L'home tranquil

El pri­mer son­deig, a les vuit del ves­pre, diu que Xavier Trias gua­nya sobra­da­ment a Bar­ce­lona, i Xavier Trias, que en aquell moment ja ha arri­bat a l'hotel Majes­tic on CiU té, com sem­pre, el cen­tre de la nit elec­tora, ho escolta tan tran­quil. Els seus cri­den i s'abra­cen i fins i tot hi ha una senyora que plora a llàgrima viva, i ell, el can­di­dat, tan tran­quil. El doc­tor Trias ja m'ho va dir en l'entre­vista de cam­pa­nya de fa uns dies en aquest diari: “Estrès és que esti­guis de guàrdia i se't mori un nen. A par­tir d'aquí, hi ha pocs motius a la vida per posar-te nerviós”. Encara em va dir una altra cosa, el futur alcalde de Bar­ce­lona: “La meva mare era de mena pati­dora. Jo sem­pre li deia: si una mala notícia ha d'arri­bar, ja arri­barà. Men­tres­tant, tran­quils”. La nit elec­to­ral avança a l'hotel Majes­tic. Les pri­me­res dades de l'escru­tini no són tan opti­mis­tes com el pri­mer son­deig. Hi ha un moment en què el PSC s'avança a CiU. Les cares dels con­gre­gats can­vien; si la mare de Xavier Trias fos aquí no sabem què faria, i ell, el seu fill, amb una copa de vi blanc a la mà i sense immu­tar-se. Què ha fet avui, senyor Trias? “Al matí he anat a votar i després he anat a men­jar una pae­lla amb la família a la guin­gueta de l'Escribà, a la platja del Boga­tell”. Què diu, ara! Allí on l'Avui i El Punt vam por­tar els can­di­dats a fer l'esmor­zar d'inici de cam­pa­nya. “Allí. Després ja se m'ha fet tard, i aquí estic”. Ens tro­bem al pri­mer pis de l'hotel. A baix, al vestíbul i a la sala d'actes, cir­cu­len mili­tants i peri­o­dis­tes. Entra Jordi Pujol. La gent el feli­cita. “Feli­ci­teu en Trias, que és un home estu­pendo”. Gua­nya Trias, amb resul­tats sem­blants al del pri­mer son­deig. I ara, què? “Ara, a gover­nar sol”. Com, sol? Algun pacte haurà de fer. Serà com­pli­cat. “Com­pli­cat? Ho porta la feina”. Des que era con­se­ller, Trias ha pac­tat sem­pre i tot­hom reco­neix que ho fa bé.

A CiU li ha cos­tat més de trenta anys acon­se­guir l'alcal­dia de Bar­ce­lona, que ha tin­gut pre­ten­dents tan pres­ti­gi­o­sos com Roca, Cullell, Molins i, per poc, Artur Mas. El mes­tre s'ha fet vell. No direm que Xavier Trias sigui vell. És gran, i aquest avi paci­ent i bon­dadós és la viva imatge de l'espera.