Política

El mapa polític post-Sacrest

històric · Plega l'alcalde d'Olot dels últims dotze anys i els adversaris polítics hi veuen l'oportunitat d'assolir l'alcaldia deixalles · La futura nova planta de tractament de residus de Sant Jaume de Llierca pot ser un element clau per als resultats a la vall del Llierca

Les eleccions seran un bon sedàs per discernir si CiU manté el seu domini històric

Les eleccions municipals a la comarca de la Garrotxa presenten dos aspectes especialment rellevants. Per una banda, configuraran el dibuix del mapa polític del consistori olotí de l'era post-Lluís Sacrest, l'alcalde socialista que ha estat al govern durant els últims dotze anys, amb l'entrada a l'escena de les noves forces polítiques independentistes. Per altra banda, seran un bon termòmetre per veure com afecten al panorama polític del conjunt de la comarca les últimes eleccions al Parlament, amb CiU al govern de la Generalitat. És a dir, les eleccions seran un bon sedàs per discernir si els convergents mantenen el seu domini històric a la Garrotxa, si es consolida el lleuger creixement d'ERC o si acaba pagant també al territori els resultats generals, i per determinar si el PSC aguanta la sotragada a les urnes per les catalanes.

A Olot, el PSC, amb Josep Guix com a substitut de Sacrest, intentarà fer valer l'acció de govern dels últims dotze anys i, això no obstant, es presenta marcant distàncies amb un projecte nou i un equip renovat. CiU i ERC hi veuen, en canvi, la seva gran oportunitat. Pere Gómez (ERC) recorda que tots parteixen de zero sense Lluís Sacrest aspirant a la reelecció i ha obert un ampli procés de participació per tancar un programa molt ambiciós. Josep Maria Coromina (CiU) veu com moltes travesses populars el situen a l'alcaldia i ell ho considera quasi com un pas més de l'entrada dels convergents al govern del país. Corominas i el seu equip han estat recorrent els barris i han mantingut moltes trobades amb persones de tots els àmbits i estan tancant un programa amb les aportacions rebudes. La promoció econòmica en serà l'eix principal. El PP, que si no hi ha canvis d'última hora tornarà a confiar en Joaquim de Trincheria, intentarà mantenir la presència al consistori, i la Plataforma per Catalunya està a l'expectativa de si millora o no els resultats del 2007.

L'altre gran atractiu de les municipals a Olot és l'entrada a l'escena política local de Solidaritat per la Independència i la seva aposta per un ampli front independentista en què juguin ERC, Alternativa per la Garrotxa (ApG), Reagrupament i les CUP. Si no hi ha canvis durant els propers dies, els contactes de Solidaritat, però, no han fructificat, ni amb ERC, ni amb Reagrupament, ni amb Alternativa per la Garrotxa, que ni n'ha volgut parlar. De fet, ApG ha sacsejat el panorama preelectoral anunciant que es desvincula d'ICV amb qui ha estat coaliat durant els últims vuit anys. El partit assembleari, que intentarà fer llistes com a mínim on ara té presència a part d'Olot –alcaldia de Santa Pau i presència a Mieres– vol recuperar l'esperit fundacional com a formació oberta a gent d'esquerres, que defensa el territori i la justícia social i, ara, amb una clara aposta per l'independentisme.

Davant d'aquest panorama, ICV ha fet saber per boca del president gironí, Joan Boada, que presentarà candidat, però no ha dit quin. Per la seva banda, Solidaritat per la Independència ha lamentat a través del coordinador comarcal, Dani Planàs, que l'acord independentista a Olot no hagi estat possible per interessos de partit i no pas programàtics, ni de llistes. Ara, SI treballa per fer una llista amb persones de clar perfil independentista del mateix partit, properes a ERC, a Reagrupament i fins o tot podria ser algú de l'àmbit socialista. La CUP, finalment, no es presenta a Olot i militants seus estaran a la llista d'ApG.

