L'últim gran debat de Zapatero

El debat de política gene­ral va ser ins­tau­rat amb les majo­ries abso­lu­tes dels anys vui­tanta de Felipe González. Un cop a l'any, el govern donava joc i pro­ta­go­nisme a l'opo­sició que exer­cia Fraga Iri­barne, que mai va refer-se de la victòria del PSOE de l'any 1982, quan va ser doble­gat per uns joves soci­a­lis­tes que volien cap­gi­rar el món. Després, va arri­bar Aznar, que va con­ver­tir el debat en un tràmit més de la vida par­la­men­ta­ria.

Avui, la situ­ació no està per fer volar coloms. Ni perquè el govern i l'opo­sició es puguin riure les gràcies en seu par­la­mentària. En un país que ja té cinc mili­ons d'atu­rats i enmig d'incer­te­ses euro­pees, s'espera que el debat que comença avui al Congrés ser­veixi per anar més enllà de l'esgrima par­la­men­ta­ria. Serà l'últim debat de política gene­ral de Zapa­tero.

El pre­si­dent del govern no voldrà que esde­vin­gui ni un repàs de la seva tra­jectòria, ni un debat nostàlgic, ni un debat d'aco­mi­a­da­ment. Voldrà donar pau­tes, i sobre­tot s'espera que acla­reixi els dub­tes sobre el futur del que queda de la legis­la­tura.

El trans­curs d'aquest debat seria un bon moment per donar per aca­bada la legis­la­tura o bé per anun­ciar que encara té corda fins al mes de març de l'any vinent. Zapa­tero inten­tarà ofe­rir un relat polític cohe­rent de les seves impo­pu­lars refor­mes que no es veu­ran a curt ter­mini. Cri­ti­carà al Par­tit Popu­lar que no li hagi fet cos­tat en els moments de difi­cul­tats.

En aquest debat que orga­nitza el govern i que comença avui a Madrid les mira­des esta­ran més fixa­des en tot allò que pugui ofe­rir Rajoy que no pas en els relats d'un Zapa­tero que fa dies que per a les coses bones i les dolen­tes està més que amor­tit­zat.