SECTORS (XII)
Política cultural
Cultura contra la crisi
Tots els partits veuen la cultura com un sector estratègic per remuntar la situació actual, i diuen que en mantindran (o n'augmentaran) l'aportació econòmica pública
Apropar l'art als escolars és una de les prioritats comunes
Els professionals demanen als polítics proximitat als creadors i col·laboració institucional
El govern local de Barcelona, sigui del color que sigui, parteix amb l'avantatge de comptar amb una fervorosa activitat cultural a la ciutat. Professionals representatius de diferents àmbits reflexionen sobre alguns dels punts febles que cal enfortir des de l'Administració. Volen polítics més pròxims, amb sentit comú, i una col·laboració real entre Ajuntament i Generalitat.
president de l'associació de galeries art barcelona
pres. associació de professionals de la gestió cultural de catalunya
“El gran repte de futur és el manteniment i, si pot ser, l'augment de la inversió en cultura. El pressupost de les polítiques culturals públiques és molt important en moments de dificultat com els que estem vivint actualment, i no es pot considerar que la cultura sigui quelcom superflu. El pressupostari és un dels grans reptes després del 22-M”.
Teresa-M. Sala
historiadora de l'art
director i productor de cinema
Gerard Guix
escriptor
Tots prometen diners per a la cultura
Si una cosa posa d'acord tots els partits, és el compromís de mantenir l'aportació pública a la cultura, que el PSC ha situat entorn del 6% del global (a la Generalitat no arriba a l'1%). L'alcalde Hereu es va voler vantar davant del conseller Mascarell assegurant que l'Ajuntament posaria el que la Generalitat retalli als grans equipaments. El govern que sorgeixi del 22-M dirà si allò va ser només un cop d'efecte preelectoral.
El nou mandat ha de ser el del desplegament de les fàbriques de creació, sistema que alguns partits volen lligat al reforç de la formació artística, que és un altre dels punts de trobada. Arriba el temps que fructifiquin projectes enquistats com el centre cultural del Born o la Biblioteca Central; en què caldrà trobar un desllorigador al Dhub i, sobretot, al centre d'art del Canòdrom. És el mandat en què caldrà esprémer les potencialitats de la cultura per sortir de la crisi.
En el nou escenari, el PSC proposa un nou festival d'arts emergents i convertir les Tres Xemeneies de Sant Adrià en una catedral de la cultura, en sintonia amb una dimensió metropolitana. CiU vol repensar el Grec, perquè la ciutat tingui més oferta cultural al mes d'agost, mentre aixeca la senyera per reivindicar Barcelona com a referent de catalanitat (també els independentistes). El PP insisteix en un pla estratègic que doni més protagonisme cultural al sector privat i diu que consolidarà la ciutat com a plaça europea del mercat de l'art. ICV planteja que cal una tarifació social de la cultura (segons la renda) per fer-la més accessible a tothom i potenciar els contractes programa per deixar de banda la dependència de les subvencions (un altre bloc que genera acords). I Unitat per Barcelona aposta per la cultura com un dels sectors estratègics per crear llocs de treball, alhora que vol Barcelona a l'Institut Ramon Llull.
L'ICUB els espera.
