[D]
0
Política
barcelona - 6 maig 2011 2.00 h

SECTORS (VI)

Educació

Problemes comuns

Famílies i docents estan preocupats per l'afectació de la retallada

Els pares de l'escola concertada demanen l'ampliació de les zones educatives, mentre que des dels centres públics es reclama una lluita ferma contra la segregació escolar

Diversos sectors aposten per un sistema educatiu desvinculat dels canvis polítics

- barcelona

Els can­vis que pla­ne­gen amb l'arri­bada del nou equip de govern al Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment i quina entesa hi haurà amb l'Ajun­ta­ment depe­nent del resul­tat de les elec­ci­ons del 22-M pre­o­cu­pen famílies i pro­fes­si­o­nals del sec­tor. Els pares de l'escola pública (FAPAC i FAPAES) i els docents temen un retrocés a causa de la reta­llada pres­su­postària, men­tre que els pro­ge­ni­tors de la con­cer­tada (FAPEL) insis­tei­xen en el canvi de les zones edu­ca­ti­ves.

Pere Far­riol

pre­si­dent fapaes

“A Bar­ce­lona i en el con­junt de Cata­lu­nya, en els últims qua­tre anys, hem vis­cut una època d'avenç sig­ni­fi­ca­tiu de l'escola pública amb acci­ons com ara la implan­tació de la sisena hora, el canvi del calen­dari esco­lar o la digi­ta­lit­zació de les aules. Hem defen­sat aques­tes polítiques tot i no estar total­ment d'acord amb la con­creció de les mesu­res. Ara, les inten­ci­ons del nou equip del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment estan gene­rant angoixa en l'escola pública”.

Josep Nuez

direc­tor escola collaso i gil

“En deter­mi­nats cen­tres amb com­pli­ca­ci­ons perquè hi ha molts alum­nes nou­vin­guts, la ràtio màxima a l'aula hau­ria de ser de 22 o 23 nanos, si es volen obte­nir bons resul­tats acadèmics. Pel que fa a la dotació de mes­tres, s'hau­ria de man­te­nir l'actual. També dema­na­ria a l'admi­nis­tració que tingués infor­mats els cen­tres i que les notícies no arri­bes­sin única­ment per via dels sin­di­cats. Les subs­ti­tu­ci­ons s'hau­rien de cobrir totes i ràpida­ment, i millo­ra­ria la qua­li­tat en l'assig­nació cre­ant una borsa de tre­ball que assignés els subs­ti­tuts per cen­tres”.

Vicenç Sal­vadó

direc­tor ins­ti­tut anna giro­ne­lla

“Al nos­tre ins­ti­tut, s'han pres deci­si­ons estratègiques que han afec­tat tots els mem­bres de la comu­ni­tat edu­ca­tiva per ori­en­tar i diri­gir el cen­tre envers el futur, i és per això que el cen­tre està a l'Edu­cat 1x1 o amb el cer­ti­fi­cat ISO. Com a direc­tor, estic rela­ti­va­ment con­tent amb les deci­si­ons de l'admi­nis­tració, que nor­mal­ment ens ha donat mit­jans i suport per tirar enda­vant tot el que com­porta l'exer­cici de les nos­tres atri­bu­ci­ons, fins a l'arri­bada de la crisi, que ha por­tat un retrocés de recur­sos nota­ble”.

Enric Llurba

pre­si­dent fapac (bar­ce­lona ciu­tat)

“Valo­rem satis­factòria­ment els pro­gra­mes de for­mació i escolta a les famílies, així com l'ober­tura dels cen­tres per a acti­vi­tats extra­es­co­lars. En canvi, s'ha incom­plert el pla d'equi­pa­ments sig­nat per la Gene­ra­li­tat i l'Ajun­ta­ment, que pre­veia sis noves esco­les, una de subs­ti­tució i sis ins­ti­tuts, i només està aca­bat l'ins­ti­tut i hi ha dues esco­les en obres. Amb vista al futur, s'hau­ria de llui­tar con­tra la segre­gació esco­lar”.

