Una majoria difícil d'assolir

La capital del Bages afronta les eleccions del 22 de maig com els comicis més oberts des del retorn de la democràcia, i els manresans podran escollir entre deu paperetes per dipositar a l'urna. Fa setze anys que el PSC, ICV-EUiA i ERC governen junts la ciutat, amb el socialista Josep Camprubí al capdavant des del 2006. L'alcalde destaca que la ciutat s'ha transformat malgrat la crisi i defensa la seva aposta per la innovació, amb el Parc Tecnològic i el Centre Tecnològic de Manresa. Camprubí torna a encapçalar la llista del PSC amb la voluntat d'obtenir “la majoria suficient per governar amb les mans lliures”, però sap que aquest objectiu serà difícil d'assolir amb deu partits competint en la
cursa cap a l'alcaldia. Per això, no tanca cap porta: “Amb ERC i ICV hem coincidit aquests anys, però segur que amb CiU també tenim elements programàtics comuns”.

La federació nacionalista va ser la força més votada el 2007, però va quedar empatada a vuit regidors amb el PSC i no va poder evitar que es tornés a formar el tripartit. Ara, els convergents confien en un nou cap de llista, Valentí Junyent, que es mostra optimista: “Pensem que la marca CiU, l'equip que proposarem a la ciutat i el cicle esgotat del tripartit ens han de posicionar en un lloc amb possibilitats de governar”. ERC, en cas de mantenir-se com a tercera força, podria tenir un paper clau en la composició del futur govern. La llista l'encapçala una cara nova, el cirurgià Pere Culell, que no té una història política prèvia i té les mans més lliures per arribar a acords. L'alcaldable valora positivament el mandat del tripartit, però amb matisos: “Els últims anys hem trobat a faltar un lideratge més fort i el tema de la participació no es té clar a l'Ajuntament, sobretot pel que fa a urbanisme”. Quant a possibles pactes,
Culell adverteix que ERC no té
“cap actitud apriorística”.

El regidor Xavier Rubio ha agafat el relleu de Núria Sensat al capdavant de la candidatura d'ICV-EUiA, i considera que en aquests moments de crisi, més que una alternança política, “cal una alternativa de ciutat, de model social i econòmic, que s'ha de fer d'acord amb el teixit social”. El PP de Xavier Javaloyes aspira a ser decisiu: “Volem el millor resultat possible perquè la força majoritària no pugui pactar amb cap altre partit”. La CUP, amb Adam Majó al capdavant, i la xenòfoba Plataforma per Catalunya, encapçalada per Albert Pericas, són les altres dues formacions amb representació al consistori. Majó lamenta que el govern hagi perdut l'oportunitat “històrica” de solucionar problemes endèmics de la ciutat, com ara la mobilitat, i vol que la CUP pugui influir amb més força en les decisions de govern, ja sigui “des de l'oposició o des d'un cert pacte des de fora”.

Caldrà veure, però, com afecta els set partits amb representació a l'Ajuntament la irrupció de Solidaritat per la Independència (SI) i de dues candidatures independents, el partit veïnal MoVeM i Manresans. L'alcaldable de SI, Robert Ara, considera que la seva formació pot fer aportacions “pel que fa a regeneració democràtica i a l'hora de projectar el concepte d'independència a l'Ajuntament”. El cap de llista de MoVeM, l'empresari Joan Porras, i el de Manresans, el cineasta Joan Soler, destaquen la “prepotència” del tripartit, que al seu parer ha governat d'esquena a la ciutat. Mantenen que aquestes dues candidatures són fruit del desencant de la ciutadania envers els polítics locals i consideren bàsic que els manresans puguin col·laborar en les decisions importants que es prenen en el consistori.