Política

SECTORS (XII)

Política cultural

Cultura contra la crisi

Tots els partits veuen la cultura com un sector estratègic per remuntar la situació actual, i diuen que en mantindran (o n'augmentaran) l'aportació econòmica pública

Apropar l'art als escolars és una de les prioritats comunes

Els professionals demanen als polítics proximitat als creadors i col·laboració institucional

El govern local de Barcelona, sigui del color que sigui, parteix amb l'avantatge de comptar amb una fervorosa activitat cultural a la ciutat. Professionals representatius de diferents àmbits reflexionen sobre alguns dels punts febles que cal enfortir des de l'Administració. Volen polítics més pròxims, amb sentit comú, i una col·laboració real entre Ajuntament i Generalitat.

Carles Duran

president de l'associació de galeries art barcelona

“És evident que Barcelona és una ciutat amb un gran pòsit cultural i amb un potencial enorme per la quantitat de creadors i agents culturals que té, a més d'una audiència apropiada, encara que seria necessari unir esforços per treure'n el màxim profit. Principalment i com a galerista, m'agradaria que el govern treballés més amb el sector privat en la recerca d'espais nous pròxims als centres de creació, però també és molt important que impulsi el coneixement de l'art a les escoles, i incentivi l'arribada de pensadors i creadors d'elit, amb els quals crear entorns d'encontre amb l'escena local. Celebro el naixement del Consell de Cultura i l'arrencada de les fàbriques de creació. Caldria que les galeries i l'Ajuntament puguessin treballar en paral·lel”.

Joan Oller

pres. associació de professionals de la gestió cultural de catalunya

“El gran repte de futur és el manteniment i, si pot ser, l'augment de la inversió en cultura. El pressupost de les polítiques culturals públiques és molt important en moments de dificultat com els que estem vivint actualment, i no es pot considerar que la cultura sigui quelcom superflu. El pressupostari és un dels grans reptes després del 22-M”.

Teresa-M. Sala

historiadora de l'art

“La política cultural de Barcelona en l'àmbit del patrimoni i la creació artística hauria de ser una de les prioritats de present i futur, ja que és un dels actius generadors de riquesa. Convindria continuar impulsant la creativitat de forma diversificada i sostenible, des de les institucions educatives i ciutadanes, i equilibrar-ho amb el que ha estat una dosi excessiva de turistització. Pel que fa a les institucions museístiques, cal buscar vies de col·laboració i de gestió més àgils que permetin flexibilitzar els equips i les polítiques d'adquisicions, d'exposicions i de difusió. Destacaria en positiu la tasca realitzada als centres cívics, que es podrien vertebrar de manera més cohesionada amb els centres educatius. Cal continuar creant xarxes que eixamplin la col·laboració entre col·lectius: la xarxa de biblioteques als barris són un bon exemple de funcionament. Hi ha hagut un excessiu anhel de normativitzar-ho tot (els artistes al carrer, per exemple; no entenc que als músics que toquen al carrer se'ls requisi l'instrument). Això, en certa manera, anul·la la iniciativa popular. Cal un cert marge de tolerància, que no vol dir que tot s'hi val”.

Lluís Miñarro

director i productor de cinema

“Una de les coses que s'han fet bé és la projecció internacional de la ciutat; ho ha fet l'Ajuntament, però també els privats com Custo, o jo mateix, que en totes les pel·lícules que faig hi poso feta a Barcelona, cosa que per a mi és un orgull. Gràcies a la Barcelona Film Comission també s'ha aprofitat el potencial de la ciutat en l'àmbit publicitari, però cal ser més generosos. Diria que és important potenciar aquesta xarxa de pantalles amigues que preveia la llei del cinema, per divulgar un tipus de cinema que queda relegat a circuits marginals. Són imprescindibles bones polítiques conjuntes entre Ajuntament i Generalitat en aquest sentit. D'altra banda, trobo a faltar que es rendibilitzin iniciatives com ara exposicions que es fan a altres llocs de l'Estat o a països veïns i que després es perden sense passar per Barcelona. Finalment, lamento molt que s'hagin eliminat arbres centenaris de la ciutat; per a mi, la massa forestal també és cultura i no s'ha gestionat bé”.

Gerard Guix

escriptor

“Les paraules cultura i política són a anys llum. Es tendeix a crear polítiques culturals sense pensar en els qui les hauran de fer servir. Poques vegades són a disposició dels artistes ni dels espectadors. No hi ha interès dels polítics per saber les inquietuds dels joves artistes. En festivals com el Grec es nota clarament una falta de compromís amb els creadors joves i emergents. Es recolzen iniciatives consolidades, moltes estrangeres i generalment molt més cares. Només cal veure la poca o nul·la repercussió de la Mostra de Teatre de Barcelona, que hauria de ser una plataforma important per als participants i guanyadors i es queda en una anècdota sense importància. Sempre improvisen solucions per tapar forats. Les dinàmiques de foment, de sobte, es bolquen en la dansa, més tard es recorden del circ, però aleshores obliden la resta de disciplines. En comptes de sumar, el que es fa és dividir”.

Tots prometen diners per a la cultura

Si una cosa posa d'acord tots els partits, és el compromís de mantenir l'aportació pública a la cultura, que el PSC ha situat entorn del 6% del global (a la Generalitat no arriba a l'1%). L'alcalde Hereu es va voler vantar davant del conseller Mascarell assegurant que l'Ajuntament posaria el que la Generalitat retalli als grans equipaments. El govern que sorgeixi del 22-M dirà si allò va ser només un cop d'efecte preelectoral.

El nou mandat ha de ser el del desplegament de les fàbriques de creació, sistema que alguns partits volen lligat al reforç de la formació artística, que és un altre dels punts de trobada. Arriba el temps que fructifiquin projectes enquistats com el centre cultural del Born o la Biblioteca Central; en què caldrà trobar un desllorigador al Dhub i, sobretot, al centre d'art del Canòdrom. És el mandat en què caldrà esprémer les potencialitats de la cultura per sortir de la crisi.

En el nou escenari, el PSC proposa un nou festival d'arts emergents i convertir les Tres Xemeneies de Sant Adrià en una catedral de la cultura, en sintonia amb una dimensió metropolitana. CiU vol repensar el Grec, perquè la ciutat tingui més oferta cultural al mes d'agost, mentre aixeca la senyera per reivindicar Barcelona com a referent de catalanitat (també els independentistes). El PP insisteix en un pla estratègic que doni més protagonisme cultural al sector privat i diu que consolidarà la ciutat com a plaça europea del mercat de l'art. ICV planteja que cal una tarifació social de la cultura (segons la renda) per fer-la més accessible a tothom i potenciar els contractes programa per deixar de banda la dependència de les subvencions (un altre bloc que genera acords). I Unitat per Barcelona aposta per la cultura com un dels sectors estratègics per crear llocs de treball, alhora que vol Barcelona a l'Institut Ramon Llull.

L'ICUB els espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El republicà Roger Corominas, nou batlle de Roda de Ter

“Al Parlament també hi ha massa castellà”

barcelona

Torra condiciona la segona reunió de la taula a parlar de la data d’un referèndum

Barcelona

Puigdemont accelera per quedar-se JxCat, i la Crida camina cap a la dissolució

Barcelona
Estats Units

López Obrador visita Trump entre les crítiques dels mexicans

Sánchez sosté el tallafocs per intentar salvar Felip VI

MADRID

La fiscalia barcelonina ignora la del Suprem

barcelona

L’oposició carrega contra el govern per la gestió a Lleida

Barcelona

Merkel apressa els socis europeus a cedir per pactar la recuperació

Brussel·les