Política

política

El Parlament es convida a legislar per garantir el català en les polítiques d’integració

Aprova una moció que recorda que ha de ser llengua d’acollida per als nouvinguts, i que qualsevol nova normativa de la cambra ho ha de tenir present

També insta a acordar la reciprocitat televisiva amb el País Valencià i les Illes, i a acabar amb la discriminació lingüística de les lleis estatals

El Par­la­ment ha apro­vat aquesta tarda, amb els vots a favor de tots els grups tret del rebuig de PP i Vox, una moció de Junts que, en un punt transac­ci­o­nat amb ERC, cons­tata que el català “ha de ser llen­gua d’aco­llida per a les per­so­nes nou­vin­gu­des a Cata­lu­nya per faci­li­tar la seva inte­gració social i la igual­tat d’opor­tu­ni­tats”, i s’autoim­posa que, a tal fi, “qual­se­vol nova legis­lació, tant del Par­la­ment de Cata­lu­nya com de les cam­bres espa­nyo­les, ha de res­pec­tar la lle­tra i l’espe­rit de l’arti­cle 6.2 de l’Esta­tut d’Auto­no­mia”, un arti­cle que asse­nyala que els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya tenen “el dret i el deure de conèixer” les dues llengües ofi­ci­als. “Les polítiques migratòries han d’anar de la mà de les polítiques d’aco­llida, i aquí el català hi té un paper fona­men­tal”, ha reblat la dipu­tada d’ERC Marta Vilalta. Amb l’esmena, el Par­la­ment, amb els vots a favor també del PSC, s’obre la porta i s’auto­con­vida de facto a legis­lar sobre una qüestió que ha aixe­cat pol­se­guera després que Junts i PSOE anun­ci­es­sin la set­mana pas­sada un acord per dele­gar les polítiques migratòries a la Gene­ra­li­tat, fet que els de Car­les Puig­de­mont, amb el suport ara con­fir­mat com a mínim d’ERC, vol apro­fi­tar per poder tirar enda­vant nor­ma­tiva pròpia cata­lana que garan­teixi la llen­gua com un dels ele­ments essen­ci­als a acre­di­tar per a la inte­gració dels nou­vin­guts, un fet que el PSOE fins ara tan­ma­teix ha vol­gut negar.

La dipu­tada jun­taire Carme Renedo, impul­sora de la moció, ha cons­ta­tat que “el nus gordià rau en el dete­ri­o­ra­ment i menys­te­ni­ment del con­cepte de coo­fi­ci­a­li­tat”, mal­grat que no ha acon­se­guit tirar enda­vant, pel vot en con­tra del PSC, un únic punt, el que lamen­tava que la sentència de l’Esta­tut del 2010 va ser una “aber­ració jurídica” i suposa la “supe­di­tació” del català al cas­tellà. La resta de punts s’han apro­vat tots àmpli­a­ment, la gran majo­ria amb el suport també del PSC, amb qui se n’han transac­ci­o­nat igual­ment diver­sos. Per exem­ple, el que insta el govern espa­nyol a un “com­promís ferm per a l’ús i nor­ma­lit­zació de la llen­gua cata­lana”, espe­ci­al­ment en el con­junt de ter­ri­to­ris del domini lingüístic, i que sigui “exem­plar” en el seu impuls i pro­moció per acon­se­guir “el màxim reco­nei­xe­ment en el marc euro­peu i inter­na­ci­o­nal”. En aquest sen­tit, el text també insta el govern esta­tal a incor­po­rar el català en totes les seves acti­vi­tats amb aquests ter­ri­to­ris -igual­ment s’insta el govern català a man­te­nir l’ús ins­ti­tu­ci­o­nal de la llen­gua arreu del domini lingüístic en tots els seus canals- i a reconèixer la “uni­tat lingüística de la llen­gua cata­lana”. Així mateix, se li demana a l’Estat que doni més espai als múlti­plex de la TDT per per­me­tre la “recepció mútua de les emis­si­ons” de TV3, IB3 i À Punt, per a la qual cosa també reclama al govern català que acordi i col·labori amb els seus homòlegs valencià i balear que es faci efec­tiva la reci­pro­ci­tat tele­vi­siva, i impulsi així mateix les pos­si­bi­li­tats que ofe­reix la pla­ta­forma 3Cat com a “espai de difusió com­par­tit”.

La moció apro­vada també reclama al govern català que faci una revisió de les lleis espa­nyo­les vigents per detec­tar les dis­po­si­ci­ons que resul­tin dis­cri­mi­natòries vers la llen­gua cata­lana -un informe de Pla­ta­forma per la Llen­gua en va detec­tar fins a 218 només el 2024- i ins­tar el govern espa­nyol a cor­re­gir-les, i a evi­tar de repro­duir-les en les noves nor­ma­ti­ves que impulsi.

Ins­pecció i con­trac­tació

A l’exe­cu­tiu català també se li posen altres deu­res pro­pis, com el fet que posi “calen­dari i pres­su­post” a acci­ons que supo­sin des­ple­gar “acti­vi­tats ins­pec­to­res i san­ci­o­na­do­res” con­tem­pla­des en la legis­lació ja vigent a favor del català, i que totes les empre­ses bene­ficiàries de sub­ven­ci­ons i con­trac­tes per part de l’admi­nis­tració cata­lana tin­guin l’obli­gació de garan­tir la dis­po­ni­bi­li­tat i l’ús del català en els webs, l’atenció al públic, la docu­men­tació i la comu­ni­cació a les xar­xes soci­als.

En aquest sen­tit, això sí, tant el PSC com la CUP han vin­gut a retreure a Junts que per un cantó impulsi amb la moció aques­tes ini­ci­a­ti­ves a favor de la llen­gua, i per l’altre “con­tinuï ajor­nant sine die”, en parau­les de la soci­a­lista Imma Fer­ret, la sig­na­tura del Pacte Naci­o­nal per la Llen­gua, que inclou aques­tes acci­ons, entre mol­tes altres. També els comuns han ins­tat el govern a “tre­ba­llar pel con­sens neces­sari” i apro­var d’una vegada per totes un text que du molts mesos tre­ba­llant-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.