Política

ENRIC MORERA

CANDIDAT A PRESIDENT GENERALITAT PER LA COALICIÓ COMPROMÍS

“El PSOE i el PP volen el bipartidisme, perpetuar l'antic règim de liberals i conservadors”

El nacionalista està convençut que Compromís superarà la barrera del 5%

El fet d'haver estat aquesta legislatura a les Corts representa una pressió afegida per continuar a les institucions?

No, ens dóna un plus perquè des de les Corts hem connectat amb molts col·lectius per tramitar les seues propostes. També hem aconseguit major visibilitat. És clar que tot això es traduirà en més vots. Amb tot, l'element decisiu per a nosaltres és que Compromís ha constituït 290 candidatures a municipis on es concentra el 95% del cens electoral, i 30 més en què rebem suport a través d'aliances.

Pareix que el treball d'aquesta legislatura a les Corts s'ha centrat en la denúncia de la corrupció, enfront d'altres qüestions no menors, com ara la desocupació, l'educació o el deute públic. Des del punt de vista estrictament electoral, creu que això ha sigut una bona estratègia?

Corrupció política i desocupació són dues cares d'un mateixa moneda. Perquè per a eixir de la crisi necessitem uns governs austers que no balafien els recursos públics. Però nosaltres no ens hem centrat en la corrupció. En la corrupció s'ha centrat el PSOE i ho ha fet mentre pactava tots els càrrecs amb el PP: consell d'administració de RTVV, la mesa de les Corts, el síndic de comptes, el síndic de greuges... Nosaltres ens hem centrat a oferir una alternativa progressista, valencianista i sostenible enfront d'un govern de dreta dura, com el del PP, i unes polítiques de dretes, practicades per Zapatero, que ha abandonat els progressistes valencians. El problema que explica que no hi haja canvi és que el PSOE ha imitat el PP i pel mateix preu la gent compra la marca original, el PP.

Llavors no hi ha cap opció de canvi?

El PSOE ha dormit tranquil·lament durant quatre anys i per això ara és incapaç d'oferir una alternativa seriosa de país. Han aplaudit que ens furtaren les caixes d'estalvis, les nul·les inversions productives a casa nostra o el model de finançament que ens margina com a poble. El que fem des de Compromís és oferir una alternativa als desencisats que fins ara els votaven i a tots els socialistes que tenen un mínim de sentit de País Valencià, no de comunitat de segona divisió. Nosaltres els diem que és possible el canvi amb Compromís.

El bipartidisme sempre representa una amenaça atesa la barrera electoral del 5% però, què significaria després d'aquestes eleccions, amb un PP amb la perspectiva de complir 20 anys en la Generalitat i amb un PSPV-PSOE molt debilitat?

El PSOE i el PP, per diferents causes volen el bipartidisme, és a dir, perpetuar l'antic règim: liberals i conservadors. Però la pluralitat és necessària per a la democràcia i no hi haurà canvi en almenys un segle sense un tercer espai en la política valenciana. I aquest espai és Compromís. Per això estem confiats a obtindre un bon resultat, malgrat que el PP i el PSOE utilitzen tots els seus instruments i aparells per a invisibilitzar-nos i negar-nos el pa i la sal. Aquest és el disseny estratègic que ha fet el centralisme.

No creu que les hores baixes que travessa el PSPV-PSOE representen una ocasió immillorable per a consolidar una tercera força?

Certament, el PSOE ha abandonat un espai que ocuparà Compromís. En el camp valencianista no hi ha cap diferència entre PP i PSOE. La prova és que tots dos han impedit un espai de comunicació entre el País Valencià i Catalunya, els uns posant multes i els altres negant-se a tramitar la ILP Televisió sense Fronteres.

Amb tot, l'última enquesta del CIS diu que no arribaran ni al 3% dels vots.

Aquesta enquesta està cuinada, és un instrument del PSOE. No pregunta ni tan sols per Compromís. És una falsedat total. Ja li ho van fer a Pere Mayor, en 2003, quan li donaren un 1,3% d'intenció de volt i va aconseguir finalment un 4,9% dels vots emesos.

València sempre se li ha resistit al nacionalisme. En quina mesura pot arrossegar vot l'aspirant a alcalde de València de Compromís, Joan Ribó, en benefici de la candidatura autonòmica?

Ribó és el segon candidat més conegut i valorat a la ciutat. Tindrem representació a l'Ajuntament de València i farem història. Ribó està fent una política de base, visitant els barris, parlant amb els veïns, recollint signatures... i la gent es fia d'això, de la proximitat, no dels brotes verdes ni dels grans esdeveniments. Per a nosaltres, representa molt que una persona independent, amb una trajectòria notable, brillant i honesta, haja fet el pas d'integrar-se en Compromís. També hem aconseguit el suport de Ferran Torrent, Josep Nadal, Diego Gómez, Paco Sanz, Manuel Alcaraz...

Fa quatre anys van admetre que el primer Compromís no havia obtingut els millors resultats possibles perquè el pacte no tenia correspondència en les municipals. Ara tampoc han aconseguit una candidatura unitària a Castelló. Per què?

De les 290 candidatures municipals, només n'hi ha 8 que no concorren a les eleccions sota la fórmula Compromís. La coalició ha arrelat molt bé encara que hi ha llocs on no s'ha arribat a l'acord, circumstància que respectem perquè la nostra és una filosofia de cooperació, no d'imposició. Castelló és una excepció: nosaltres[el Bloc] tenim allí un projecte consolidat i no passa res.

Dins de la coalició Compromís hi ha un partit hegemònic, el Bloc, per història i per implantació, i un altre, Iniciativa, amb una sèrie de dirigents molt notables, però amb poca militància. S'ha amagat el Bloc en Compromís perquè ha arribat a la conclusió que la seua marca no és suficientment atractiva?

Nosaltres volem créixer junts, respectant la nostra identitat i coneixent la realitat del nostre país. El Bloc ha fet un gran esforç de generositat perquè no podíem repetir els errors del primer Compromís. A més, sabem que l'actuació del grup parlamentari representa un actiu. No hem volgut amagar el Bloc, però tenim una doble marca: les pròpies de cada partit i la fórmula cooperativa Compromís.

Els valencians tornen a manifestar-se majoritàriament espanyols en una recent enquesta sobre identitat. És difícil bastir una proposta nacionalista en aquest escenari, no creu?

Sí, perquè el disseny que ha fet el centralisme ens porta a l'anul·lació com a poble i a la divisió. Nosaltres hem de xafar terra i això vol dir que ens hem d'aproximar al poble, que té uns elements d'identitat substantius que encara no ha pogut expressar políticament. Si no hi ha un partit o una coalició que defenga els nostres interessos no hi haurà país, sinó una comunitat ofrenadora i dividida en províncies. Com deia Fuster, qualsevol política que no fem en clau pròpia serà feta en contra nostra.

Vosté és secretari general del Bloc des de 2003. El resultat d'aquestes eleccions, siga el que siga, resultarà determinant per al seu futur dins del partit en un sentit o altre?

És clar que els resultats marquen i que aquestes eleccions són la culminació d'aquests 8 anys. Jo no estic en política per a perpetuar-me en el càrrec, com Camps o Alarte. Hi estic per a participar d'un projecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona
orient mitjà

Creixen els temors d’una incursió de l’exèrcit israelià a Rafah

barcelona
judicial

La Fiscalia de l’Audiència Nacional veu terrorisme al cas del Màgic

barcelona
orient mitjà

Von der Leyen demana a Israel i l’Iran que frenin l’escalada

barcelona
índia

Arrenca el procés electoral més gran i més llarg del món

barcelona

Israel llança un atac limitat de represàlia contra l’Iran

barcelona
Elisabeth Megias
Alcaldessa de Tordera (Junts)

“Volem fer canvis estructurals i de pes dins de l’Ajuntament”

Tordera
Nil Papiol
Alcalde d’Hostalric (Sumem per Hostalric)

“Els ingressos per turisme han pujat un 28% en tres anys”

Hostalric
política

La CE tindrà en compte l’aval de la Comissió de Venècia a l’amnistia

madrid