“Hem de mirar més cap a Terrassa i l'euroregió”

En abso­lut. Sobre­tot, de pro­pos­tes ter­ri­to­ri­als, molt de con­tacte amb la gent, matí, mig­dia i tarda en dife­rents bar­ris, però alhora aus­tera. I en pas­sa­rem comp­tes al final. Però també recla­mem debats públics entre els can­di­dats; són més impor­tants que mai. I com a mínim n'hi hau­ria d'haver un de caps de llista, en un espai obert a la ciu­ta­da­nia i en què con­tra­po­sem models de ciu­tat, pro­pos­tes i estratègies.

Cal veure si hem estat capaços de comu­ni­car bé la feina feta. Les nos­tres pro­pos­tes, les crítiques i també les denúncies. Però tam­poc no hem dut als jut­jats algu­nes deci­si­ons pre­ses amb poca ètica. La inter­pre­tació, també sub­jec­tiva, dels jut­ges ha deter­mi­nat que allò s'ajus­tava a la llei. Però no s'ha entrat a valo­rar qüesti­ons com les irre­gu­la­ri­tats en les adju­di­ca­ci­ons de Sant Ole­guer. El 22-M, seran els saba­de­llencs els que eme­tran el seu vere­dicte moral, social i polític.

Ens hi juguem si crei­xe­rem prou per ser alter­na­tiva de govern, però espe­rem que el PSC no reva­lidi una majo­ria sufi­ci­ent amb el PP, encara que hagi can­viat de cares.

Va ser un sotrac, però ens ha enfor­tit. No vam ama­gar que tenia avals erro­nis perquè no actuem de cara a la gale­ria. I tot i la marxa d'un parell de per­so­nes, man­te­nim la cre­di­bi­li­tat de les nos­tres polítiques d'immi­gració. Ara bé, trobo lamen­ta­ble que un tema per­so­nal s'intentés con­ver­tir en un atac xenòfob.

A pri­ori no ens plan­te­gem ali­an­ces amb ningú. Pre­sen­tem un equip pre­pa­rat, trans­ver­sal i amb experiència, amb prou bagatge per gover­nar la ciu­tat des del pri­mer dia. Només tenim clar amb qui no pac­ta­rem. No dona­rem suport a un PSC en mino­ria.

La nova can­di­da­tura del PSC no és més del mateix. És pit­jor, un pro­jecte esgo­tat que ha arri­bat al seu límit. No pot ser que una per­sona que ha comès irre­gu­la­ri­tats reco­ne­gu­des per un fis­cal sigui el número 2; és una alcal­dada pre­po­tent. I si Bus­tos acabés renun­ci­ant, que no m'ho ima­gino, pot­ser hi hau­ria d'haver tota una sèrie de renúncies més.

Cal una pla­ni­fi­cació estratègica urgent, perquè fa 12 anys que estem sense full de ruta i hem dei­xat esca­par mol­tes opor­tu­ni­tats, men­tre altres muni­ci­pis, com Sant Cugat o Ter­rassa, sí que ho han fet. Les man­can­ces van que­dar tapa­des durant els temps de bonança i ingres­sos extra­or­di­na­ris pel boom de la cons­trucció, però ara veiem que no som refe­rent de res. Hi ha ciu­tats amb més pla­ces d'esco­les bres­sol, o de residències públi­ques, o amb més car­ril bici, o amb millor mobi­li­tat. I tenim un nivell de fracàs esco­lar molt ele­vat. Tenim 6.000 joves a l'atur i sense estu­dis.

Tam­poc estic sus­pe­nent totes les polítiques, però hi ha molts apro­vats jus­tos. I també tenim for­ta­le­ses, com l'orgull social, l'ele­vat sen­ti­ment de per­ti­nença i una soci­e­tat civil molt activa. En equi­pa­ments, hi ha una bona dotació de bibli­o­te­ques, cen­tres edu­ca­tius i cen­tres cívics, però són con­ti­nents amb pocs con­tin­guts.

Apro­fi­tant el sòl indus­trial dis­po­ni­ble i la bona situ­ació geogràfica, cal­dria fugir de l'actual estil de lide­ratge indi­vi­du­a­lista cap a un nou lide­ratge coo­pe­ra­tiu, amb les agru­pa­ci­ons d'empre­sa­ris, els sin­di­cats i mirant cap a Ter­rassa per donar un impuls al dis­tricte econòmic del Vallès. No té sen­tit allar­gar aquesta relació de dis­tan­ci­a­ment que, d'acord, no ve d'ara, però ens per­ju­dica. Hem per­dut el temps bara­llant-nos men­tre Cer­da­nyola, per exem­ple, s'enduia el sin­crotró. Les dues coca­pi­tals, ple­ga­des, s'han de replan­te­jar què es pot fer i què no. No hi ha gaire més marge per endeu­tar-nos i anem al límit amb la pres­tació de ser­veis impro­pis. Un dels exem­ples de la suma d'esforços entre muni­ci­pis i agents pri­vats i soci­als hau­rien de ser uns nous pro­gra­mes de for­mació ocu­pa­ci­o­nal més com­plets, que no es dupli­ques­sin i fos­sin més barats.

El nos­tre pro­grama marc inclou més de 100 pro­pos­tes. El paper prin­ci­pal de l'Ajun­ta­ment ha de ser man­te­nir la cohesió social. Cal començar a pen­sar què fem per recu­pe­rar la Gran Via, dins d'un pro­jecte trans­for­ma­dor de tot l'eix cen­tral. Calen més boni­fi­ca­ci­ons de taxes per a empre­ne­dors o autònoms que tre­ba­llen des de casa, tari­fes soci­als més esca­la­des i mirar més a la UE que a Madrid. Estem ben situ­ats en l'euro­regió, tenim un aero­port i hem de fer pro­jec­tes con­junts amb ciu­tats com Tolosa o Mont­pe­ller.