Política

Ana Herrera

Alcaldessa de Sant Pere de Ribes (PSC)

“Volem llocs de feina i mantenir el patrimoni de l’autòdrom”

“No em va costar acceptar, amb tot el vertigen i la humilitat; em sento preparada per liderar aquest projecte, amb força”

“Can Jove proveirà de més de 300 habitatges de lloguer social, augmentant el sostre de protecció fixat per normativa”

Som un dels primers municipis, posant més de 238 habitatges en règim de lloguer Aquest 2025, canvia el model amb contenidors tancats i s’ampliarà el porta a porta comercial

Fa dos mesos que és la nova alcal­dessa de Sant Pere de Ribes. Her­rera va entrar en política local com a regi­dora en l’opo­sició, des del 2013 al 2015, arran de la dimissió de l’exal­calde soci­a­lista Josep Antoni Blanco i, ara, enceta una nova etapa per­so­nal per subs­ti­tuir l’exal­cal­dessa Abi­gail Gar­rido, que va ser esco­llida sena­dora a Madrid.

Entra en la política i en l’alcal­dia de manera sob­tada. S’hi ha tro­bat i s’ho ha rumiat molt?
Ha estat del tot sobre­vin­gut. En un pri­mer moment, l’exal­cal­dessa tenia la intenció de com­pa­gi­nar els dos càrrecs, però li van adju­di­car més res­pon­sa­bi­li­tats, i van deci­dir que fos jo que agafés el relleu. No em va cos­tar accep­tar, amb tot el ver­ti­gen i la humi­li­tat; em sento pre­pa­rada per lide­rar aquest pro­jecte, amb força, les ganes i l’orgull de ser l’alcal­dessa del meu poble.
Hereta una majo­ria abso­luta i un lide­ratge fort. Can­viarà el tarannà?
La volun­tat és fer un lide­ratge des de la pro­xi­mi­tat i com­par­tit. Can­viarà perquè som per­so­nes dife­rents, i bus­caré aquest com­par­tir amb totes les regi­do­ries i la mà estesa a la resta de grups muni­ci­pals del ple­nari.
El pri­mer ple s’estre­nava apro­vant els comp­tes per al 2025. Ha bus­cat el con­sens polític?
És una feina que ja venia feta i que ha estat fruit d’una col·labo­ració i un diàleg amb la resta dels grups de l’opo­sició. Això explica que no hi hagi hagut cap vot en con­tra i amb uns resul­tats d’aquest con­sens.
En el dis­curs d’inves­ti­dura, insis­tia a posar les per­so­nes al cen­tre. És el model de poble?
Volem millo­rar la qua­li­tat de vida i garan­tir els drets bàsics, com ara l’habi­tatge, un tema que pre­o­cupa la ciu­ta­da­nia en gene­ral. Millo­rar les opor­tu­ni­tats i rebai­xar la taxa d’atur és un altre dels rep­tes, reac­ti­vant el comerç i la indústria. És impor­tant con­ti­nuar tre­ba­llant en l’aposta ambi­en­tal i pro­jec­tes pio­ners que tenim, com ara el de la bio­massa i les comu­ni­tats energètiques. I, per últim, garan­tir un espai públic i de con­vivència.
Aquesta és una àrea que assu­meix amb l’alcal­dia. Li pre­o­cupa que no sigui segur?
Sí que ho és, segur i ama­ble. Tenim els indi­ca­dors poli­ci­als més bai­xos de la comarca i ens tro­bem amb parcs infan­tils dig­nes i espais de tro­bada per a la gent gran, però vull fer un segui­ment exhaus­tiu per con­ti­nuar tre­ba­llant com s’ha fet fins ara.
Deixa l’àrea d’Urba­nisme, que por­tava. S’han fet els deu­res pel que fa a l’habi­tatge?
S’han fet i hem tret nota en matèria d’habi­tatge públic. Som un dels pri­mers muni­ci­pis de Cata­lu­nya, posant més de 238 habi­tat­ges de nova pro­moció en règim de llo­guer asse­qui­ble. Vam posar 16 habi­tat­ges de llo­guer social i 12 més a través de l’Agència de l’Habi­tatge de Cata­lu­nya, i d’altres que s’han com­prat per temp­teig i retracte. Tenim un regis­tre amb 98 habi­tat­ges buits, de què estu­di­a­rem 88 per veure si podem gra­var el recàrrec de l’IBI. S’han de posar totes les eines pos­si­bles encara que l’Ajun­ta­ment no té les com­petències en habi­tatge.
Ofe­ri­ran solars a la Gene­ra­li­tat perquè cons­tru­eixi més pisos?
Vam cedir dos solars a l’Incasòl i, ara mateix, estan cons­truint 86 habi­tat­ges de llo­guer asse­qui­ble que han d’enlles­tir el pri­mer tri­mes­tre del 2026. Actu­al­ment, no tenim més solars dis­po­ni­bles per fer més pisos, però estem tre­ba­llant en aquesta línia.
Tenen un pla local d’habi­tatge. Crei­xerà molt més el poble?
El pla té una vigència del 2023 al 2028 i pre­veia tots els esce­na­ris per afa­vo­rir l’accés a l’habi­tatge i reha­bi­li­tar el parc resi­den­cial amb ajuts per millo­rar l’acces­si­bi­li­tat. Hem posat línies noves per adju­di­car els habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial, perquè es pugui fer inter­canvi dels habi­tat­ges, sobre­tot de per­so­nes grans, que no són acces­si­bles posant-los en la borsa de medi­ació. Ha estat una prova pilot que ha fun­ci­o­nat. Tenim el com­promís d’incre­men­tar un 10% per a habi­tatge del pres­su­post men­tre siguem a l’àrea tensa de mer­cat.
Can Jove és un espai natu­ral on es vol cons­truir i que aixeca recels. Es desen­vo­lu­parà?
És un pro­jecte que està tirant enda­vant del tot sos­te­ni­ble i res­pectuós amb l’entorn que res­pec­tarà tant els murs de pedra seca com les masies i part de les vinyes. Can Jove pro­veirà de més de 300 habi­tat­ges de llo­guer social, aug­men­tant el sos­tre de pro­tecció ofi­cial fixat per nor­ma­tiva. A més, el pro­jecte dona res­posta a l’enve­lli­ment i l’atenció soci­o­sa­nitària de la població amb la cons­trucció d’habi­tatge assis­tits.
S’haurà de lli­mar aquest rebuig veïnal al pro­jecte?
Sabem que hi ha una part no molt gran que té aquest recel, però també n’hi ha que volen habi­tatge. Ara mateix, és l’única zona que tenim i sabem que hi ha molta població jove que no vol mar­xar, per això des­ti­nem el 30% d’aquests habi­tat­ges als joves i un 8% a per­so­nes amb alguna dis­ca­pa­ci­tat. És una neces­si­tat ofe­rir llo­guer asse­qui­ble perquè no volem que els veïns mar­xin.
El pro­jecte de reo­brir l’autòdrom té una sentència des­fa­vo­ra­ble. Quin futur li espera?
És l’únic cir­cuit que es manté intacte dels qua­tre que es van cons­truir a tota Europa als anys vint i cre­iem que s’ha de pre­ser­var. El pla d’orde­nació urbanística de l’any 2000 ja va pre­veure, amb bon cri­teri, asse­gu­rar l’autòdrom per gene­rar riquesa i llocs de tre­ball. La volun­tat del govern ha estat sem­pre man­te­nir tant la ins­tal·lació com l’entorn de l’espai pro­te­git.
La sentència ho tira enrere?
El pro­jecte ha estat una ini­ci­a­tiva pri­vada, i des de l’Ajun­ta­ment ani­rem a veure per què diuen que el pro­jecte no estava ben fet. Els nos­tres tècnics havien pas­sat totes les instàncies supe­ri­ors a la Gene­ra­li­tat dient que era cor­recte. L’àmbit a què es fa referència és només d’una part del pro­jecte, i estem fent tots els pas­sos a la Gene­ra­li­tat perquè pugui veure la llum. La sentència no és ferma, i tre­ba­llem per recórrer-hi. Volem llocs de feina i man­te­nir un patri­moni cul­tu­ral únic com l’autòdrom. Serien gai­rebé un cen­te­nar de llocs de tre­ball.
Com ho faran per atraure més empre­ses al polígon?
Volem un cen­tre de ser­veis per a les empre­ses apos­tant pel pro­jecte Fred Hub per atraure empre­ses rela­ci­o­na­des amb la cadena del fred. Ens vam com­pro­me­tre a desen­vo­lu­par 50.000 m² més de polígon indus­trial.
El sec­tor agrícola i vitícola pateix el canvi climàtic. S’afronta d’alguna manera?
Som un petita Tos­cana, amb un valor pai­satgístic enorme. Això és gràcies a la pro­tecció des de l’Ajun­ta­ment, però sobre­tot a la tren­tena de page­sos que pre­ser­ven l’entorn. Man­te­nim tro­ba­des amb ells per fer una diagnosi i acom­pa­nyar-los per veure com poden reco­llir les aigües, i posant una línia de sub­ven­ci­ons en el pla de reac­ti­vació perquè puguin tenir una mica d’oxi­gen.
Es plan­te­gen millo­res pel que fa a la reco­llida selec­tiva?
Som el muni­cipi amb la taxa de reco­llida selec­tiva més ele­vada de la comarca, però hem d’anar molt més enllà. Aquest 2025, a tots els muni­ci­pis de la Man­co­mu­ni­tat Penedès-Gar­raf can­via el model amb con­te­ni­dors tan­cats amb iden­ti­fi­cació i s’ampliarà el porta a porta comer­cial.
Les deman­des del trans­port urbà s’eter­nit­zen. Els escol­ten?
Tenim una greu pro­blemàtica pel que fa a trans­port a tota la vegue­ria del Penedès, perquè estem a la cua en inver­si­ons. La pla­ta­forma comar­cal Penedès Marítim lluita per aques­tes millo­res del ser­vei. No pot ser que per anar de Vila­nova a Sit­ges es tri­gui una hora i mitja o que els estu­di­ants de Vila­franca que venen al Gar­raf no tin­guin bon ser­vei d’auto­bu­sos. Volem més freqüències, capa­ci­tat dels auto­bu­sos i més infor­mació. Hem fet arri­bar totes les quei­xes dels usu­a­ris a la Gene­ra­li­tat.
La gratuïtat del peatge és l’altra lluita. Ho veuen fac­ti­ble?
Tant de bo. A hores d’ara, no s’ha acon­se­guit. És un greuge perquè ens costa fide­lit­zar i con­so­li­dar empre­ses i pro­fes­si­o­nals, que han de pagar un peatge diari que no és asse­qui­ble. El peatge dels túnels del Gar­raf és un greuge que patim res­pecte d’altres comar­ques i muni­ci­pis de l’àrea de Bar­ce­lona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia