JOSEP MARIA ROIGÉ
ALCALDE DE BALAGUER (CIU)
“Són temps difícils però no defraudarem la ciutadania”
“Ens hem trobat l'Ajuntament pitjor del que pensàvem, amb un deute de 23 milions i moltes factures per pagar. Les inversions dels pròxims anys tendiran a zero perquè hem de redreçar la situació”
“Hem de replantejar tot el que s'està fent a la zona; no només calen canvis urbanístics sinó feina social, econòmica i turística”
L'autonomisme ens va fer avançar però ja no funciona. Ara cal anar cap a la independència, però amb grans majories
Josep Maria Roigé va guanyar les eleccions a Balaguer, ha format un govern en minoria i ha posat fi a dues dècades d'hegemonia del PSC i de l'alcalde Miquel Aguilà, que no ha abandonat el vaixell sinó que es manté a l'oposició fent un estret marcatge del seu successor des del primer dia.
El mateix dia de la investidura, l'exalcalde Aguilà ja va aprofitar per assenyalar les línies vermelles dels projectes que no s'han de tocar i els que cal enllestir. Se les haurà amb una oposició dura?
Això se'ls ha de plantejar a ells. Jo vaig trobar que el to i les maneres que va fer servir aquell dia no eren les adequades. No era el moment. Jo no li vaig contestar. Ja hi haurà temps al llarg del mandat de contrastar projectes i fer retrets. També em va saber greu que sortís amb temes que no són certs.
Es refereix a l'estat financer de l'Ajuntament?
Ens hem trobat el consistori molt pitjor del que esperàvem. Tenim un deute bancari de 14 milions, factures pendents de pagar a proveïdors d'un volum entre 8 i 9 milions d'euros, paguem a uns nou o deu mesos, en total un deute de 23 milions d'euros. Vam acabar l'any passat amb un romanent de tresoreria negatiu de 2 milions d'euros. S'ha gastat molt més del que teníem. Estem en una situació anòmala, caldrà treballar durament, hem d'ajustar totes les despeses, demanar un préstec per eixugar els deutes i a poc a poc anar endreçant i sanejant les finances municipals.
Alcalde en temps difícils?
No és un bon moment. Les inversions tendiran a zero. I ens hem trobat amb coses compromeses que cal pagar. Per exemple, resulta que el govern anterior ja havia compromès, per presentar-ho a la campanya electoral, els grups de la festa major de novembre, amb un cartell amb Manel i Antònia Font per més de 30.000 euros, una xifra que està en contracte i a la qual ara haurem de fer front com puguem. Nosaltres intentarem acomplir els compromisos pendents, però serem molt curosos a partir d'ara amb les despeses.
La millora al centre històric, se'n veurà afectada?
Hem de replantejar tot el que ha quedat pendent del pla de barris i que l'anterior govern no ha estat capaç d'enllestir. Hem de reorientar l'actuació i que no sigui únicament urbanística, sinó sobretot potenciar el centre històric de Balaguer en matèria social, econòmica i turística. Farem un estudi amb la participació de comerciants, empresaris i veïns perquè hem de definir cap a on volem anar, i això ha de ser un gran projecte de ciutat, amb la col·laboració i la complicitat de tothom. El nostre centre històric té un gran potencial i l'hem de poder explotar. Si ens fixem en altres centres històrics, com ara els de Solsona, Vic i la Seu d'Urgell, podem veure que el nostre també pot funcionar molt bé si hi treballem durament.
A Balaguer ja hi va haver un govern de CiU, de curta durada. Tem que es repetirà el cas?
Crec que l'equip que hem presentat i a qui la gent de Balaguer ha donat confiança farà una gran feina. Som gent molt responsable i hem assumit un compromís molt seriós amb la ciutat. Sabem que no serà fàcil perquè els temps són difícils, però precisament són aquests temps difícils on cal gent que els sàpiga gestionar. No defraudarem la ciutadania.
Balaguer té ara un alcalde independentista?
Sóc partidari de la independència. Però cal arribar a grans majories, per avançar cap a aquesta via. Ara trobo bé que el govern intenti aconseguir un pacte fiscal. I, així, anar caminant en aquesta direcció. L'altra direcció, la de l'autonomisme, va servir uns anys per avançar, però ja no funciona. L'Estat ja no tolera més avenços. Ara hem d'estar units com a país i avançar amb grans consensos, sense oblidar que tenim dret a decidir allò que volem ser.
