L'hora del crit silenciós

Dotze de la nit. La Puerta del Sol. Un crit silenciós recorre la plaça. Milers de ciu­ta­dans acom­pa­nyen els acam­pats en l'inici de la jor­nada de reflexió pel 22-M amb la boca tapada amb espa­ra­drap o cinta aïllant simu­lant una creu. És el par­ti­cu­lar gest de no pas­sa­ran dels “indig­nats”. No tenen por que la poli­cia entri a la plaça perquè es neces­si­ta­ria un exèrcit d'agents per fer front a la munió de gent. Tot i així, la con­signa és clara: resistència pacífica. No res­pon­dre a cap atac poli­cial i, sobre­tot, no fer res que jus­ti­fi­qui una inter­venció per desa­llot­jar-los: ni beure alco­hol, ni ori­nar al car­rer ni moles­tar els veïns. Els pro­mo­tors vet­llen per evi­tar que se'ls acusi d'infrin­gir la llei, sobre­tot l'elec­to­ral, que a par­tir de la mit­ja­nit d'ahir i fins que tan­quin les urnes impe­deix fer pro­pa­ganda a favor o en con­tra d'un par­tit o dir res que inci­deixi en el procés elec­to­ral.

“No tenim por ni ens sen­tim amenaçats, perquè no sal­ta­rem la llei. Estem molt ben asses­so­rats”, subrat­llava ahir una impro­vi­sada por­ta­veu de la pro­testa, María, una jove estu­di­ant amb més car­re­res uni­ver­sitàries, màsters i idi­o­mes dels que mai hau­rien pogut somiar els seus pares. De fet, prop seu un home de mit­jana edat li feia fotos dema­nant als peri­o­dis­tes que no apar­tes­sin els micròfons per poder immor­ta­lit­zar el moment en què la noia rela­tava a la premsa els acords de l'assem­blea amb vista a la vigília de reflexió. La cara d'orgull i satis­facció de l'impro­vi­sat fotògraf immor­ta­lit­zant el dela­tava.

Després d'hores de debat, el movi­ment 15-M ha deci­dit con­vo­car com cada dia a les vuit del ves­pre una con­cen­tració per avui. Després de molt dis­cu­tir-ho, es van plan­te­jar no fer cap crida. De fet, ni tan sols cal que la facin, perquè durant tota la set­mana a una hora inde­fi­nida del dia els acces­sos al cen­tre de Madrid es col·lapsen per tal de par­ti­ci­par de la pro­testa non-stop. Les nits són més tran­quil·les, però des de pri­mera hora del matí la gent pas­seja pels car­rers i espais comuns dis­se­nyats pels volun­ta­ris de la república de Sol. No paren de tre­ba­llar. Qui no ser­veix men­jar, escom­bra la plaça o par­ti­cipa en una guar­de­ria que vet­lla pels fills més petits. Altres fan fotocòpies i repar­tei­xen els seus docu­ments. Pocs són els que s'ins­tal·len a la zona chill out per rela­xar-se i gau­dir dels sofàs i cati­fes que els han cedit els veïns. Real­ment sem­bla un parc temàtic de la pro­testa i l'opinió obert 24 hores del dia i per a totes les edats.