opinió
Explicar Catalunya
La política catalana, marcada per les retallades, no ha deixat espai per a la política exterior, tret d'un curt viatge a Londres i desplaçaments a Brussel·les. Artur Mas viatja avui al Marroc. El de Rabat serà el primer gran viatge a l'estranger del president de la Generalitat. El farà acompanyat de 170 empresaris i a un país on hi ha una aposta econòmica permanent i un munt d'empreses catalanes que hi poden tenir el pa de cada dia.
Jordi Pujol va ser un gran viatger. El va rebre Bush, Hassan II i Akihito, entre d'altres. Pasqual Maragall no va parar. En tres anys va visitar molts llocs aprofitant l'aurèola de la Barcelona Olímpica. Montilla, conseqüent amb el seu mandat, va ser discret i va viatjar al Marroc, Mèxic i el Japó.
Per la peculiaritat política catalana, allò del que “som però no acabem d'ésser”, segons la definició que l'ambaixador espanyol Inocencio Arias va dir-nos a uns periodistes que li vam preguntar de manera distesa què era Catalunya per als ambaixadors, els catalans hem de continuar viatjant per explicar qui som i què fem. Fer realitat l'anecdotari que quan Colom va descobrir Amèrica el primer que hi va trobar va ser un català i, fins tot, continuar mantenint la incògnita que el descobridor d'Amèrica era un català de Sils, de Cassà de la Selva... Cal mantenir el misteri perquè tampoc ningú no trobarà el certificat de naixement.
A causa d'aquest “som però no acabem d'ésser”, la política exterior catalana ha estat portada gairebé d'amagat. I la representació a l'exterior de Catalunya en l'àmbit comercial, turístic, industrial i cultural és molt important. I encara més quan Catalunya, al llarg dels anys, ha estat una nació sense estat, una comunitat autònoma, un país dins d'un altre, quatre províncies, etc. Tot molt confús.
Fóra millor exportar tant com es pugui la marca Catalunya a l'exterior, encara que no ens deixin parlar en català al Parlament Europeu perquè no som un estat.
