Política

Oliva es troba entre la paràlisi i més democràcia

La legislatura que conclou ha donat una imatge nefasta de la realitat política viscuda i la ciutadania cerca un temps polític més estable entre set candidatures

El pacte de govern que van signar l'estiu del 2007 l'alcalde Salvador Fuster (PSOE) i el segon tinent d'alcalde, David González (BNV), per crear estabilitat i dur a terme un programa concret, s'ha mantingut fins al final, però en el camí s'han anat creant fissures.

Però a més d'això, el consistori oliver, amb prou feines disposa de funcionaris amb capacitat resolutiva i no té assessors, entre una àmplia plantilla de 300 treballadors. En la història democràtica de la ciutat, sempre han estat els regidors governants, els principals gestors de la maquinària institucional i, lògicament, no tenen temps, capacitat, ni experiència per poder realitzar bé aquest treball remunerat de servei a la societat. Aquesta limitació, prolongada gairebé 30 anys, s'ha vist augmentada en la legislatura que ara acaba, perquè dels nou regidors sense responsabilitats, cinc han acabat com “no adscrits” pels durs enfrontaments sorgits en els grups municipals PP i UV, aquest últim fins a la seua desaparició el juny de 2010.

Amb aquest panorama polític, la sensació de paràlisi durant els últims quatre anys s'ha reflectit en un increment de la desocupació olivera en un 200%.

Mentre els representants polítics han gestionat els diferents plans d'inversions provinents de l'Estat i de la comunitat autònoma, també ha remodelat el seu organigrama fins a nou vegades, des de juliol de 2008, amb l'expulsió de Salvador Llopis de UV , fins el pas a no adscrit de Jose Salazar, el juny de 2010.

Enmig d'aquestes decisions polítiques, també ha hagut canvis en les dedicacions exclusives i parcials, múltiples canvis representatius en les comissions municipals i creació de nous partits derivats dels esmentats processos d'escissió. L'escena política no ha pogut ser més desoladora per a una ciutadania necessitada de solucions urgents per als problemes estructurals i conjunturals latents en la societat.

El futur més democràtic per a Oliva, s'iniciarà sens dubte el proper 22 de maig. Set candidatures competeixen per l'alcaldia, les mateixes que el 2007, i 80 homes i 67 dones han establert prèviament les regles del joc perquè la campanya es desenvolupe el més neta possible dins de les nombroses discrepàncies entre ells.

El partit majoritari el 2007, el PSOE, tindrà difícil mantenir el seu rècord de vots (5.323) assolits aleshores. Concorre a aquests comicis amb durs enfrontaments interns entre els components de l'actual llista, liderada per un tercer mandat per Salvador Fuster, i els afins a una línia de treball marcada des de 2008 pel secretari general del partit Javier Cañamás.

El pronòstic per al segon partit triomfant en 2007 —el PP, amb 3.790 vots— vindrà marcat per una llista totalment renovada, sense sintonia prèvia, liderada per Chelo Escrivà, imposada des de la cúpula del PP de València. El partit rivalitza, a més, amb dues candidatures de dretes: el Partit Gent d'Oliva, liderat per José Salazar, i Projecte Oliva, creat per dos ex-militants del PP, Blai Peiró i Yolanda Pastor.

La tercera força política del consistori en les últimes legislatures, el Bloc, ha sabut aprofitar les dificultats de tots els partits que compareixen per situar-se en una situació realista amb el lema “Tria futur, ara Bloc”. Els seus 2.032 vots de 2007 no van acontentar l'ingent esforç que van realitzar per assolir els quatre regidors que s'havien marcat, i per al 2011 han continuat amb la mateixa recepta: capacitat, treball i confiança- per superar els tres regidors actuals.

Els dos regidors inicials d'UV que va liderar el 2007 José Salazar van sortir de 1.081 vots que van confiar en la seua persona. El seu carisma i dedicació són les principals armes polítiques que li han valgut per a continuar en la política olivera sota les sigles Partit Gent d'Oliva. S'ha envoltat de cares noves amb saba jove capaç d'acabar la marató que comença el mateix 22 de maig. Els seus objectius són molt importants tot i ser ben coneixedors de la realitat olivera, però aquesta estratègia forma part de l'efecte sorpresa que sempre envolta al candidat.

En un segon nivell de projecció política concorren les tres candidatures restants: Esquerra, amb Domingo Parra, el partit del qual va obtenir 247 vots el 2007, el nou Projecte Oliva, i EUPV, encapçalat pel jove de 18 anys, Jesús Cuenca, amb l'antecedent de 95 vots en 2007. En els mateixos comicis, els últims 449 vots van ser per a l'OIV de Vicente Morera, ara integrat en els sigles de PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona