Jubilats i mig pensionistes

Cata­lu­nya con­nec­ting peo­ple. Què tenen en comú José Bono, Espe­ranza Aguirre i Rosa Díez? Els dos pri­mers, que són pre­ju­bi­lats de la política després d'haver gau­dit sent els més incòmodes a les seves res­pec­ti­ves cases; i si la ter­cera no és a l'atur és perquè va ser prou hàbil orga­nit­zant un par­tit nou cinc minuts abans que la des­no­nes­sin del PSOE. Però més enllà de la situ­ació per­so­nal i política de cadas­cun, con­ver­gei­xen en la mateixa per­cepció abso­lu­ta­ment cen­tra­lista de l'Estat i el paper que vol­drien que jugués la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya en un futur: el de ges­to­ria de barri.

El 25-N ha donat vida a l'extensa col·lecció de jubi­lats o mig pen­si­o­nis­tes del PSOE i el PP. Des de les grans patums, com José María Aznar, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapa­tero, fins a diri­gents que havien tin­gut res­pon­sa­bi­li­tats relle­vants, com Bono, Aguirre, l'exmi­nis­tra María Anto­nia Tru­ji­llo o el també extre­meny Rodríguez Ibarra (més callat del que és habi­tual). Això sí, Tru­ji­llo i Ibarra el que sobre­tot han pretès és avi­sar el PSC que si segueix la senda de l'auto­de­ter­mi­nació, que comenci a obli­dar-se del PSOE. Alguns jubi­lats, doncs, s'han aliat per fer la guitza a Pere Navarro i el seu dret a deci­dir “legal”.

Altres, que encara són a la política activa, però en posi­ci­ons menys visi­bles que temps enrere, com Mar­cel·lí Igle­sias, Gui­llermo Fernández Vara o Carme Chacón, també han vol­gut fer la seva par­ti­cu­lar apor­tació a la gran festa de la democràcia. I, amb més o menys gràcia, tots ells han aga­fat el micròfon, han fet entre­vis­tesi s'han pas­se­jat per les xar­xes soci­als per dei­xar l'empremta en el debat elec­to­ral, que, sobre­tot, s'ha foca­lit­zat en les dife­rents res­pos­tes dels par­tits a la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre. Fernández Vara es va lluir amb la famosa crida a la depor­tació d'extre­menys, i Igle­sias i Bono esta­blint paral·lelis­mes amb l'Ale­ma­nya nazi.

Alguns, com l'expre­si­denta de Madrid i els expre­si­dents de Cas­te­lla-la Manxa i l'Aragó, han vol­gut fer-ho de forma pre­sen­cial. S'han des­plaçat a Cata­lu­nya amb el pre­text d'anar a aju­dar als seus. Però men­tre que l'èxit de la seva visita pel que fa a l'objec­tiu enar­bo­rat és dubtós, el que sí han col·labo­rat a reforçar és la causa del sobi­ra­nisme. Els dar­rers a entrar en acció han estat Bono, que sem­blava que venia a donar suport a Albert Rivera, de C's, i Chacón, en cam­pa­nya per­ma­nent per lide­rar el PSOE aju­dada per un grup mediàtic esta­tal. També Zapa­tero ha aban­do­nat momentània­ment el seu retir forçós per excla­mar que“qui pre­ten­gui desu­nir es tro­barà amb la sole­dat”. González l'havia pre­ce­dit amb el crit de “no pas­sa­ran”.

Però si algú resulta vistós amb les atza­ga­ia­des és el ter­cer expre­si­dent en discòrdia, Aznar, que és capaç de dis­pa­rar con­tra l'inde­pen­den­tisme alhora que desa­cre­dita Rajoy reve­lant que és un plat de segona taula. És evi­dent que no es resigna al paper d'alcalde con­sort i menys ara que els vol­tors sobre­vo­len l'Ajun­ta­ment pel cas Madrid Arena.