Esquerra, en ebullició

Hi ha Joan Puig­cercós per estona. El lide­ratge del pre­si­dent d'Esquerra està refer­mat almenys fins a l'octu­bre de l'any que ve, quan es pre­veu que se cele­bri un congrés naci­o­nal en què es donarà veu a la militància. Puig­cercós té temps fins ales­ho­res per pre­sen­tar-se com la per­sona que traurà el par­tit del mal pas en què el situen els resul­tats del 28-N, els pit­jors des del 1988.

Les vint-i-qua­tre hores següents a la nit elec­to­ral, claus en un par­tit de tra­dició caïnita, les va superar amb bona nota, després que l'exe­cu­tiva l'avalés per lide­rar la recons­trucció repu­bli­cana. Ningú va recla­mar-li la dimissió. Puig­cercós té tots els números per reei­xir també en la segona prova de foc: la votació secreta del con­sell naci­o­nal del dia 18. El pre­si­dent té prou con­tro­lat aquest òrgan per sor­tir-ne indemne. Algu­nes fonts ja han començat a rela­ti­vit­zar l'even­tual vot de càstig que es pugui pro­duir, per bé que aco­tat.

Puig­cercós va optar per sot­me­tre's al con­sell empès per la marxa del Par­la­ment del número dos de la llista, Ernest Benach.

Però l'exa­men de veri­tat serà el congrés de la tar­dor, pre­vist en un pri­mer moment per al 2012. Tot­hom coin­ci­deix que no s'havia de cele­brar abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals del maig. Pre­ci­sa­ment, aquests comi­cis han començat a gene­rar debat intern, ja que es tem una rèplica a petita escala del ter­ratrèmol del 28-N si no es rea­lit­zen alguns can­vis estratègics, com la relació amb les altres for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes.

Fins ara la direcció havia obviat l'existència de Joan Laporta. Ara, en vista de les muni­ci­pals, de por­tes enfora tam­poc no es plan­teja la pos­si­bi­li­tat d'engrei­xar la relació al Par­la­ment a canvi d'ajun­tar for­ces cap a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Ofi­ci­al­ment, ningú de Soli­da­ri­tat no ha for­mu­lat cap petició a Esquerra. Al con­trari, Joan Laporta des­carta pagar “preus polítics” a la cam­bra per obte­nir grup propi.

El líder d'ERC a Bar­ce­lona, Jordi Por­ta­be­lla, el pròxim en posar la galta a les urnes, va fer una crida a “sumar” esforços, tant a Soli­da­ri­tat com a la Can­di­da­tura d'Uni­tat Popu­lar, per enca­rar les muni­ci­pals. Es tracta, però, d'una reflexió que ja havia for­mu­lat abans del 28-N per tal de con­ti­nuar sent el pal de paller de l'inde­pen­den­tisme bar­ce­loní, tenint en compte que per obte­nir repre­sen­tació al con­sis­tori cal un 5% de vots.

Men­tres­tant, Puig­cercós ha encar­re­gat al con­se­ller en fun­ci­ons Joan Manuel Tres­ser­ras que pivoti l'eixam­pla­ment dels límits del par­tit, que l'any que ve com­pleix vui­tanta anys d'història.

Men­tres­tant, s'espera que aquesta set­mana Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui la cúpula d'Esquerra fa cores­pon­sa­ble de la dava­llada a les urnes, tren­qui el silenci i posi les seves car­tes sobre la taula.