Problemes comuns

La prevalença d'un únic color a les dues bandes de la plaça de Sant Jaume va afavorir, l'any 2009, la posada en marxa del Consorci d'Educació de Barcelona, format per la Generalitat (60%) i l'Ajuntament (40%), que assumeix les competències en aquest àmbit a la capital catalana. Aquest tret característic no ha evitat que la ciutat de Barcelona es vegi afectada per problemes educatius molt similars a altres grans municipis catalans: matriculació, segregació, fracàs escolar, etcètera. A més, tot i la sintonia que suposadament tenien dues administracions governades per les mateixes formacions polítiques, s'han produït incompliments d'acords. Concretament, el pla d'equipaments –signat el gener del 2008–, que recollia destinar 411 milions d'euros durant el període 2008-2011 per construir sis noves escoles, una de substitució i sis instituts. Des de la regidoria d'Educació, n'han responsabilitzat la Generalitat. El futur, amb un escenari de retallada pressupostària, no és optimista. Així, les famílies d'escoles en barracons –es calcula que hi ha un miler d'alumnes estudiant a Barcelona en aquestes condicions– denuncien ara que des d'algun districte s'ha aturat la compra de solars, atesa la sospita que la nova responsable del Departament d'Ensenyament, Irene Rigau (CiU), no impulsarà cap nova construcció.

En la lluita contra el fracàs escolar, en l'àmbit municipal, s'han impulsat iniciatives com ara l'obertura dels centres per activitats extraescolars amb el programa Temps de barri, tems educatiu, o el pla integral de millora de l'escolarització i tractament de l'absentisme, que es va desplegar el curs 2008/2009 als cinc districtes més afectats per aquesta problemàtica (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Gràcia, Nou Barris i Sant Martí) i que, actualment, ja està desplegat a tota la ciutat. En aquest sentit, la regidora Montserrat Ballarín (PSC) destaca que a Barcelona el fracàs escolar, un 21%, està per sota del de Catalunya.