Política

El control per la costa continua

La proliferació de llistes en els municipis de costa fa preveure pactes costosos d'assumir ideològicament

La Canonja vota per primera vegada un govern local després de la restitució dels ajuntaments democràtics

Els partits minoritaris amb representació decantaran el govern a la capital, Tarragona

Els municipis de la costa del Tarragonès estan en l'epicentre d'una àrea on la proliferació de candidatures que aspiren a fer-se un lloc en els governs locals té un origen incert, de vegades fruit d'interessos inconfessables. En altres casos arrenquen d'escissions en el si de les executives locals dels partits amb representació on, amb els anys, han aflorat els personalismes. Les situacions complexes, fins a acostar-se a l'extravagància, es multipliquen, i Salou seria l'exemple perfecte per fer una dissecció d'aquesta, diguem-ne, singularitat. Una quinzena de partits pretenen el govern, un per cada miler de votants; els dos exalcaldes, que han abandonat els grups –Fups i PSC–, han creat dues formacions noves independents i la Fups, que és a l'alcaldia, suma en les eleccions d'enguany la marca CiU, que ha deixat pel camí els candidats de CDC i d'UDC el 2007. Hi ha teories que apunten que el 2011 es pot tendir a la normalització de grans grups o tendències, però la història demostra que tot s'ha de decidir encara.

Salou és només un dels sis canvis de govern traumàtics del mandat que s'acaba, fruits de mocions de censura i per l'abandonament d'alcaldies. Enumerar-los, s'ho val: Salou; Altafulla; Constantí; la Pobla de Montornès, Roda de Berà i Torredembarra, on va dimitir l'alcalde. A Altafulla hi ha set partits representats per a onze regidories i ha estat un bon camp adobat per a pactes i transfuguismes. Les majories simples que les formacions van assolir als altres municipis van generar pactes febles i van adobar pocs mesos després enteses entre grups de l'oposició i altres, que ja eren al govern. Res desgavellat si no fos per la densitat de mocions i canvis de govern que s'han succeït a la costa.

Les eleccions del maig tenen altres punts d'interès a la comarca: la restitució de la municipalitat de la Canonja, que el 1964 es va annexionar a Tarragona; la pugna pel govern a la capital, Tarragona, i les modificacions a l'alça del nombre de regidors, per increment del cens, en municipis com ara Vila-seca.

La Canonja (5.600 habitants) escollirà tretze regidors i constituirà el primer consistori des de la reinstauració dels ajuntaments democràtics. El president de l'EMD (2007) i de l'actual comissió gestora, el socialista Roc Muñoz, sembla que pot capitalitzar la gestió del llarg procés administratiu per la segregació. Tot i l'indiscutible lideratge de Muñoz, la resta dels partits volen ser presents en aquest consistori històric que es formarà després de les eleccions del maig i tots s'han afanyat a buscar caps de llista representatius de les entitats i els moviments associatius. En l'escalfament de la cursa final, ERC també posa damunt la taula el paper que ha tingut en la recuperació de la municipalitat. Els republicans reivindiquen la redacció de la llei específica que el Departament de Governació va aprovar, impulsar i tutelar per sumar un nou municipi, i en aquest esforç han situat un reconegut canongí, Jordi Gené, al capdavant de la candidatura. Al poble, però, tot indica que no hi haurà color, que Muñoz continua inspirant confiança.

La capital, Tarragona, té alguns fronts oberts. Més que fronts, grans incògnites que poden fer decantar el govern a les mans dels socialistes de Josep Ballesteros o de la federació de CiU, que ara representarà Victòria Forns. ERC -que governa amb PSC- i PP, amb expectatives de créixer, també entren a formar part del joc obert que hi ha a la capital, on treu el cap ICV, que vol recuperar la representació que va perdre el 2007. Als socialistes, podem pensar que no els faria cap nosa un aliat d'Iniciativa, atès que, en cas de sumar, l'aliança entre CiU i el PP per retornar a l'alcaldia està pràcticament cantada. Si més no, les dues bandes hi estarien ben disposades.

Aquesta mateixa setmana, però, hi ha hagut dos senyals. ERC ha arribat a una entesa amb Reagrupament, un gest que se li feia imprescindible a causa de la tendència de vot que han marcat les eleccions autonòmiques passades i que les enquestes reflectien amb una dispersió de vot que podria treure els republicans del consistori. El segon gran senyal ha estat l'escenificació de la candidata de CiU, Victòria Forns, que va pronunciar una conferència en què l'audiència esperava retornar a la contundència de l'exalcalde Nadal, i les expectatives no es van acomplir, per dir-ho suaument. El gran argument municipalista dels candidats propers el té guanyat Josep Pep Ballesteros, que, de totes maneres, no està previst que es beneficiï del vol útil, com va succeir el 2007 i que va suposar el sacrifici d'ICV. Els partits minoritaris hi tindran alguna cosa a dir i les alineacions es veuen molt clares.

En els escenaris de la vida política municipal del Tarragonès cal destacar l'increment de regidors a Vila-seca, on Josep Poblet, alcalde, president de la Diputació i diputat, té una àmplia majoria. Vila-seca passa de 17 a 21 regidors i la majoria pot no ser tan còmoda com fins ara. Perafort fa el salt de 7 a 9 regidors; Vilallonga n'escollirà 11 en comptes de 9, com fins ara, i a Renau, on només s'escollia l'alcalde, es constituirà un ajuntament de 5 regidors.

Al Tarragonès s'escolliran un total de 25 regidors més que el 2007, la qual cosa, així, sobre el paper, dóna aspiracions a tots els partits a guanyar representació, almenys en el nombre comptable de regidors. PSC, CiU i PP treballen per tancar candidatures als 22 municipis. Aquests partits majoritaris han estat involucrats en alguns dels pactes fracassats o aflorats i caldrà analitzar, a posteriori, la reacció dels votants. Els republicans volen repetir en els 17 on ja van presentar candidatures el 2007. Són conscients que en algunes zones no es dóna el perfil de votant dels republicans, com ara als municipis de costa, i que tenen una feina extra per sumar acords o programes amb Reagrupament, Solidaritat o les CUP. Iniciativa, per la seva part, té el gran objectiu a Tarragona i beneficiar-se de l'increment de regidors de Vila-seca. Alternativa Baix Gaià (ABG) és qui completa ICV amb la fórmula d'EPM al Tarragonès.

13
Regidors a la Canonja.
Restituïda la municipalitat, el govern es formarà amb tretze regidors
25
Electes més que el 2007.
L'increment del cens, a més a més de la Canonja, provoca una major representació en alguns consistoris, com ara Vila-seca
15
Candidatures.
Una per cada mil electors, a Salou, o set partits amb representació en un ple de nou regidors, com a Altafulla. Situacions estrambòtiques dels municipis de costa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ábalos desvincula la sentència dels ERO del govern espanyol i la direcció del PSOE i acusa el PP de buscar “confondre”

Madrid

La CUP vol que el Parlament rebutgi la suspensió parcial de la proposta de resolució per “contrària a drets fonamentals”

barcelona

L’advocat de Torra presenta recurs de súplica al TSJC perquè presenti qüestió prejudicial al TJUE

barcelona

Salvadó nega al TSJC que l’Agència Tributària Catalana anés més enllà de les competències autonòmiques

barcelona

Amnistia es compromet a fer “gestions” per aconseguir l’alliberament immediat dels Jordis

barcelona

L’AN anul·la les ordres de presó de quatre CDR i el jutge instructor haurà de decidir si els allibera o no

Madrid

El Govern emplaça l’Estat a “dialogar” per a resoldre el “conflicte polític” després del judici a Torra

Barcelona

Condemnen Griñán a sis anys de presó i a Chaves a nou d’inhabilitació pel cas ERO d’Andalusia

Madrid

El ple del Parlament votarà la setmana que ve la proposta de resolució de JxCat, ERC i la CUP suspesa en part pel TC

Barcelona