Política

Nou tauler de joc

L'elecció de Núria de Gispert enceta un inèdit acord entre CiU, PSC i PP, sota un criteri: d'entrada es treballa sobre partits majoritaris

Si vol acords amb CiU, ERC haurà de negociar més, diu un dirigent nacionalista

La votació ahir de Núria de Gispert com a presidenta del Parlament va posar sobre la taula un nou tauler de joc. Serà el que guiarà la política del país fins al debat d'investidura de la setmana vinent i potser fins a les municipals i les generals. D'entrada, les regles de joc les marcarà CiU amb el PSC i el PP. A l'hora d'adoptar un criteri, han decidit el més oposat al del tripartit: treballar sobre els tres grups majoritaris i amb joc net entre ells.

L'elecció de De Gispert va tirar endavant amb un acord inèdit entre CiU, PSC i PP, que li va donar la majoria absoluta i va fer innecessari recórrer a una segona volta. Diputats dels tres partits no negaven després que la situació es pogués reproduir per facilitar la investidura d'Artur Mas la setmana vinent. Això sí, en segona volta.

PSC i PP van prestar sis vots a Núria de Gispert perquè pogués arribar a la majoria absoluta. Albert Ribera (C,s) que es va olorar el nou tauler de joc de la política catalana hi va afegir també els tres escons del seu partit.

El mateix va succeir en la votació dels altres càrrecs de la mesa del Parlament. En un gest inèdit, Alícia Sánchez-Camacho no només va regalar vots a CiU, sinó que també ho va fer a un socialista, Higini Clotas, que va ser designat vicepresident segon. Fins ara una entesa entre PSC i el PP a Catalunya, tot i que n'hi ha hagut algunes, era vista amb escàndol i els socialistes se n'amagaven.

Seguint la tònica del joc net entre els tres primers grups de la cambra, es van observar altres petits gestos, que són poc importants a nivell ciutadà, però que en política es miren amb lupa. CiU va renunciar a tenir la secretaria primera i segona, i va impulsar Jordi Cornet (PP) per al primer càrrec, mentre es cuidava de no posar cap mena d'impediment per tal que Montserrat Tura (PSC) es quedés amb la segona. La direcció de CiU va decidir que els dos representants nacionalistes, Josep Rull i Dolors Batalla, quedessin com a secretaris tercer i quart.

ICV i ERC van restar descol·locats en aquestes noves regles de joc, a causa de la situació dèbil en què han quedat amb els resultats electorals. Fins i tot van renunciar a plantejar una estratègia conjunta en contra del PP, tal com havien insinuat amb l'intent de captar la secretaria de Cornet. Cadascú pel seu compte: ICV va votar Jordi Miralles de forma testimonial mentre els republicans ho feien en blanc. L'únic desllorigador perquè ICV i ERC haguessin entrat a la mesa hauria estat que es comprometessin a abstenir-se a la investidura de Mas. CiU els donava a canvi una de les secretaries.

Un dirigent de CiU que potser serà conseller deixava clar que el terreny de joc és inicial. “ERC haurà de fer gestos si vol comptar. No farem cessions si ells tampoc no en fan”, va afegir. D'oportunitats de reclutament n'hi haurà, i grans: Mas plantejarà en el debat d'investidura crear al Parlament una ponència sobre el concert econòmic. ERC es podria diferenciar així de SI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs