“Ser alcalde de Caldes és el millor que he pogut fer”

Segu­ra­ment que ser alcalde és el millor que he pogut fer. He repas­sat fotos i m’he ado­nat que hem fet mol­tes coses durant aquest temps. El poble ha can­viat molt i molts pro­jec­tes els he encapçalat jo. Me’n vaig con­tent i deixo un ajun­ta­ment amb un endeu­ta­ment baix i amb nou mili­ons d’euros en pro­jec­tes finançats pen­dents d’exe­cució.

De mol­tes coses. D’haver endreçat les urba­nit­za­ci­ons, que no es fa d’un dia a l’altre. Totes esta­ven mala­ment i ara gai­rebé totes estan arre­gla­des. Va supo­sar molt de des­gast polític. Ser alcalde de Cal­des és com­pli­cat, perquè som cap a 9.000 habi­tants però més de la mei­tat viuen fora del nucli urbà, on hi ha molts quilòmetres de ser­veis. És com­plex.

Sem­pre hi ha errors que has de recon­duir. La política és difícil. Per exem­ple, en la pandèmia ens van dema­nar horts soci­als. Jo no hi creia, però ho vam tirar enda­vant i resulta que van durar dos mesos. Però és la política. Pots fer poc per no equi­vo­car-te i que et tor­nin a votar, com em deien alguns, o pots tre­ba­llar i equi­vo­car-te.

Va ser una prova de foc que vam superar tots. De seguida vam dedi­car-hi recur­sos i vam fer un grup de volun­ta­ris. Ens vam mobi­lit­zar per acon­se­guir mas­ca­re­tes per a tots els veïns i les vam acon­se­guir. Un altre moment dur va ser l’assas­si­nat que un expo­li­cia va come­tre con­tra la seva cunyada. Aquell dia tenia un acte al Con­sell Comar­cal de la Selva i em van dir que tornés a Cal­des de seguida. El que vaig veure a l’esce­nari del crim em que­darà gra­vat tota la vida. No t’espe­res mai que una cosa així pugui pas­sar a prop teu.

El que vaig fer va ser defen­sar-me. Tot­hom em deia que ja podia ple­gar i alguns ja es repar­tien els meus càrrecs, però jo no vaig fer res dolent. Em van ocu­par una casa que jo havia arre­glat per posar-la de llo­guer. Vaig acor­dar amb els ocu­pes, que tenien altres cases ocu­pa­des, que mar­xa­rien després de Set­mana Santa. Van mar­xar, però l’endemà hi tor­na­ven a ser i me’ls vaig tro­bar de sor­presa. Ana­ven amb pals i tenien gos­sos dei­xats anar. Vaig aga­far la des­tral per por. Hau­ria pogut treure ren­di­ment polític d’aquell epi­sodi. Va sor­tir a Le Monde, em van con­vi­dar a fer una xer­rada a l’Argen­tina, vaig sor­tir a totes les teles, però vaig pre­fe­rir l’opció de dei­xar-ho pas­sar.

És cert que vaig estar a punt de no pre­sen­tar-me a les elec­ci­ons del 2023, però un ajun­ta­ment enganxa, sobre­tot si gover­nes i pots fer coses en bene­fici del poble. Estar a l’opo­sició des­gasta més. Aquell epi­sodi no va influir en la meva decisió de tor­nar-me a pre­sen­tar.

Quan em van ocu­par la casa hi havia 85 ocu­pa­ci­ons a Cal­des. Ara n’hi ha 12 i sis són per situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat en vies de ser arre­gla­des. Vam crear un pro­to­col amb dues colum­nes. En una hi ha els que s’han tro­bat en aquesta situ­ació i ho volen arre­glar. En aquests casos inten­tem ofe­rir-los la pos­si­bi­li­tat de seguir una for­mació, els bus­quem feina o els posem en con­tacte amb empre­ses perquè puguin aca­bar tre­ba­llant i regu­la­rit­zant la seva situ­ació. A l’altra columna hi ha els que viuen del cuento. L’única manera d’anar con­tra aquests és posar-los el dit a l’ull. Per exem­ple, si no han pas­sat la ITV o no tenen asse­gu­rança, se’ls immo­bi­litza el cotxe. Si no venen a treure’l del dipòsit van acu­mu­lant deute. Fent-los pressió és com aca­ben mar­xant. Això només tras­llada el pro­blema a un altre muni­cipi, però com a alcalde de Cal­des és el que em tocava fer, i m’ha sor­tit bé.

Els polítics han de cobrar molt bé, però han de fer bé la seva feina. La meva mà dreta i gerent, tècnic, ales­ho­res [Martí Pujals, alcalde de Tossa de Mar] és ara el pre­si­dent. Lla­vors em donava uns con­sells que després no ha seguit. Soc par­ti­dari que un con­sell comar­cal no tin­gui tants polítics. N’hi ha 36 que venen però que no conei­xen la seva àrea. Si pre­gun­tes al d’informàtica com es diu el tècnic de l’àrea, segur que no ho sabrà. Van al con­sell i no hi estan més de cinc minuts. A més, els tre­ba­lla­dors els ple­guen i resulta que han d’anar obrint con­vo­catòries per ocu­par les pla­ces, però men­tres­tant als ajun­ta­ments no els fan cap des­compte en el que paguen pels ser­veis no pres­tats per la falta de pro­fes­si­o­nals.

D’entrada, el 10% de les par­cel·les les havien de donar a l’ajun­ta­ment. Vam poder ven­dre aques­tes par­cel·les gràcies a una llei que et per­met fer-ho si s’inver­tei­xen els guanys per cons­truir més patri­moni. El que vam fer va ser donar 500.000 euros a la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya perquè acce­lerés la cons­trucció de l’escola Benaula, que és un dels pro­jec­tes dels quals em sento més satis­fet, jun­ta­ment amb la cons­trucció de la nova llar d’infants i l’ins­ti­tut. El PGA ha donat mol­tes opor­tu­ni­tats a Cal­des. Si s’hi fa la Ryder Cup, l’endemà hi haurà cua per jugar al camp i al cap de vint anys encara n’hi haurà. Cal apro­fi­tar aquesta opor­tu­ni­tat.