Política

El símptoma alemany

El cor econòmic i industrial d’Europa trontolla, amb una caiguda del PIB del 0,1% el 2023

L’economia més gran del continent pateix com poques les conseqüències dels xocs geopolítics

La implantació de fonts renovables a Alemanya és lenta en relació amb la mitjana europea L’obsessió pels límits de dèficit ha impedit fer la inversió necessària per modernitzar els sectors clau

El cor econòmic i indus­trial d’Europa tron­to­lla. Volkswa­gen, el fabri­cant de vehi­cles més impor­tant del con­ti­nent i prin­ci­pal empresa ale­ma­nya per volum de fac­tu­ració, va anun­ciar al setem­bre el pos­si­ble tan­ca­ment de cen­tres de pro­ducció per pri­mer cop en els seus 87 anys d’història. A finals d’octu­bre, la com­pa­nyia Bosch va fer públics plans per reduir la plan­ti­lla en 7.000 tre­ba­lla­dors i reduir la jor­nada de fins a 10.000. Pocs dies després, el grup d’engi­nye­ria i pro­ducció d’acer Thys­senk­rupp anuncià la seva intenció d’aco­mi­a­dar fins a 11.000 tre­ba­lla­dors, un 40% del total a la seva divisió de l’acer. Des de lla­vors, grans empre­ses ale­ma­nyes, inclo­ent-hi el Deutsche Bahn, Sie­mens i Mer­ce­des-Benz, han anun­ciat plans per aco­mi­a­dar fins a 60.000 emple­ats, quan­ti­tat que es pre­veu que s’incre­menti. Són indi­cis de les greus difi­cul­tats econòmiques que viu Ale­ma­nya, i que en ter­mes macro­e­conòmics han supo­sat una cai­guda del PIB del 0,1% el 2023, una con­tracció que aquest 2024 serà del 0,2%, men­tre que es pre­veu que el 2025 es pro­du­eixi un crei­xe­ment mínim de tan sols el 0,2%, segons el Bun­des­bank.

Una crisi de model

L’eco­no­mia més gran del con­ti­nent pateix com poques les con­seqüències dels xocs geo­polítics que s’estan pro­duint a Europa i arreu del món, amb una con­fluència de fac­tors que posen en risc la seva pròpia sos­te­ni­bi­li­tat. L’esclat de la guerra de Rússia con­tra Ucraïna n’ha estat el prin­ci­pal, tot i que no l’únic, i ha posat en relleu les vul­ne­ra­bi­li­tats estruc­tu­rals d’un model de crei­xe­ment basat en uns sig­ni­fi­ca­tius superàvits comer­ci­als, i, per tant, en una demanda externa cons­tant.  Una dinàmica faci­li­tada per una tri­ple dependència que des de tom­bant de segle havia fet pos­si­ble el cone­gut com a “mira­cle econòmic” ale­many.

En l’àmbit energètic, fins i tot just abans de l’inici de l’agressió russa a gran escala con­tra Ucraïna, el febrer del 2022, Ale­ma­nya impor­tava prop de la mei­tat del carbó, un 40% del gas natu­ral, i un terç del petroli de Rússia. Espe­ci­al­ment en el cas del gas natu­ral, ho feia a un preu per sota de la mit­jana dels mer­cats inter­na­ci­o­nals a través de les impor­ta­ci­ons via gaso­duc­tes, fet que li per­me­tia man­te­nir uns cos­tos de pro­ducció rela­ti­va­ment bai­xos, i per tant feia més com­pe­ti­tiva la indústria ale­ma­nya. La pèrdua d’aquest sub­mi­nis­tra­ment clau, fruit de les san­ci­ons apli­ca­des a Rússia, moti­va­des per la neces­si­tat de reduir-ne la dependència en una època de màxima hos­ti­li­tat, han minat una de les bases del model ale­many.

Es tracta d’una dinàmica accen­tu­ada per un seguit de males deci­si­ons en matèria de tran­sició energètica, en un país que va acce­le­rar la seva renúncia a l’ener­gia nuclear arran del des­as­tre de Fukus­hima l’any 2011, i on la implan­tació de fonts reno­va­bles és lenta en relació amb la mit­jana euro­pea. El 2023, els com­bus­ti­bles fòssils supo­sa­ven ni més ni menys que el 77,6% del mix energètic del país, men­tre que les ener­gies reno­va­bles només arri­ba­ven al 19,6%. Unes xifres molt allu­nya­des de les del con­junt de la UE, del 32,5% i el 44,7% res­pec­ti­va­ment, men­tre que l’ener­gia nuclear suposa un 22,8% del total. Rússia ja no dis­posa de la palanca d’influència política a Ale­ma­nya que impli­cava la dependència de les expor­ta­ci­ons de gas, espe­ci­al­ment via gaso­duc­tes, però el man­te­ni­ment de la dependència estruc­tu­ral de la indústria ale­ma­nya envers les impor­ta­ci­ons d’hidro­car­burs la deixa en una posició des­fa­vo­ra­ble, en espe­cial en relació amb com­pe­ti­dors direc­tes com els Estats Units, prin­ci­pal pro­duc­tor glo­bal de petroli i de gas natu­ral actu­al­ment, i que en dis­posa a preus molt més asse­qui­bles.  

