Política

estat espanyol

El TC anul·la la reforma del reglament del Senat que va retardar la llei d’amnistia

Tres dels dotze membres de l’alt tribunal han anunciat un vot particular

El Ple del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) ha anul·lat aquest dime­cres per majo­ria la reforma del Regla­ment del Senat apro­vada el novem­bre de 2023, a instàncies del PP, amb la intenció de retar­dar la tra­mi­tació de la llei d’amnis­tia.

Fonts jurídiques han infor­mat a Efe que la Cort de Garan­ties ha esti­mat el recurs d’incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat del PSOE con­tra la reforma, a par­tir d’una ponència de Juan Car­los Campo, exmi­nis­tre de Justícia amb el govern de Pedro Sánchez.

La sentència ha tirat enda­vant amb el vot a favor del bloc pro­gres­sista més el vot a favor del magis­trat César Tolosa. En canvi, han anun­ciat un vot par­ti­cu­lar els magis­trats Enri­que Arnaldo, Con­cepción Espe­jel i José María Macías.

Després de la reforma de l’arti­cle 133 del Regla­ment, el Senat podia deci­dir si una pro­po­sició de llei pro­ce­dent del Congrés es tra­mi­tava o no pel pro­ce­di­ment d’urgència –un ter­mini de 20 dies– o de manera ordinària, en un màxim de dos mesos.

El Senat va adme­tre a tràmit la llei d’amnis­tia el 19 de març de 2024 i va deci­dir por­tar-la pel pro­ce­di­ment ordi­nari. El 16 de maig va apro­var sus­pen­dre el con­flicte d’atri­bu­ci­ons que va plan­te­jar al Congrés i, per tant, va desis­tir acu­dir al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. La norma va ser apro­vada pel Congrés el 30 de maig.

La sentència con­si­dera incons­ti­tu­ci­o­nal que el Senat modi­fiqués la nor­ma­tiva per a ampliar a dos mesos el ter­mini per a tra­mi­tar pro­po­si­ci­ons de llei con­si­de­ra­des urgents pel Congrés.

El tri­bu­nal recorda que l’arti­cle 90.3 de la Cons­ti­tució redu­eix els dos mesos amb què compta el Senat per a vetar o esme­nar les ini­ci­a­ti­ves apro­va­des pel Congrés a 20 dies quan el pro­jecte sigui decla­rat urgent pel govern o el Congrés.

Sobre aquest tema, el tri­bu­nal entén que el terme pro­jecte inclou tant els pro­jec­tes de llei, d’ori­gen gover­na­men­tal, com les pro­po­si­ci­ons de llei, d’ori­gen par­la­men­tari o popu­lar, que era el cas de la llei d’amnis­tia.

Con­si­dera el tri­bu­nal que una inter­pre­tació estricta del terme pro­jecte –això és, que inclo­gui només les ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves gover­na­men­tals– com­por­ta­ria la pos­si­bi­li­tat d’excloure al Senat de la tra­mi­tació de les pro­po­si­ci­ons de llei, amb la incidència que tin­dria tal con­clusió en la capa­ci­tat cole­gis­la­dora d’aquesta Cam­bra.

Per això, subrat­lla que una norma que dis­tin­geix entre pro­jec­tes i pro­po­si­ci­ons de llei, atri­buint la facul­tat de deci­dir sobre la tra­mi­tació pel pro­ce­di­ment d’urgència d’aques­tes últi­mes tan sols a la Mesa del Senat seria contrària al pre­cepte indi­cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia