Política

A Madrid no hi ha eleccions

‘Carajillo Party' sense sucre al Ritz

Els estendards d'Intereconomia neguen ser l'òrgan d'un Tea Party espanyol i deixen la revolta a la societat

Dávila retreu al PP “tenir més complexos que el vi de bric”

“Sí, som de dretes, i què?!”, etziba

L'exdiputatdel PP català Ariza emergeix a l'empresa després que el 1996 Aznar l'apartés a petició de Pujol

Les cam­bre­res de l'Hotel Ritz s'acos­ten a les nou del matí a les tau­les del saló reial amb una safata ofe­rint cafè o aigua amb sobres de te. Sense voler-ho, la safata anti­cipa el dilema a l'esmor­zar con­vo­cat per Intere­co­nomía, en què el pre­si­dent del grup i exdi­pu­tat vidal­qua­drista del PP català Julio Ariza pre­senta el ponent: el direc­tor del diari La Gaceta, Car­los Dávila. Tot i que la litúrgia girava al vol­tant de l'erupció de La Gaceta, la coin­cidència amb l'arren­cada de la cam­pa­nya cata­lana i el mar de fons als men­ti­ders madri­lenys que veuen en aquest grup l'embrió d'un Tea Party a l'espa­nyola van actuar de vàlvula d'esca­pa­ment.

En la seva expo­sició ini­cial al Fòrum Nova Eco­no­mia, el veterà Car­los Dávila va dei­xar clar que el que no adopta és l'ambigüitat del Tea Party, que va copiar el nom del motí de Bos­ton del 1773 i se situa a la dreta del Par­tit Repu­blicà fent una crida a “recu­pe­rar Amèrica” sense gosar dir qui l'ha segres­tat ni quan. “El dia que vaig assu­mir la direcció del diari em sen­tia com Franco quan deia: Queda inau­gu­rat aquest pantà!”, es va sin­ce­rar. “Ja no n'hi ha prou a pro­cla­mar que som de dre­tes, ens falta dir: sí, som de dre­tes, i què!?”, recal­cava simu­lant l'enuig de repli­car a un atac ine­xis­tent. Iden­ti­fi­cat amb el dic­ta­dor, però, la militància dre­tana ja no va impres­si­o­nar ningú.

Ja en el col·loqui, des del públic arri­ba­ria la pre­gunta de si se sent la veu d'un Tea Party. “La gent no sap el que és el Tea Party, no és un par­tit, és una reunió i l'ha d'orga­nit­zar la soci­e­tat i no un diari, però no m'espanta perquè crec que el PP no fa d'opo­si­tor al fanàtic Zapa­tero”, va reblar. “Que se n'assa­ben­tin l'estúpid de Sabino Arana i els naci­o­na­lis­tes Puyol [sic] i Mas: Espa­nya és la nació més antiga d'Europa!”, va rubri­car Dávila unint el difunt fun­da­dor del PNB i una CiU amb el vent demoscòpic a favor.

Al seu cos­tat, l'exdi­pu­tat del PP de Cata­lu­nya i opus­de­ista Julio Ariza agraïa el des­greuge del dard a CiU tot i ser 14 anys després i al Ritz de Madrid. Després de revo­lu­ci­o­nar el Par­la­ment obrint la veda d'inter­ve­nir-hi en cas­tellà de la mà d'un PP que amb Vidal-Qua­dras va obte­nir 17 escons i 421.000 vots, el navarrès Ariza seria defe­nes­trat el 1996 junt amb Vidal-Qua­dras per Aznar i a petició de Pujol en una clàusula no escrita del pacte PP-CiU en un altre hotel –Majes­tic– i una altra ciu­tat –Bar­ce­lona–. Ariza va com­prar lla­vors Inter­co­nomía als Ser­rano Súñer.

Ariza i Dávila, però, supu­ra­ven nostàlgia davant la dreta actual en mans de Rajoy a l'Estat i de Sánchez-Camacho a Cata­lu­nya perquè “no com­plau el seu votant” i “té més com­ple­xos que el vi de bric”. Al públic l'escol­ta­ven l'aguir­rista Elvira Rodríguez i dipu­tats del PP com Arias Cañete i Gabriel Elor­ri­aga. Segons Dávila, la situ­ació li recorda un amic seu casat i prolífic en amants que un dia es va sin­ce­rar amb l'esposa. “Doncs sí, Mar­ga­rita, és el que hi ha”, diu que li va dir. Els pre­sents van poder deduir per ells matei­xos que en la faula la resig­nada Mar­ga­rita era el PP i l'amant era l'embrió d'un Cara­ji­llo party d'amar­gor hispànica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.