Política

opinió

Una inquietud que no és bona

El final de cicle de l'actual govern socialista està provocant una inquietud que no pot ser bona per a ningú. I el Partit Popular s'ha situat en un dels pitjors estadis de la política, que consisteix a no fer res i veure com l'enemic cau pel seu propi pes. La màxima és “ni fer ni deixar fer”, tot esperant que al novembre hi hagi eleccions generals. El PP confia que l'afer Camps els afecti ben poc o gens, tal com fa mesos van vaticinar les enquestes. De fet, ja es va confirmar a les eleccions autonòmiques del maig, quan el PP va guanyar per majoria absoluta al País Valencià.

Un estudi del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) indicava que el ciutadà rebutja i castiga més l'incompliment i la mentida d'un polític pels temes diaris que no pas que posi la mà al calaix. Malauradament, i massa sovint, s'ha pogut demostrar que tot va acompanyat. Malgrat que, al llarg de la història, ha estat més penat per l'opinió pública l'incompliment que no pas el robatori per lucre personal. Són més castigats els mentiders que no pas els que posen la mà al calaix.

No corren temps perquè la política generi inquietud. Són èpoques de turbulències i canvis, i no pot ser bo que ara el president del govern espanyol digui que a final de setembre es pronunciarà sobre l'avançament electoral. Està vist i demostrat que l'actual legislatura espanyola no dóna per a més. I calen renovacions d'institucions encallades com ara el Tribunal Constitucional. Cal que els partits majoritaris deixin de jugar al gat i la rata per intentar no cobrir les vacants. La política catalana també es mou pel calendari de les generals, tot i que els partits segueixen mantenint els seus congressos per la tardor, que han de determinar, fins i tot, els candidats a les llistes de Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona