Política

opinió

Per fi pot arribar la pau

El d'ahir és un pas decisiu, definitiu i irreversible en la fi de la violència a Euskadi

Ahir a les cinc de la tarda l'expri­mer minis­tre irlandès Ber­tie Ahern, acom­pa­nyat de Kofi Annan, Gerry Adams, Jonat­han Powell, Gro Har­lem i Pierre Joxé, donava lec­tura a la decla­ració de la con­ferència inter­na­ci­o­nal de pau cele­brada a Donosti, on es demana a ETA que faci “una decla­ració pública de ces­sa­ment defi­ni­tiu de l'acti­vi­tat armada” i que sol·liciti un “diàleg amb els governs d'Espa­nya i França per trac­tar exclu­si­va­ment de les con­seqüències del con­flicte” (en llen­guatge de medi­ació, vol dir la situ­ació dels pre­sos i el des­ar­ma­ment veri­fi­ca­ble de l'orga­nit­zació); que aquests accep­tin ini­ciar les con­ver­sa­ci­ons; que s'avenci en la recon­ci­li­ació, en la repa­ració de totes les vícti­mes i en el reco­nei­xe­ment del dolor cau­sat; que s'obri un diàleg entre les for­ces polítiques per trac­tar les qüesti­ons polítiques (dei­xar, com a Stor­mont, una porta oberta al dret a deci­dir); i “orga­nit­zar un comitè de segui­ment”.

El d'ahir és un pas deci­siu, defi­ni­tiu i irre­ver­si­ble, en la fi de la violència a Euskadi. El dar­rer intent per a un final dia­lo­gat de la violència fou frus­trat per l'atemp­tat de la T4 del qual nomes és res­pon­sa­ble ETA. Tan­ma­teix, aquell procés, a diferència dels ante­ri­ors, tenia un suport social i inter­na­ci­o­nal impor­tant i dei­xava, doncs, fines­tres ober­tes per a futurs intents. L'actual procés, en què tots els pas­sos sem­blen prèvia­ment pau­tats, s'ha cui­nat len­ta­ment i amb prudència i és con­seqüència de les con­clu­si­ons extre­tes del fracàs ante­rior. En pri­mer lloc, no hau­ria estat pos­si­ble sense el canvi de l'esquerra abert­zale, que va deci­dir rebut­jar la violència i apos­tar exclu­si­va­ment per les vies polítiques, posició que també han aca­bat fent seva una gran majo­ria del col·lec­tiu de pre­sos d'ETA. En segon lloc, ha resul­tat essen­cial la pressió, la coor­di­nació i l'eficàcia de les for­ces de segu­re­tat d'Espa­nya i França, que han afe­blit l'orga­nit­zació armada, fins a dei­xar-la amb pocs efec­tius i sense capa­ci­tat ope­ra­tiva, men­tre Madrid man­te­nia oberta la pos­si­bi­li­tat d'una medi­ació inter­na­ci­o­nal, ja que la con­ferència de Donosti, on han estat pre­sents tots els par­tits bas­cos, inclo­ent-hi el PSE, però no el PP, hau­ria estat impos­si­ble sense l'aqui­escència del govern.

El comu­ni­cat no satis­farà les exigències del PP (des­ar­ma­ment, retrac­tació i petició de perdó) però és un pas defi­ni­tiu en el camí de la pau. Queda, però, encara un difícil camí per recórrer. D'una banda, cal espe­rar el comu­ni­cat d'ETA accep­tant les con­di­ci­ons de la decla­ració i fóra bo que es produís com més aviat millor, d'aquí a unes set­ma­nes i, en tot cas, abans de les elec­ci­ons. De l'altra, cal­dran ges­tos per con­so­li­dar el procés: apro­xi­mació dels pre­sos que s'hi han adhe­rit i, sobre­tot, alli­be­ra­ment imme­diat dels diri­gents de l'esquerra abert­zale que han estat deci­sius a l'hora d'impul­sar-lo. Per últim, en els pro­pers mesos o anys, caldrà ges­ti­o­nar-lo fins a les dar­re­res con­seqüències: reforma de la llei peni­tenciària, mesu­res clares de repa­ració de les vícti­mes i, la cosa més difícil, pro­pi­ciar la recon­ci­li­ació, com ja estan fent algu­nes ins­ti­tu­ci­ons de la soci­e­tat civil basca. Caldrà veure, final­ment, la dis­po­sició d'un futur govern del PP, par­tit que ha demos­trat molt poc sen­tit d'Estat i que ha uti­lit­zat la política anti­ter­ro­rista i les vícti­mes per des­gas­tar el PSOE. La història a vega­des és injusta, perquè, tret de sor­pre­ses el 20 de novem­bre, qui haurà de ges­ti­o­nar la fi defi­ni­tiva de la violència serà un par­tit que mai s'ha esforçat a acon­se­guir-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.