Política

Canvi polític i problemes endèmics

El PSC torna a l’alcaldia que va tenir del 1991 al 2015 amb demandes de mobilitat i en salut que s’arrosseguen

S’espera una nova proposta per a la barrera de la C-58 mentre es reactiva la demanda del cobriment

El PSC i ERC han fet modificacions en la polèmica implantació de la recollida porta a porta del mandat passat

La residència de la gent gran és el principal projecte que es desencalla després d’aturar-se el 2007

Pas­sen les dècades i les rei­vin­di­ca­ci­ons en equi­pa­ments, infra­es­truc­tu­res i mobi­li­tat per­du­ren. Alguns cicles polítics en muni­ci­pis pro­pers a l’àrea metro­po­li­tana, i sobre­tot en els que són més a tocar de la gran capi­tal cata­lana, tenen cer­tes simi­li­tuds, així com les deman­des a les admi­nis­tra­ci­ons perquè comen­cin a dotar-los d’aquells ser­veis que els són neces­sa­ris i que amb els anys cada vegada són més urgents per l’aug­ment de preus que expulsa els veïns de la gran capi­tal cap a l’inte­rior. En les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals del 2023 el PSC va recu­pe­rar l’alcal­dia de Ripo­llet que havia per­dut el 2015 després de tenir-la des del 1991amb Car­les Ferré i Juan Par­ra­lejo d’alcalde. Un feno­men que s’ha produït en altres muni­ci­pis de la comarca del Vallès Occi­den­tal, com per exem­ple a Mont­cada i un man­dat abans a Saba­dell i Cer­da­nyola, i torna a estar en sin­to­nia amb un govern de la Gene­ra­li­tat a qui han de tor­nar a recla­mar una sèrie de com­pro­mi­sos i rei­vin­di­ca­ci­ons de dècades. Una de les més impor­tants és una pro­posta defi­ni­tiva per reduir l’impacte de l’auto­pista C-58 al seu pas pel mig del muni­cipi i que, al cos­tat del pas del riu Ripoll, separa el nucli de Ripo­llet del barri de Can Tiana-Pont Vell, però també millo­rar les con­ne­xi­ons viàries i de freqüència de les xar­xes d’auto­bu­sos que con­nec­ten amb Saba­dell, la UAB i amb Bar­ce­lona, ja que con­ti­nuen sense tenir estació pròpia de tren, o que es faci d’una vegada l’hos­pi­tal Ernest Lluch, pen­dent des del 2008, i que també ha de donar ser­vei a Mont­cada i Rei­xac, Cer­da­nyola del Vallès i Bar­berà del Vallès.

Perquè a Ripo­llet va haver-hi con­sens a l’hora de rei­vin­di­car una auto­pista sub­terrània quan l’any 2000 es va crear la Comissió pel Soter­ra­ment, for­mada pel Fòrum Soter­rem l’Auto­pista i els par­tits polítics, que va arren­car diver­ses pro­pos­tes del govern de la Gene­ra­li­tat, pas­sant per un cobri­ment amb un calaix de ciment (2005) o una façana d’inso­no­rit­zació (2006). El 2009 es va dis­sol­dre la comissió i el Fòrum no es va reac­ti­var fins al 2016, amb el govern d’Ara Deci­dim, que va acon­se­guir fins a sis pro­pos­tes més de solució de l’exe­cu­tiu català que ana­ven des del cobri­ment o la ins­tal·lació de bar­re­res acústi­ques fins al traçat sub­ter­rani de dife­rents trams, modi­fi­cant o no la rasant de l’auto­pista. La C-58 és una ferida de ciment oberta des dels anys 70 i que tan­cava una dècada de crei­xe­ment d’habi­tants pro­vi­nents del sud de l’Estat espa­nyol –va pas­sar de 5.000 habi­tants a més de 20.000– que va can­viar les zones de vinyes i horts pel ciment en un muni­cipi de poc més de 4.000 quilòmetres qua­drats. La pandèmia ho va alen­tir tot i ara l’alcalde espera una altra pro­posta “més rea­lista” per abai­xar la cota de l’auto­pista, sepa­rar-la dels edi­fi­cis i fer un calaix, cons­ci­ent que el traçat sub­ter­rani és “utòpic” tenint en compte l’ele­vat cost i les difi­cul­tats per l’ele­vat trànsit d’entrada i sor­tida a Bar­ce­lona. El temps dirà si hi ha una solució con­sen­su­ada, que sem­bla difícil, i quan es pot exe­cu­tar, i si a més va acom­pa­nyada d’altres deman­des com la millora del pont del car­rer Tar­ra­gona i de la pas­sa­rel·la de via­nants per sobre del riu i l’auto­pista.

