Política

el mandat a Badalona, districte a districte (iI)

Sense CAP ni laterals, però amb retocs a l'espai públic

El Sant Crist continua, quatre anys més tard, sense ambulatori i sense tenir endreçat el costat nord de l'autopista

A canvi, l'equip de govern enumera una ingent quantitat de millores en carrers i places

Amb l'autopista al sud; la Salut a l'oest; la Pau i Lloreda al nord, i Montigalà i Bufalà a l'est, el districte II sempre ha volgut superar l'encaixonament urbanístic en què es troba, buscant oxigen entre una població cada cop més envellida i que suposa el 12% del total de la ciutat. Una població que, en determinats punts del tres barris que el conformen –el Sant Crist, Nova Lloreda i Sistrells– demana a crits l'entrada d'aire fresc, en un espai públic que ja ha complert el mig segle i que des de llavors encara no ha estat renovat en alguns indrets. En aquest mandat, però, l'administració ha tractat de revertir aquesta situació. S'han fet menors però múltiples intervencions de microurbanisme, aquelles que milloren la qualitat de vida del veïnat, per petit o gran pas que signifiqui no haver de pujar escales per arribar a casa, poder descansar al banc d'una plaça o poder deixar la canalla jugant en una zona infantil. Ara bé, aquesta acció no amaga una inacció històrica: quatre anys més tard, al Sant Crist, els laterals de l'autopista encara continuen sent un calaix de sastre, mentre que el futur ambulatori ni hi és ni se l'espera a curt o mitjà termini.

Aquest resumit balanç del mandat admet una inabastable quantitat d'opinions. Començant pel Sant Crist, és notori el descontent dels residents al lateral nord de la C-31, pendents des de fa molt que les màquines endrecin la zona. “Cal que es faci l'obra o, si no, que es desafecti els veïns. Però cal fer el que sigui se seguida, perquè la incertesa està provocant maldecaps socials i degradant la zona”, diu Víctor Cussó, director de projectes de la Mussara. Per Quima Farrés, fins fa poc presidenta de l'AV Sant Crist de Can Cabanyes, també és urgent la construcció de l'ambulatori, “aprovat milers de vegades” però encara inexistent. “Som el cul de Badalona”, diu, per resumir el l'abandonament que segons ella pateix el barri. “Som els eterns oblidats de la ciutat”, sentencia menys gràficament Cussó. Per últim, Jose Martín, president de l'associació de comerciants del barri del Sant Crist, reclama les històricament reivindicades escales mecàniques als carrers de més pendent del barri.

Can Cabanyes, el millor

Tots tres, però, no s'estan de reconèixer avenços en aquests quatre anys: la major circulació de busos pel barri, la reforma de voreres i de carrers o la rehabilitació de la masia de Can Cabanyes. De fet, la coordinadora de districte i regidora del mateix des del 2008, Araceli Cruz (PSC), assenyala la rehabilitació d'aquesta masia com la millora més destacada per al districte. “Hem doblat el nombre d'assistents socials, fet que em satisfà personalment dins d'un mandat en què s'han fet moltes coses”. Al Sant Crist, segons calcula, s'han fet “570 actuacions” de microurbanisme. Pel que fa als laterals o al CAP, Cruz no entén que hi hagi crítiques veïnals “ara, quan tot s'està movent perquè es desencallin al més aviat possible tot i la crisi”.

Pel que fa a Nova Lloreda, la màxima responsable municipal al districte posa “un 9,9” de nota a l'actuació del govern. En una bona part, per haver instal·lat 13 rampes que ara eviten que els veïns hagin de pujar i baixar escales. Per tot plegat, José López, president de l'AV Nova Lloreda Nord, es confessa “encantat” de la feina feta. A Sistrells, el mandat deixa la nova zona esportiva Salvador Espriu i el seu entorn urbanitzat fins al Màgic, i millores en passos de vianants. Albert Borràs, president de l'AV Sistrells, reconeix aquesta tasca però també apunta com a pendent una d'important: la reforma final del carrer Pere Martell, entre altres vials a reurbanitzar. “Si haguéssim rebut l'ajut de la llei de barris, ho hauríem fet”, respon Cruz abans de prometre que en el pròxim mandat tirarà endavant un pla especial de reforma interior del barri.

LA FRASE

El barri del Sant Crist és l'etern oblidat de Badalona. El contacte amb l'administració és feixuc
t
Victor Cussó
director de projectes de l'entitat la mussara

LA XIFRA

570
intervencions
en l'espai públic –voreres, carrers, passos de vianants...– s'han fet al Sant Crist en aquest mandat

ICV-EUiA i l'ascens del PP

J.G.N.

“Si ningú s'adona del treball que fem pels laterals o pel CAP es perquè no ho vol veure o perquè hi una mà negra que ho evita”, diu la regidora de districte al·ludint a la campanya El Sant Crist també existeix, que ICV-EUiA ha liderat durant una bona part del mandat acompanyat d'algunes entitats del barri, fins que una part han decidit no seguir. De fet, a ningú se li escapa que entre socialistes i populars repartint-se bona part del pastís de la ciutat, els ecosocialistes tenen en aquest barri –i també a Nova Lloreda– un territori on volen seguir sent tercera força política, a no més distància d'un PP que creix com a segona força. I és que en aquesta pugna entre segons i tercers, els populars arriben envalentits: el 2003 van obtenir el 20% dels suports, contra el 18% d'ICV-EUiA, mentre que el 2007 el PP va créixer 3 punts, els mateixos que va perdre ICV-EUiA. En el global del districte, el PSC és la primera força, tot i la patacada de fa quatre anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els colons avancen a l’ombra de Gaza

Beirut

Catalunya, davant una nova cruïlla

Barcelona

Quinze opcions i sense mascareta

Girona

El periple del vot exterior

Barcelona

El sufragi no és universal

BARCELONA
Guerra a Gaza

Troben vuitanta cossos enterrats a tres fosses a l’hospital Al-Shifa

Barcelona
Pròxim Orient

Els Emirats Àrabs rebutgen la idea de participar en l’administració civil de Gaza

Barcelona
Perú

La fiscalia obre diligències contra Boluarte per encobrir el seu germà

Barcelona
política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona