De la «torre de vidre» a les urnes

Gens convergents

«Sóc genèticament convergent», confessava en una entrevista a aquest diari. Tot i això, Tremosa es va manifestar en contra de l'Estatut que Mas va pactar fa tres anys amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero; es va oposar a la Constitució europea; i no amaga que va deixar de pagar la quota a Convergència el 2002, quan CiU pactava amb el govern de majoria absoluta de José María Aznar. Ara Tremosa posa a prova l'engranatge d'una Casa Gran que pretén obrir Convergència a la societat més enllà de les cotilles que tradicionalment s'han autoimposat els partits.

El «fitxatge» de Tremosa –que va indignar l'aleshores eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans– va revolucionar el que es preveia com una descafeïnada precampanya de les europees i va obligar ERC a moure fitxa per evitar que l'economista sobiranista li esgarrapés vots. Tremosa, però, no ha entrat a disputar l'electorat al cap de cartell dels republicans, l'historiador Oriol Junqueras, en aquesta campanya. Ha elaborat un discurs eminentment econòmic amb una proposta estel·lar: un tren de mercaderies per al corredor mediterrani que converteixi Catalunya en l'Holanda del sud. L'embrió, diu, que ha de portar el país cap a una revolució logística aquest segle.

Música i muntanya

Però per si a algú li semblava massa tibat el perfil de l'economista, didàctic fins a la medul·la allà on intervé, dissabte es va destapar en un acte de campanya en defensa del català com un apassionat de la música i la literatura. Tremosa, que toca el piano i canta gospel en les estones lliures des de 1993, va tocar i cantar dues cançons de Lluís Llach: Viatge a Itaca i Abril del 74. La muntanya i la natació són dues aficions més d'aquest gracienc amb arrels profundes al Pirineu, a Areny de Noguera, i el Pla d'Urgell, a el Poal, pobles dels seus pares.

Tremosa va estudiar EGB als Salessians de Sant Boi –on va viure fins als 15 anys, abans d'establir-se definitivament al barri barceloní on encara viu– i va fer el BUP i COU a La Salle de Gràcia. Es va doctorar el 1999 a la UB, on set anys abans ja feia classes com a professor associat al departament de teoria econòmica. Està casat amb la Maria Rosa, amb qui cada 24 de setembre –dia de la Mercè, festa a Barcelona però feiner a la resta de Catalunya– té el particular costum de visitar una capital de comarca catalana, per respirar-hi l'ambient. És un home familiar, pare de tres fills. Dos d'ells, bessons.