ERC aposta per “canvis immediats” a la direcció

Estabornida per la davallada electoral del 28-N, Esquerra Republicana mira de recuperar-se i, com a mesura de xoc, proposarà en el consell nacional de dissabte “canvis immediats” en la direcció. El document que es presentarà, al qual ha tingut accés aquest diari, parla d'abordar la “renovació” de l'executiva nacional, “amb voluntat d'obertura a totes les sensibilitats”, però no esmenta ni promou un relleu a la cúpula.

Tot i que han sorgit veus de pes dins del partit, com per exemple les de Carod, Benach o, ahir mateix, Jordi Carbonell, que demanen directament o indirectament la dimissió de Puigcercós i Ridao, la continuïtat del president i del secretari general d'ERC quedarà a les mans de la votació secreta del consell nacional, i no es preveu un daltabaix perquè el control d'aquest òrgan sembla clar per part de la direcció.

Altres mesures que pensen impulsar són canvis en l'organització de l'estructura del partit “per adequar-lo a l'eficiència”, tot i no concretar-les; la constitució d'un grup d'anàlisi de les polítiques del nou govern, i, amb vista a les municipals, planteja candidatures unitàries amb altres forces independentistes.

L'anàlisi del document elaborat per Ridao i un equip de col·laboradors no esquiva l'autocrítica, però no qüestiona l'aposta estratègica pel tripartit i per la presidència de José Montilla, motius de fons de les escissions que ha tingut el partit i que han descol·locat part de la militància. “La decisió de fer president Montilla, no pot ser considerada per si mateixa la causa de la davallada electoral”, s'afirma al document, i s'hi afegeix: “En tot cas, hem d'admetre que la seva actuació, sobretot a partir de la sentència del TC, ha deixat molts dels nostres electors insatisfets”.

En aquesta anàlisi, Esquerra assenyala com a raons del seu fracàs la seva divisió interna, les “contradiccions de ser un partit de govern”, formar part d'un govern “no compartit per tothom i mancat de relat”, l'eclosió d'altres forces, entre altres punts i, finalment, la mala campanya electoral, en què s'ha plantejat el dilema entre autonomia o independència abans d'afrontar la crisi. “Ha estat un càlcul erroni”, s'admet en el document.