Política

l'anàlisi

Una guerra de guerrilles abocada al fracàs

El ter­ratrèmol vis­cut a Fleet Street els dar­rers dies no garan­teix el final de la impu­ni­tat dels grans mit­jans de comu­ni­cació, ni glo­bals ni naci­o­nals; ni l'ús o el ser­vei que la classe política en fa o en vol fer, ni els bene­fi­cis, quota de poder i/o influència, o en ter­mes econòmics o de favors (ja siguin ves­tits o sopars en grans res­tau­rants), que edi­tors o estre­lles dels mèdia obte­nen de les seves posi­ci­ons de pri­vi­legi, sense demèrit que les hagin acon­se­guit amb esforç i feina. El ter­ratrèmol vis­cut a Fleet Street és sen­zi­lla­ment això, una sac­se­jada. N'hi haurà més per la pròpia natu­ra­lesa del negoci que reu­neix els pro­ta­go­nis­tes de la faula: peri­o­dis­tes, polítics, poli­cies, mag­nats, detec­tius pri­vats, etcètera. El pro­blema posat de mani­fest no té cap solució. O no en té una, de fàcil i la que s'esta­bleixi serà només un pegat amb què apai­va­gar la mala consciència unes hores, uns dies, set­ma­nes o mesos, fins a la pro­pera ocasió. La dialèctica entre mèdia i poder –polític, econòmic, cul­tu­ral…– es pot resol­dre, par­ci­al­ment, amb afany de trans­parència, amb nor­mes que regu­lin la relació entre els mit­jans i els càrrecs elec­tes, més que res per pro­te­gir aquests. Però no cal enga­nyar-se massa. Les nor­mes s'acos­tu­men a com­plir, però també s'acos­tu­men a sal­tar quan són enut­jo­ses o quan afec­ten segons quins interes­sos.

És cert que les eines que ara té a l'abast el peri­o­dista poden afa­vo­rir la denúncia de la cor­rupció. Inter­net? Blocs? Twit­ter? Sí, sens dubte. Però són ele­ments con­jun­tu­rals, de la nos­tra època. Les de l'ofici són altres: aque­lles de què par­lava Kapus­cinski: “Per exer­cir el peri­o­disme, abans que res, cal ser un bon home, o una bona dona: bons éssers humans”. I cal ser intel·ligents. I estar ben pagats i tenir ambició periodística, d'excel·lir en la pro­fessió. Però cadascú ho entén això de for­mes dife­rents. A més, el con­tacte amb el poder ho limita i sovint ho con­ta­mina tot. La lluita no té atu­ra­dor. És una guerra de guer­ri­lles. Con­dem­nada al fracàs i als ter­ratrèmols. Com escri­via Ara­gon i can­tava Bras­sens, il n'y pas d'amour heu­reux.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.