Un con­sens polític difícil vis­tes les rela­ci­ons entre el prin­ci­pal grup de l’opo­sició –la con­fluència d’esquer­res d’Ara Deci­dim, al govern els dar­rers dos man­dats– i l’exe­cu­tiu actual de coa­lició del PSC i ERC, sobre­tot entre l’alcalde, Luis Tirado, i la por­ta­veu, Merit­xell Caler –no repe­tirà de cap de llista–, com es pot com­pro­var en les dues entre­vis­tes que també es publi­quen avui.

La nova residència als Pine­tons és el pro­jecte estre­lla del man­dat i que va reac­ti­var l’ante­rior govern. Unes obres que s’espe­ren des que es va posar la pri­mera pedra del que havia ser un cen­tre inte­gral de la gent gran al barri dels Pine­tons a finals del man­dat 2003-2007, quan gover­nava el també soci­a­lista Juan Par­ra­lejo, i que es van atu­rar per la tro­ba­lla d’un jaci­ment arqueològic i per la fallida de l’empresa cons­truc­tora, cosa que va pro­vo­car diver­ses mani­fes­ta­ci­ons al muni­cipi.

En l’àmbit espor­tiu també es fan pas­sos enda­vant aquest man­dat, no exempts de des­a­vi­nen­ces polítiques per com s’afron­ten les obres de la segona fase d’ampli­ació del poli­es­por­tiu, que van acom­pa­nya­des d’unes modi­fi­ca­ci­ons en les boni­fi­ca­ci­ons dels preus públics que Deci­dim qua­li­fica de pujada enco­berta. I les dis­crepàncies i ten­si­ons aug­men­ten amb les obres del ter­cer pavelló, ja que s’ha atu­rat el con­curs d’idees que el situ­ava al cos­tat de l’ins­ti­tut Palau Ausit, adduint raons tècni­ques perquè es volia fer sobre el tor­rent del Tor­tu­guer i per la impos­si­bi­li­tat d’un futur crei­xe­ment, i ara es vol pro­jec­tar a tocar de la futura residència, també als Pine­tons. Una zona inau­gu­rada el 1999 i que ha tin­gut diver­ses ampli­a­ci­ons fins a arri­bar a les 11 hectàrees, que ha esde­vin­gut el pulmó verd d’una de les pobla­ci­ons més peti­tes de la comarca i amb una alta den­si­tat de població.

Amb el nou govern de coa­lició entre soci­a­lis­tes i repu­bli­cans es van posar en marxa el novem­bre del 2023 modi­fi­ca­ci­ons en el sis­tema de reco­llida porta a porta –s’ano­mena Aporta–, que va ser un dels cavalls de bata­lla durant la cam­pa­nya elec­to­ral després de gai­rebé un mes de mobi­lit­za­ci­ons dels veïns en la seva implan­tació pro­gres­siva. Deci­dim té clar que és una de les raons que els va cos­tar l’alcal­dia, però amb les modi­fi­ca­ci­ons fetes l’índex de reco­llida selec­tiva al muni­cipi ha pas­sat d’un 39,1% a un 56%, i on està implan­tat l’Aporta els índexs són supe­ri­ors als dels indrets on tenen con­te­ni­dors tan­cats.

Ripo­llet no s’escapa del pro­blema de l’habi­tatge, i sobre­tot de la manca d’habi­tatge social, just quan la demo­gra­fia torna a tenir un repunt. Dels tràmits ini­ci­ats fa uns anys s’està pen­dent de fir­mar el con­veni amb l’Ins­ti­tut Català del Sòl (Incasòl) per cons­truir 85 pisos des­ti­nats a llo­guer social en un edi­fici on a la planta baixa s’ins­tal·larà l’escola d’adults de Ripo­llet. L’alcalde, Luis Tirado, creu que serà una bona mesura per “con­te­nir els preus” en un mer­cat amb poca oferta de llo­guer, i anima els pro­mo­tors pri­vats a cons­truir –el 30% de l’habi­tatge que es fa al muni­cipi ha de ser de pro­tecció ofi­cial– per fer front a les neces­si­tats que actu­al­ment té el país.

Seguretat i furgoneta
Les dades sobre fets delictius també s’han usat a Ripollet políticament per atacar el govern. L’alcalde reconeix que en el segon trimestre d’enguany van augmentar els delictes, però diu que va ser un fet puntual i que aquest darrer trimestre han baixat i se’n produeixen 38 per cada 1.000 habitants, la majoria furts, i que estan per sota de molts altres municipis veïns. Malgrat tot, el govern ha incorporat sis agents a la policia local i una furgoneta mòbil per poder fer atestats, tramitar denúncies o fer tests d’alcoholèmia, entre altres actuacions, amb més privacitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia