“Em veig capaç de posar fi a la majoria del PSC”

Jo sem­pre surto a gua­nyar, no em resigno a per­dre aques­tes elec­ci­ons. La força que ens dóna la marca Par­tit Popu­lar en el con­junt d'Espa­nya es veurà a l'Hos­pi­ta­let, i també la dava­llada que ha vis­cut el PSC. A l'Hos­pi­ta­let som la segona força política, i aquí el canvi és el PP. Les nos­tres expec­ta­ti­ves són màximes, volem gua­nyar. Home, la majo­ria abso­luta és com­pli­cada [el PP hau­ria d'acon­se­guir catorze regi­dors] i hauríem de gover­nar amb pac­tes. Però mai amb el PSC. Qui voti el PP té la garan­tia abso­luta del canvi. Qui voti CiU no la té, perquè no s'ha defi­nit.

I tant, ho tinc claríssim. Crec que els ciu­ta­dans de l'Hos­pi­ta­let estan can­sats del PSC i això pas­sarà fac­tura. I seria bo que la gent veiés com gover­nen altres par­tits. Demano que se'm doni l'opor­tu­ni­tat de gover­nar, i si ho faig mala­ment que no em votin al cap de qua­tre anys.

És que Núria Marín com a ges­tora és un des­as­tre. El 2004 era pre­si­denta de la soci­e­tat muni­ci­pal L'H 2010 i la va dei­xar en fallida. Marín va aga­far aquest Ajun­ta­ment amb 27 mili­ons d'euros de posi­tiu i en dos anys el deixa amb un dèficit de tres mili­ons. Marín ens ha enfon­sat, és el pit­jor que pot pas­sar a aquesta ciu­tat en matèria econòmica. Si entro com a alcalde el pri­mer que faré serà encar­re­gar una audi­to­ria per veure com està l'Ajun­ta­ment i faré un pla d'aus­te­ri­tat per deter­mi­nar on he de reta­llar: en alts càrrecs, en tinències d'alcal­dia, en dinars i sopars a costa de l'Ajun­ta­ment. Estem par­lant de molts diners que han d'anar a la cre­ació de feina i a aju­dar les famílies que ho neces­si­ten.

Com un des­as­tre. El que no es pot fer és enga­nyar els ciu­ta­dans amb casos com el de l'habi­tatge: no es poden pro­me­tre 4.700 pisos de pro­tecció ofi­cial i fer-ne només 1.000. Jo no sé quants pisos podré fer, però faré tots els que pugui, però no men­tiré amb una xifra. No es poden fer des­pe­ses supèrflues com ara dinars i viat­ges de luxe, i sub­ven­ci­ons que van a fora sense con­tro­lar els resul­tats. Pre­fe­reixo gas­tar menys i gas­tar bé.

La cre­ació d'ocu­pació i la segu­re­tat ciu­ta­dana. Cal saber quins delic­tes es come­ten, coor­di­nar els cos­sos poli­ci­als i crear la figura d'agent de barri. Cal millo­rar l'entorn urbà, amb unes façanes netes i unes vore­res amples i enjar­di­na­des. Vull que a pocs metres de cada llar hi hagi un petit entorn amb plan­tes i arbres, i no ciment i fer­ros. I per això cal can­viar l'apar­ca­ment en superfície per l'apar­ca­ment sub­ter­rani. La neteja és també fona­men­tal, així com la segu­re­tat, tots dos aspec­tes que que­den units pels agents cívics, que han de fun­ci­o­nar tot l'any, no només a l'estiu. I després hi ha la immi­gració, que s'ha de gover­nar donant la ben­vin­guda a tot­hom sem­pre que vin­gui de forma legal i orde­nada i com­pleixi les obli­ga­ci­ons legals de tot­hom. Si els donem dret a una sani­tat i unes aju­des i després ens fan la vida impos­si­ble, doncs que se'n vagin. Tant de bo pogués fer fora els incívics, siguin cata­lans o de l'Equa­dor.

Tant de bo els pogués fer fora, però els que són d'aquí me'ls he de men­jar amb pata­tes. El que faré amb ells serà amar­gar-los la vida fent-los fer tre­balls per a la comu­ni­tat.

D'aquests par­tits no en parlo. Una ciu­tat s'ha de cons­truir a par­tir del con­sens i la raci­o­na­li­tat. Jo puc par­lar amb qual­se­vol par­tit però no amb aquests, que volen des­tros­sar l'Hos­pi­ta­let.