Solidaritat per la Independència, a part de fer llista a Olot, està treballant per fer-ne a altres pobles de la comarca. Té molt avançada la de Sant Aniol de Finestres i n'espera tancar a dos municipis més.

També a fora d'Olot, a la Vall d'Hostoles, ERC treballa per tancar-hi llistes i, a la rodalia d'Olot, en farà a la Vall d'en Bas, a Santa Pau, a Riudaura i a Castellfollit de la Roca. Només té clar la candidata a Riudaura, l'actual alcaldessa, Eulàlia Massana.

A la vall del Llierca s'hi presenten dos interrogants. A Montagut i Oix, el fet que Narcís Ribes –alcalde d'ERC des del 1999, però que va deixar aquest partit per passar a Reagrupament– no es presenti a la reelecció obre un escenari ben diferent al dels últims mandats, amb tot de cara per a CiU per assumir el govern municipal. A Sant Jaume, de la seva banda, la polèmica pel projecte de la planta de triatge de deixalles al pla de Politger pot desgastar CiU, que hi governa en solitari. Inicialment, l'equip liderat per Enric Llongarriu va fer costat al projecte però posteriorment, en comprovar que una part dels veïns s'hi mobilitzaven en contra, va fer marxa enrere, anunciant que la posició del consistori serà la que decideixin els ciutadans.

L'Ajuntament està pendent del permís del Departament de Governació per organitzar un referèndum, però de moment no ha obtingut resposta. El gran beneficiat del possible descontentament dels veïns seria ERC, que està a l'oposició i des del primer dia s'ha mostrat en contra de la planta. Al municipi més gran de la part oriental de la Garrotxa, Besalú, Lluís Guinó (CiU) es presenta per cinquena vegada. Tenint en compte que l'oposició en aquest mandat s'ha limitat a un regidor socialista i que no s'han produït conflictes rellevants, Guinó no ha de tenir problemes per repetir en el càrrec. Maià de Montcal, Argelaguer i Sant Ferriol (aquest últim, amb llistes obertes) són feus convergents i res indica que hagin de canviar. En el cas de Maià, aquest mandat la redacció del pla general ha provocat molta polèmica, però el grup d'ERC, que està a l'oposició i se'n podia beneficiar, va entrar en crisi amb el pas d'un dels seus regidors a Reagrupament. També és un feu –però socialista– Sales de Llierca, on l'alcalde dels últims dotze anys, Miquel Palomeras, tornarà a figurar a la llista oberta del poble. Un independent vinculat al PSC, Joaquim Pagès, és molt probable que es torni a presentar a Tortellà, on ha governat amb una majoria molt àmplia. A Beuda, en canvi, sembla que hi ha obertes diverses possibilitats, després que en aquest mandat s'han alternat un republicà i una convergent.

97
regidors
pertanyen a CiU
42
regidors
pertanyen al PSC
31
regidors
pertanyen a ERC
5
regidors
pertanyen a ICV
1
regidor
pertany al PP
1
regidor
pertany a Plataforma per Catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès reclama a l’Estat un pla de rescat urgent: “Necessitem que assumeixi les seves responsabilitats”

Barcelona

TSJC escurça prop de 3 mesos la inhabilitació a Torra i li manté la pensió d’expresident

Barcelona

El govern espanyol rebutja reduir la durada de la pròrroga de l’estat d’alarma

Madrid

El Suprem desestima els recursos de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig contra les ordres de detenció internacionals

Madrid

Casado condiciona el suport del PP a la pròrroga de l’estat d’alarma al fet que no duri més de 8 setmanes

Madrid

Aragonès reclama gestionar directament els fons europeus

Madrid

Von der Leyen reclama tenir en compte les “aportacions” de les autonomies “des del principi” en el pla de recuperació

Brussel·les

Eduard Pujol deixa l’acta de diputat per motius personals

Barcelona

Forn es mostra partidari de restituir el major Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra

Barcelona