“Demanaven transparència i ara no ens informen de res”

Res­pecte a les escom­bra­ries, en el traspàs hi estem d’acord, tot i que hi ha coses que cal tenir en compte i que cal millo­rar. És una prova pilot i dife­rent del que estem acos­tu­mats. Per això és impor­tant infor­mar cor­rec­ta­ment la població.

Hi vam votar en con­tra bàsica­ment per dos motius molt sen­zills: la infor­mació sobre les orde­nan­ces fis­cals i els pres­su­pos­tos ens van arri­bar amb sis o set dies de temps per ana­lit­zar-los i per poder apor­tar-hi alguna al·legació o con­si­de­ració. Van fer el gest de repre­sen­tar que ens els havien comu­ni­cat, però amb molt poc temps. Diuen que volen que fem apor­ta­ci­ons, però a l’hora de la veri­tat no veiem aquesta intenció per part de la coa­lició que governa. En cinc dies no pots ana­lit­zar els pres­su­pos­tos a fons i tam­poc tens temps sufi­ci­ent per fer pro­pos­tes i fer apor­ta­ci­ons. Ells fan el seu camí i no tenen en compte l’opo­sició per a res. Quan eren a l’opo­sició recla­ma­ven infor­mació, trans­parència, i ara que estan al govern ja ho rela­ti­vit­zen. Inten­tem gene­rar diàleg, par­lar amb ells i ser-hi, però les seves acci­ons no són les que hau­rien de ser en un ajun­ta­ment com el de Sarrià de Ter.

La mala maror la van deci­dir obrir ells fent un acte que, segons ells, era de trans­parència, però era donant el seu punt de vista i la seva versió. Trans­parència vol dir pre­sen­tar totes les ver­si­ons. Aquell acte el que ha apor­tat ha estat una divisió del poble, una rea­li­tat en què s’havia tre­ba­llat molt, ja que hi havia una divisió de bar­ris, on s’havia fet molta feina per unir-los, i això els ha tor­nat a divi­dir. Ells van obrir la mala maror per un tema econòmic i, dins de la seva versió, no van par­lar d’un pla que ja hi va haver entre el març i l’abril del 2023 per sane­jar l’eco­no­mia muni­ci­pal. A més, un canvi de secre­tari ho va difi­cul­tar encara més tot ple­gat. La mala maror no calia, i es podria tre­ba­llar sense gene­rar-la, perquè el poble es mereix pro­pos­tes i pro­jec­tes.

Sí, vam fer una moció perquè s’ha tan­cat, segons diuen, per temes tècnics. Però nosal­tres cre­iem que es podia tenir obert. A més, hi havia un grup de tea­tre i això l’ha per­ju­di­cat. Tenir tan­cat un edi­fici d’aques­tes dimen­si­ons no és reco­ma­na­ble perquè reque­reix molt man­te­ni­ment. A més, ara és impor­tant inver­tir-hi perquè final­ment, després de mol­tes ges­ti­ons dels dife­rents con­sis­to­ris, per­tany al poble. La política muni­ci­pal no són només qua­tre anys, va molt més enllà. Els ris­cos que hi pot haver es poden solu­ci­o­nar. Reque­reix una inversió glo­bal impor­tant. Tenim clar que hi ha un pro­jecte i que se n’ha exe­cu­tat una part. En un man­dat s’ha de poder fer.

Hi ha les neces­si­tats del dia a dia, com ara l’asfal­tat de vore­res, l’acces­si­bi­li­tat... A Sarrià de Ter crec que les inver­si­ons no les aca­baríem perquè és un poble que té molta vida asso­ci­a­tiva i per això calen equi­pa­ments. Cal més man­te­ni­ment a les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves i també a les cul­tu­rals. A més del Cen­tre d’Arts d’Escèniques, també es pot fer feina a la bibli­o­teca, que és una de les que tenen més peti­ci­ons de préstecs al Gironès. Fa temps hi havia un pro­jecte per posar-hi un audi­tori. No dic que hagi de ser aquest, però s’hau­ria de pla­ne­jar una ampli­ació perquè equi­pa­ments així donen molta vida i mol­tes eines de futur als joves.

Un espai per als joves és impres­cin­di­ble, però seguim sense estar d’acord amb el lloc on l’han posat. Seguim cre­ient que es podia tro­bar la fórmula per seguir on era.

Estem tre­ba­llant per ofe­rir una opo­sició cons­truc­tiva i estruc­tu­rada que doni idea de com pen­sem el poble. Hem d’apos­tar per poten­ciar el sen­ti­ment d’iden­ti­tat sar­ri­a­nenca, que tot­hom que vul­gui venir a viure aquí cone­gui el tei­xit asso­ci­a­tiu i que vul­gui ser part del poble. I seguir llui­tant i no dei­xar en un calaix la rei­vin­di­cació de pro­jec­tes com ara la reforma de l’N-II, el car­ril bici o l’aug­ment d’habi­tatge pro­te­git.