Ismail Haniyeh, hagin mort en els dar­rers mesos en ope­ra­ci­ons isra­e­li­a­nes.

El tri­bu­nal atén així a la petició del fis­cal de l’orga­nisme judi­cial, Karim Khan, que va sol·lici­tar el maig pas­sat l’emissió de l’ordre de detenció con­tra Neta­nyahu i Gallant.

El TPI creu que hi ha “motius rao­na­bles” per res­pon­sa­bi­lit­zar penal­ment Neta­nyahu i Gallant de crims de guerra i crims con­tra la huma­ni­tat a la Franja de Gaza que “for­ma­ven part d’un atac gene­ra­lit­zat i sis­temàtic con­tra la població civil” de l’encla­va­ment palestí. En con­cret, se’ls acusa de: crim de guerra per uti­lit­zar la fam com a mètode de guerra; i crims con­tra la huma­ni­tat per assas­si­nat, per­se­cució i altres actes inhu­mans con­tra la població pales­tina a Gaza.

Ús de la fam com a arma de guerra

“Tots dos van pri­var inten­ci­o­na­da­ment i cons­ci­ent­ment la població civil de Gaza d’objec­tes indis­pen­sa­bles per a la seva super­vivència, inclo­sos ali­ments, aigua i medi­ca­ments i sub­mi­nis­tra­ments mèdics, així com com­bus­ti­ble i elec­tri­ci­tat, almenys des del 8 d’octu­bre de 2023 fins al 20 de maig de 2024”, afirma el tri­bu­nal amb seu a la Haia. Asse­gura que no hi ha cap “jus­ti­fi­cació mili­tar clara” per impo­sar res­tric­ci­ons a l’ajuda huma­nitària, pro­vo­cant risc de fam a la Franja.

Crims con­tra la huma­ni­tat

Tot i que el tri­bu­nal no ha tro­bat sufi­ci­ents ele­ments per deter­mi­nar que s’hagi produït un “crim con­tra la huma­ni­tat d’exter­mi­nació” a Gaza, sí que veu motius per impu­tar-los un crim con­tra la huma­ni­tat d’assas­si­nat, per­se­cució i altres actes inhu­mans. El TPI sos­pita que impe­dir l’entrada d’ajuda huma­nitària a la Franja Gaza ha estat una decisió “cal­cu­lada” de Neta­nyahu i els seus col·labo­ra­dors per pro­vo­car la des­trucció d’una part de la població civil a Gaza, amb la mort de civils, inclo­sos els nens a causa de la des­nu­trició i la des­hi­dra­tació.

Crims per l’atac de Hamàs del 7 d’octu­bre

El tri­bu­nal amb seu a la Haia també veu “motius rao­na­bles” per creure que Moham­med Diab Ibra­him Al-Masri “és res­pon­sa­ble de crims con­tra la huma­ni­tat d’assas­si­nat, d’exter­mini i tor­tura; i de vio­lació i altres for­mes de violència sexual. També de crims de guerra d’assas­si­nat, trac­tes cru­els, tor­tura; per la presa d’ostat­ges; ultrat­ges a la dig­ni­tat per­so­nal; i la vio­lació i altres for­mes de violència sexual. Tot ells vin­cu­lats als atacs de Hamàs del 7 d’octu­bre del 2023.

En la mateixa posició que Putin

El tri­bu­nal inter­na­ci­o­nal, creat el 2002, ha posat el pri­mer minis­tre isra­elià i a qui va ser el seu minis­tre de Defensa fins a la seva des­ti­tució el 5 de novem­bre pas­sat en la mateixa situ­ació que el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, i la comis­si­o­nada per als drets dels nens, Maria Alek­se­ievna Lvova-Belova, sobre els quals pesa una ordre de deten­ci­ons de crim de guerra per la depor­tació il·legal de població (menors) des d’àrees ocu­pa­des d’Ucraïna a la Fede­ració Russa.

Ni Israel ni els Estats Units no reco­nei­xen l’auto­ri­tat del TIP perquè no estats adhe­rits al seu trac­tat fun­da­ci­o­nal, l’Esta­tut de Roma (2002). El tri­bu­nal, però con­si­dera que sí que té juris­dicció sobre la Franja de Gaza i Cis­jordània, perquè les auto­ri­tats pales­ti­nes van accep­tar-ne for­mal­ment el com­pli­ment dels prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals l’any 2015.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.