Un any del 15-M, imatge del malestar

El darrer cap de setmana la premsa internacional no ha destacat en les seves preferències espanyoles temes com el de Bankia, els congressos del PP o d'Unió, les possibles intervencions a comunitats autònomes, la prima de risc o la lliga de futbol. Només parla de l'aniversari dels “indignats” del 15-M. És un motiu suficient perquè els polítics en actiu comencin a agafar-se seriosament el moviment i, sobretot, la seva difícil relació amb la llei.

Avui fa un any del 15-M. En aquest temps hi hagut eleccions generals a Espanya, un canvi de signe polític, un empobriment general, un assetjament de les institucions europees per fer complir els dèficits, una vaga general i, entre altres coses, la nacionalització parcial de Bankia. Hi ha hagut també un deteriorament en les relacions Catalunya-Espanya. L'eterna discussió que fa mes de tres-cents anys que puja i baixa i en què, en aquests moments, podria haver-hi novetats de relació fiscal, tot i que caldrien negociadors catalans molt potents i preparats davant d'uns negociadors espanyols que han ensenyat les orelles i que, més que mai, no volen perdre ni un bocí de poder. Caldrà estar atents aquesta setmana a la entrevista de dijous sobre pacte fiscal entre la líder del PP a Catalunya i el president de la Generalitat.

La imatge internacional que queda en aquests moments a les retines és la de la Puerta del Sol de Madrid, la de plaça de Catalunya de Barcelona i d'altres places plenes de ciutadans que volen demostrar el seu malestar social. Ciutadans que no poden ésser jutjats només per algunes actituds d'alguns que són provocadores. El to que hi hagut fins ara demostra que el convocants i els organitzadors no estan pel desordre públic. El que volen és cridar i expressar el seu malestar.