Política

CiU acapara 106 de les 184 alcaldies de la demarcació

Els convergents governen amb el PP en nou municipis, tots al Camp menys Gandesa

Vuit ajuntaments, sobretot a l'Ebre, són ‘sociovergents', i en vuit més, cap d'ells al Camp, es mantenen pactes entre el PSC i ERC

El convergent Pere Compte va ser proclamat finalment ahir alcalde de Roda de Berà, amb el suport de 8 dels 13 regidors del nou ple. Als set vots dels membres de la federació –que té majoria absoluta– s'hi va sumar el de l'edil de Ciutadans, José Ibort (l'únic de tota la demarcació). El regidor del PP, Eduardo López, va votar en blanc i el PSC es va decantar per la seva candidata, Mayte Huertas (4), que és l'alcaldessa sortint. En el seu parlament, Compte va lamentar la crispació que dissabte es va viure per l'ajornament de la constitució de l'Ajuntament i va avançar que s'encarregarà una auditoria econòmica per saber quins moviments s'han fet al consistori des de la moció de censura del 2007 amb què el PSC i el PP li van arrabassar l'alcaldia.

g.p.


El mapa polític resultant de la constitució dels ajuntaments a la demarcació de Tarragona –tancat ahir pendent només que la Generalitat nomeni, d'acord amb el Consell Comarcal del Priorat, una gestora a la Vilella Alta, on per ara hi continua l'antic Ajuntament–, ha confirmat el domini abassegador de CiU, que hi ocupa 106 alcaldies de les 184 que estaven en joc, un 58%. La majoria les ostenta amb majoria absoluta (84), mentre en les 22 restants (tret d'excepcions com el Masroig i Riudecols, on governa en minoria) hi mana fruit de pactes “amb tots els partits”, com recorda el cap de la federació al Camp, Quim Nin. “Els resultats demostren la nostra posició central arreu, i a més ens permeten assolir dos grans objectius: tenir majoria absoluta a la Diputació, i recuperar uns grans resultats al territori, ja que som de llarg la força més votada també als municipis de més de 5.000 habitants”, exposa Nin, que només posa tres taques en aquest impecable expedient en què admet que els resultats “no han estat els esperats”: a Tarragona (on mana el PSC), Falset (PSC) i Montblanc (ERC).

Al Camp, CiU ocupa l'alcaldia en 80 dels 132 municipis, per les 22 del PSC, les 17 d'ERC, les vuit d'independents, les 4 d'ICV (Senan, Aiguamúrcia, en minoria, Altafulla, en pacte amb SI, i Querol, en pacte amb CiU) i una única del PP, a Santa Oliva (en pacte amb CiU, que tindrà el càrrec els dos darrers anys del mandat). L'aliança amb el PP, precisament, ha estat la fórmula més repetida a la regió, en vuit casos: a més de Santa Oliva, a Calafell, Banyeres, Salou (on cedirà el darrer any d'alcaldia al PP), Vilallonga, Torredembarra, Cambrils (també amb la PLIC), Mont-roig (en un pentapartit amb ERC, els verds i la FIC) i, és clar, a Reus. La sociovergència s'ha implantat en tres ajuntaments més: Creixell (també amb ERC i ICV), el Catllar (a canvi de cedir el darrer any d'alcaldia al PSC) i Vilabella, a canvi de cedir els penúltims sis mesos a l'únic regidor socialista, que es dóna la circumstància que en el ple va donar el vot als tres de CiU, mentre els tres d'ERC (que queda a l'oposició) votaven el del PSC. CiU i ERC manen conjuntament a Constantí (també amb ICV) i la Selva; CiU i ICV ho fan a Castellvell, i CiU i la FIC (amb alcaldia per als independents, amb qui ja havien manat en l'anterior mandat) a Rocafort de Queralt. En la resta de pactes que hi ha hagut, CiU s'ha quedat a l'oposició: als Pallaresos (l'únic petit vestigi dels anteriors governs d'esquerres, amb el PSC i ICV, a més del PP i uns independents). Pel seu cantó, el PSC governa a l'Arboç en minoria, a Vandellòs amb la FIC i dóna el suport als independents a Bellvei.

‘Sociovergències' a l'Ebre

A les Terres de l'Ebre, CiU té exactament la meitat de les alcaldies dels 52 municipis; els socialistes en tenen 14, ERC està al capdavant de 9 i ICV, el PP i els independents en tenen una cadascun. El pes de la federació és més potent a la Ribera d'Ebre, on governa en nou ajuntaments, seguit de la Terra Alta, on té set batlles. Al Baix Ebre i el Montsià, si bé conserva les places fortes (Tortosa i Amposta), hi ha més varietat. Al Baix Ebre, així, cinc alcaldes són socialistes, cinc més d'Esquerra i només quatre són de CiU. Al Montsià CiU té sis alcaldies, el PSC en conserva tres i ICV i els independents, una cada formació.

La sociovergència ha estat més freqüent a les Terres de l'Ebre i ha permès a CiU accedir a alcaldies com la de Sant Carles de la Ràpita, Freginals, Ascó i la Fatarella. En aquest darrer municipi, per cert, ha deixat a l'oposició ERC, la força més votada el 22 de maig, i Fermí Ruana (CiU) va ser proclamat alcalde dissabte passat.

Només en dos municipis de l'Ebre hi ha un pacte CiU-PP. Tot i les recomanacions de la direcció nacionalista de respectar la llista més votada, Gandesa ha estat una excepció, i els independents han passat a l'oposició després de 12 anys, tot i que a canvi l'única regidora del PP tindrà l'alcaldia els dos últims anys. El mateix cas es dóna a Ulldecona: CiU i el PP també són socis de govern, però en aquest cas inclouen els independents (ara a l'alcaldia). Els socialistes també han tancat un pacte amb el PP a Horta de Sant Joan, on els populars han aconseguit l'alcaldia.

Malgrat que l'aliança entre els partits d'esquerra sembla que ja no està de moda, després que els socis del tripartit a la Generalitat reneguessen del pacte, a l'Ebre salven els mobles i es mantenen vuit ajuntaments governats pel PSC i ERC, en alguns casos compartint l'alcaldia. És el cas de Deltebre, el Perelló, Alcanar, Bot, Corbera d'Ebre, el Pinell de Brai, Flix i Benissanet. Menys habitual és el pacte CiU i ERC, que hi ha a Roquetes i la Torre de l'Espanyol. I només en un Ajuntament ebrenc funciona un govern d'unitat. És el cas de Xerta, on el PSC, ERC i CiU s'han posat d'acord per treballar junts pel poble. A la Sénia, la llista més votada (vinculada a ICV) ho va intentar sense èxit, ja que al final va haver de pactar amb CiU.

LA XIFRA

14
municipis
del Camp i l'Ebre no tenen la llista més votada al govern: Vandellòs, la Selva, Creixell, Vilallonga, Constantí, Querol, Rocafort, Mont-roig, Santa Oliva, la Fatarella, Gandesa, Ulldecona, el Perelló i Horta. Els damnificats han estat el PSC (6), CiU (3), ERC (2), PP (1), FIC (1) i SI (1).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

Biden avisa Pequín

washington
política

Es manté el vet al represaliat a qui no es permet treballar al Prat

MARTA VILARET I GARCIA
PORTAVEU DE L’OPOSICIÓ A MOLLET DEL VALLÈS (ARA MOLLET-ERC-MÉS-AC)

“Mollet por ser diferent amb un Ajuntament que lideri la transformació”

MOLLET DEL VALLÈS

El govern i la CUP confirmen la solitud de Borràs al judici

BARCELONA
Política

Bolaños rebutja al Senat la cessió de la comissaria de Via Laietana

Lladó i Ordis avancen les beques menjador

FIGUERES
estats units

L’Armada dels EUA publica fotos de les restes que ha recuperat del globus xinès

Washington
estat francès

El carrer torna a exigir Macron la retirada de la reforma de les pensions

París

L’informàtic contractat per Borràs negocia amb la Fiscalia per delatar-la

Barcelona