Josep Manuel Prats

pre­si­dent fapel

“La qüestió que més ens cou és la zona edu­ca­tiva. És molt res­trin­gida perquè els pares puguin esco­llir entre més pro­jec­tes edu­ca­tius. A més, s'hi afe­geix un greu pro­blema: pot passa que una família vis­qui en el car­rer d'una escola i que no hi pugui acce­dir perquè per­tany a una zona edu­ca­tiva dife­rent. A Bar­ce­lona, és una mica ago­sa­rat dema­nar zona única, però sí zones edu­ca­ti­ves més àmplies”.

Lluís File­lla

fede­ració ense­nya­ment ccoo

“Bar­ce­lona ha d'apro­fun­dir en el seu pro­jecte edu­ca­tiu, rea­fir­mant-se com a ciu­tat edu­ca­dora, poten­ci­ant l'edu­cació al llarg de tota la vida, fomen­tant la par­ti­ci­pació de tota la comu­ni­cat edu­ca­tiva, garan­tint l'equi­tat en l'accés a l'esco­la­rit­zació i apos­tant clara­ment per un model d'escola pública, inclu­siva, de pro­xi­mi­tat i de qua­li­tat”.

Núria Roig

Ampa escola pit roig

“Per poder desen­vo­lu­par un bon pro­jecte, el sis­tema edu­ca­tiu hau­ria d'estar més des­vin­cu­lat de les deci­si­ons polítiques del moment, i seguir les línies de tre­ball fixa­des pels equips direc­tius de les esco­les. En el nos­tre cas, l'escola era pio­nera en la implan­tació de la sisena hora amb molt d'èxit. Si final­ment s'acaba supri­mint, això reper­cu­tirà nega­ti­va­ment en l'edu­cació dels nos­tres fills”.

Imma Rueda

xarxa esco­les en bar­ra­cots

“La pre­ca­ri­e­tat actual en què es troba l'admi­nis­tració pública pro­voca que l'ense­nya­ment passi per un dels moments més difícils. El país creix, però la qua­li­tat de les esco­les baixa de manera con­si­de­ra­ble. Cre­iem que és el moment de fer una injecció econòmica i d'apti­tuds dins de l'admi­nis­tració pública. Cre­iem que cal reno­var idees i ocu­par el fun­ci­o­na­riat de per­so­nes amb cri­teri i empre­ne­do­res”.

Falta de noves instal·lacions

La prevalença d'un únic color a les dues bandes de la plaça de Sant Jaume va afavorir, l'any 2009, la posada en marxa del Consorci d'Educació de Barcelona, format per la Generalitat (60%) i l'Ajuntament (40%), que assumeix les competències en aquest àmbit a la capital catalana. Aquest tret característic no ha evitat que la ciutat de Barcelona es vegi afectada per problemes educatius molt similars a altres grans municipis catalans: matriculació, segregació, fracàs escolar, etcètera. A més, tot i la sintonia que suposadament tenien dues administracions governades per les mateixes formacions polítiques, s'han produït incompliments d'acords. Concretament, el pla d'equipaments –signat el gener del 2008–, que recollia destinar 411 milions d'euros durant el període 2008-2011 per construir sis noves escoles, una de substitució i sis instituts. Des de la regidoria d'Educació, n'han responsabilitzat la Generalitat. El futur, amb un escenari de retallada pressupostària, no és optimista. Així, les famílies d'escoles en barracons –es calcula que hi ha un miler d'alumnes estudiant a Barcelona en aquestes condicions– denuncien ara que des d'algun districte s'ha aturat la compra de solars, atesa la sospita que la nova responsable del Departament d'Ensenyament, Irene Rigau (CiU), no impulsarà cap nova construcció.

En la lluita contra el fracàs escolar, en l'àmbit municipal, s'han impulsat iniciatives com ara l'obertura dels centres per activitats extraescolars amb el programa Temps de barri, tems educatiu, o el pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme, que es va desplegar el curs 2008/2009 als cinc districtes més afectats per aquesta problemàtica (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Nou Barris i Sant Martí) i que, actualment, ja està desplegat a tota la ciutat. En aquest sentit, la regidora Montserrat Ballarín (PSC) destaca que a Barcelona el fracàs escolar, un 21%, està per sota del de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides