política
Estrasburg avala el vet del TC a la tramitació de propostes sobre l’autodeterminació i la monarquia
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat el fre del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019. Arran de la demanda dels exmembres de la Mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra Espanya, el tribunal amb seu a Estrasburg, segons recull l’ACN, ha conclòs que va ser una mesura “proporcionada i necessària” i ha negat que es vulnerés “la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats”, com al·legaven els demandants. La prohibició no va impedir als parlamentaris exercir els seus drets perquè el vet es va imposar “després de nombrosos debats que havien tingut lloc lliurement” a la cambra catalana, diu el TEDH.
“El Tribunal Constitucional va exercir la seva potestat, en circumstàncies extremes, per executar les seves pròpies decisions anteriors que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat territorial de l’Estat”, afirma la decisió d’Estrasburg que declara inadmissibles les demandes de Costa i Campdepadrós. Les demandes dels exdiputats de Junts eren part de la quinzena interposades per part de líders independentistes vinculades al procés que hi ha sobre la taula del TEDH. Les ha agrupat en tres categories.
La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes en presó preventiva, la segona és la més nombrosa amb els condemnats per sedició i malversació per l’1-O i la tercera inclou els casos referents a la llibertat d’expressió pel vet del Tribunal Constitucional a debats al Parlament. Amb la decisió del TEDH es tanca la tercera carpeta de demandes pel procés a Estrasburg.
La decisió d’Estrasburg d’aquest dijous es refereix a les decisions del Tribunal Constitucional de la tardor del 2019 sobre els debats d’autodeterminació i la monarquia espanyola. A petició del govern espanyol, el TC va emetre diversos incidents d’execució a la Mesa del Parlament per aturar la tramitació de propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia. L’alt tribunal les considerava un incompliment de la sentència del 2015 que declarava inconstitucional la resolució del Parlament sobre l’inici del procés, i de la sentència del 2019 que anul·lava la reprovació del Parlament a Felip VI i la seva petició d’abolició de la monarquia.
Pel Constitucional, “la insistència del Parlament de Catalunya en l’afirmació de la sobirania del poble de Catalunya i la defensa del dret a l’autodeterminació” constituïa un intent “de facto” de revisar la carta magna amb procediments “diferents dels previstos” i, per tant, les propostes de resolució sobre l’autodeterminació eren “incompatibles amb l’estat de dret”. També va vetar les propostes de resolució sobre Felip VI perquè considerava que el Parlament “s’excedia dels seus poders” i que les condemnes al cap de l’Estat i la petició per abolir la monarquia implicaven una “atribució de responsabilitat política” contrària a la Constitució.
En canvi, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i l’exsecretari primer de la Mesa Eusebi Campdepadrós entre el 2018 i el 2021 havien denunciat que el TC va “impedir debats” a la cambra catalana. Tots dos acusaven el TC d’intentar obligar-los amb “diversos requeriments” a “votar en contra a la Mesa de l’admissió a tràmit de les iniciatives” per debatre l’actuació del rei d’Espanya i de la qüestió de l’autodeterminació “sota amenaça de responsabilitats penals”.
“La prohibició del debat parlamentari sobre aquestes qüestions era la intenció explícita del govern d’Espanya a l’hora de plantejar les impugnacions davant del Tribunal Constitucional”, afirmen en l’escrit de la demanda.
Costa i Campdepadrós van denunciar Espanya a Estrasburg pel vet del TC a la tramitació de propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019. Els dos al·legaven que l’Estat va vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió i als seus drets polítics com a diputats perquè el TC va impedir que la Mesa permetés certs debats al Parlament. Els exdiputats consideren que el TC va “coaccionar” la Mesa interpretant de manera “extensiva les seves competències dins els procediments d’execució” dels seus mandats.
Posteriorment, el grup de diputats de Junts durant aquella legislatura van presentar també una demanda similar al TEDH.
A més, Costa va registrar una segona demanda contra Espanya pels procediments judicials que va patir arran d’aquell cas. Si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va absoldre, Costa argumentava que l’obertura d’un procés penal contra ell també va vulnerar els seus drets.