Una altra gran dependència històrica que està fent fallida és la que la indústria ale­ma­nya ha man­tin­gut durant anys envers les expor­ta­ci­ons a la Xina. Aquest país no tan sols ha estat un dels prin­ci­pals impor­ta­dors de pro­duc­tes manu­fac­tu­rats ale­manys, espe­ci­al­ment vehi­cles, sinó que des de la seva entrada a l’OMC, l’any 2000, diver­ses com­pa­nyies ale­ma­nyes hi han obert plan­tes de pro­ducció per tenir un millor accés al seu mer­cat, a través d’ali­an­ces d’empre­ses amb socis locals, a canvi de com­par­tir-hi el seu know-how tec­nològic. Avui, però, la Xina està dei­xant enrere el model basat en l’expor­tació de pro­duc­tes de baix valor afe­git, i la seva aposta per pro­duir i expor­tar pro­duc­tes d’alt valor tec­nològic l’ha con­ver­tit en un com­pe­ti­dor directe del país germànic. No només les expor­ta­ci­ons ale­ma­nyes a la Xina estan caient, sinó que Pequín també està acon­se­guint quo­tes de mer­cat cada cop més impor­tants als mer­cats glo­bals, inclo­ent-hi també el mateix mer­cat euro­peu. Això es dona espe­ci­al­ment en sec­tors estratègica­ment sen­si­bles com ara el dels vehi­cles i bate­ries elèctri­ques, i el de les pla­ques solars. Se situa, així, en posi­ci­ons clau de les noves cade­nes de valor glo­bals.

La dele­gació de la defensa d’Ale­ma­nya als EUA, i al seu paper de lide­ratge a través de l’OTAN, és la ter­cera gran dependència històrica sobre la qual se sus­ten­tava el model ale­many, i que també podria estar arri­bant a la seva fi. Arran de la reu­ni­fi­cació del país l’any 1990, Ale­ma­nya va reduir el seu pres­su­post en defensa, i durant anys aquest es va situar lleu­ge­ra­ment per sobre de l’1% del PIB, fet que per­me­tia estal­viar dese­nes de milers d’euros anu­als del pres­su­post públic. Només tres dies després de l’inici de l’agressió russa con­tra Ucraïna, el can­ce­ller Olaf Scholz pro­nuncià al Bun­des­tag el dis­curs cone­gut com del Zei­tenwende, o “punt d’inflexió”, en què anun­cia l’inici d’un nou període de rear­ma­ment del país davant les noves ame­na­ces que recor­rien el con­ti­nent, i que entron­quen amb l’aposta de la Unió Euro­pea per esta­blir les bases d’una defensa euro­pea con­junta més sòlida i autònoma dels Estats Units. El 2024 la des­pesa en defensa d’Ale­ma­nya ha arri­bat al 2% del PIB, i es pre­veu que con­tinuï pujant, espe­ci­al­ment amb el retorn de Donald Trump al cap­da­vant dels Estats Units, dis­po­sat a revi­sar els seus com­pro­mi­sos amb tots els socis de l’Aliança Atlàntica que no asso­lei­xin el 3%.

Tal com ho des­criu Wolf­gang Münchau en el lli­bre de publi­cació recent Kaput, el pro­blema econòmic ale­many té arrels pro­fun­des. Els símpto­mes actu­als són els d’una crisi estruc­tu­ral del seu model. La pro­ducció indus­trial fa set anys que decau. La falta de digi­ta­lit­zació indus­trial, el dèficit d’inversió en infra­es­truc­tura i la len­ti­tud a l’hora d’adop­tar tec­no­lo­gies que per­me­tin incre­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat en són algu­nes de les cau­ses. S’hi afe­gei­xen l’enve­lli­ment de la població i uns sala­ris poc com­pe­ti­tius, que difi­cul­ten l’obtenció de mà d’obra qua­li­fi­cada. La tri­ple dependència dels hidro­car­burs rus­sos asse­qui­bles, de les expor­ta­ci­ons a la Xina, i dels Estats Units en matèria de defensa havien acon­se­guit fins ara maqui­llar aquest declivi sistèmic.

Durant dècades, l’obsessió ale­ma­nya pels límits de dèficit ha impe­dit por­tar a terme la inversió pública necessària per moder­nit­zar i digi­ta­lit­zar l’eco­no­mia en sec­tors clau. De retruc, i amb la com­pli­ci­tat dels països cone­guts com a “fru­gals”, el dogma ale­many de l’aus­te­ri­tat fis­cal ha estat impo­sat a la UE i als seus estats mem­bres, pre­ve­nint-los de fer les inver­si­ons necessàries per adap­tar-se als nous temps. Aquest para­digma es desfà com un terròs de sucre, espe­ci­al­ment amb els Estats Units i la Xina bol­cant diners públics per incre­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat i la com­pe­ti­ti­vi­tat dels seus sec­tors indus­tri­als. L’informe ela­bo­rat per Mario Draghi publi­cat el setem­bre pas­sat reco­mana inver­tir un 5% del PIB anual en la moder­nit­zació de la indústria euro­pea per no per­dre el tren de la com­pe­tició amb els dos gegants glo­bals, a risc de que­dar defi­ni­ti­va­ment enrere.     

La qüestió de l’aixe­ca­ment del fre del deute ale­many és, pre­ci­sa­ment, la causa que ha pro­vo­cat el tren­ca­ment de la coa­lició de govern tri­par­tit d’Olaf Scholz. La Cons­ti­tució ale­ma­nya fixa un màxim d’endeu­ta­ment anual del 0,35% del PIB. Els socis libe­rals de l’FDP no només s’opo­sa­ven als incre­ments d’impos­tos i de des­pesa pre­go­nats per soci­al­demòcra­tes i Verds, sinó que defen­sa­ven reta­lla­des al pres­su­post encara més grans. La moció de cen­sura del 16 de desem­bre va reblar la crisi política per con­tagi de la del model econòmic. En les elec­ci­ons anti­ci­pa­des pre­vis­tes per al 23 de febrer, segons totes les enques­tes, la CDU-CSU de Fri­e­drich Merz s’impo­sarà amb faci­li­tat, amb més d’un 30% de vot. La prin­ci­pal incògnita és saber qui seran els seus socis de govern, si els soci­al­demòcra­tes, Els Verds, o tots dos. La qüestió de la revisió del fre del deute i de l’incre­ment de la inversió són en el cen­tre de tots els debats. Men­tre que Merz defensa incre­men­tar la inversió, però s’ali­nea amb les tesis del con­ser­va­do­risme fis­cal, Scholz pro­posa la cre­ació d’un fons d’inversió de 100.000 mili­ons de dòlars, ins­pi­rat en la Infla­tion Reduc­tion Act dels Estats Units, i l’incre­ment del salari mínim dels 12 euros per hora actu­als fins als 15. Men­tres­tant, l’extrema dreta d’Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD) con­ti­nua explo­tant el crei­xent des­encís i les difi­cul­tats econòmiques que viu el país, i es podria situar com a prin­ci­pal força opo­si­tora, amb prop d’un 20% dels vots.

Cen­tre econòmic i indus­trial del con­ti­nent, un quart del PIB col·lec­tiu de la Unió Euro­pea, la crisi històrica del model ale­many podria com­por­tar un risc d’efecte con­tagi a altres eco­no­mies euro­pees pel gran nivell d’inte­gració de diver­ses cade­nes de valor. En el cas de Cata­lu­nya, Ale­ma­nya és la segona prin­ci­pal des­ti­nació de les seves expor­ta­ci­ons, amb un 10,3% del total el 2023. Els pri­mers deu mesos del 2024, han cai­gut un 14,1% en relació amb el mateix període del 2023, i del 2022 al 2023 la cai­guda va ser d’un 5,2%. D’entre els sec­tors expo­sats amb un gran volum d’expor­ta­ci­ons, des­ta­quen els dels pro­duc­tes químics i plàstics d’ús indus­trial, maqui­narà, i apa­rells i mate­rial elèctric per a repro­ducció de so, així com vehi­cles i ins­tru­ments d’òptics.

Bene­fi­ci­ada com cap altra del període d’esta­bi­li­tat geo­política a Europa que seguí la cai­guda de la guerra freda, alumna avan­tat­jada del dogma libe­ral, del lliu­re­can­visme i de la teo­ria de la fi de la història, la sac­se­jada dels temps històrics pre­sents està fent miques la fórmula d’èxit ale­ma­nya. També es podrien dina­mi­tar dos dels trau­mes here­tats del segle XX i de l’auge del naci­o­nal­so­ci­a­lisme: la por atàvica dels efec­tes polítics de la inflació i la renúncia a dis­po­sar d’unes for­ces de defensa pode­ro­ses.  

La història es des­con­gela i s’acce­lera, el món d’ahir s’enfonsa, i els antics para­dig­mes esde­ve­nen obso­lets. Les urgències ale­ma­nyes, i euro­pees, ho poden ser encara més si es con­firma la inten­si­fi­cació de les polítiques pro­tec­ci­o­nis­tes als Estats Units sota el guiatge de Trump, que ja ha anun­ciat aran­zels de fins al 20% als pro­duc­tes euro­peus. De moment, la crisi ale­ma­nya és ja tot un símptoma del canvi d’època que viu Europa, i el món sen­cer.

0,35
per cent
del PIB és el límit màxim que permet a l’Estat endeutar-se la Constitució alemanya. A la imatge del costat, el Bundestag, el Parlament alemany


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia